Arqueología, Iglesia e interdisciplinariedad en Cataluña durante la primera mitad del siglo XX
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
Publicado
17-01-2020
Jordi Vidal
Resumen
En el presente artículo analizamos el papel que tuvo la interdisciplinariedad en el pensamiento de los eclesiásticos arqueólogos catalanes durante la primera mitad del siglo XX. Centramos nuestro análisis en cuatro de las figuras más relevantes dentro de dicho ámbito: Josep Gudiol, Pere Batlle, Norbert Font y Joan Serra Vilaró. El estudio llevado a cabo permite documentar la existencia de dos tendencias bien diferenciadas sobre esa cuestión. La primera se circunscribe al ámbito de la arqueología cristiana y hace referencia al desarrollo de una interdisciplinariedad restringida, limitada a las denominadas ciencias de la antigüedad. La segunda, atestiguada en los estudios de arqueología prehistórica, es una interdisciplinariedad más amplia, con espacio para la geología, la antropología física, la etnografía, etc. Con todo, en ambos casos, la existencia de una voluntad concordista y apologética (menos evidente en el caso de Serra Vilaró) condicionó decisivamente el tipo de relación que la arqueología estableció con las otras disciplinas más o menos afines a lo largo del período estudiado.
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
References
Almagro Basch, M., 1949, «Los hallazgos de bucchero etrusco hacia Occidente y su significación», Boletín Arqueológico [de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense] (Homenaje a Juan Serra Vilaró) 49: 97-102.
Almagro Basch, M., 1956, Personalidad y obra de Juan Serra Vilaró, Cardona: Ayuntamiento.
Barral, X., 1985, «Els eclesiàstics arqueòlegs a Catalunya», Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: 77-103.
Barral, X., 2014, «Reflexions sobre el context i la recepció de les Nocions d'arqueologia sagrada catalana de Josep Gudiol a inicis del segle XX», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 37-50.
Batlle, P., 1934, «Les inscripcions paganes de la Necròpolis romano-cristiana de Tarragona», Anuari del Institut d'Estudis Catalans 8: 342-372.
Batlle, P., 1943, «Doble ánfora con inscripción ibérica», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (3): 54-55.
Batlle, P., 1946, Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona.
Batlle, P., 1952, Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
Batlle, P., 1979, La catedral de Tarragona. Madrid: Everest.
Beltrán, A., 1949, «Iconografía numismática: retratos de los barkidas en las monedas cartaginesas de plata de Cartagena», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 119-122.
Berlabé, C., 2017, «In principio... Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida, 27-51.
Bohigas, J., 2004, Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) [Treball de recerca], Girona: Universitat de Girona.
Bohigas, J., 2011, "Per Déu i per la ciència": L'Església i la Ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Tesis doctoral], Girona: Universitat de Girona.
Bourassé, J. J., 1867, Archéologie chrétienne: ou Précis de l'histoire des monuments religieux du moyen âge. Tours: A. Mame et cie.
Cañete Jiménez, C., & F. Pelayo, 2014, «Estudio introductorio», en: H. Obermaier (ed.), El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Urgoiti editores.
Carreras, M., 1948, «Las instalaciones agrícola-industriales ibero-romanas de Pórporas», Boletín Arqueológico de Tarragona 23-24: 65-70.
Carrero, E., 2014, «Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa. Manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i funcions», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 67-76.
Casals, Q., 2017, «Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 74-110.
Castany, J., & M. Cura, 1994, «Serra i Vilaró, prehistoriador i protohistoriador», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 32-41.
Closa, F., 2000, «El patrimoni eclesiàstic català, instrument per a la regeneració social (1850-1905)», Revista d'Arqueologia de Ponent 10: 175-197.
Coll-Vinent, S. (ed.) 2010, Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l'art, Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Díaz-Andreu, M., 2002, «El pasado en el presente: la búsqueda de las raíces en los nacionalismos culturales en España», en: M. Díaz-Andreu (ed.), Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas: 121-134.
Fernández Marcos, N., 2001, «Un siglo de investigación bíblica en España, en los cien años de Razón y fe», Razón y fe 244: 129-142.
Font, N., 1895, «Disposició digne d'alabansa», La Renaixensa: diari de Catalunya 12/11/1895: 6354-6356.
Font, N., 1898, «Notes d'Arqueologia religiosa», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús 62: 23-25; 48-50; 78-79; 108-112; 159-162; 191-195; 218-222; 249-251; 278-279; 305-307; 325-327.
Font, N., 1902, L'excursionisme científich, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Font, N., 1904, Lo Vallès, Barcelona: L'Avenç.
Font, N., 1909, El Diluvi bíblich segons la geología, Barcelona: Casa Provincial de la Caritat.
Guardia, M., & I. Lorés, 2013, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia, Tremp: Garsineu edicions.
Gudiol, J., 1902, Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich: Impr. Viuda de R. Anglada.
Gudiol, J., 1924, Els Trescentistes, Barcelona: Llibreria Central.
Gudiol, J., 1927, Els primitius (3 vols.), Barcelona: S. Barbra.
Guerrero, L., 1997, «Joan Serra Vilaró, pioner dels estudis d'antropologia física i paleopatologia prehistórica a la conca del Cardener», XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona: Foment Cardoní: 163-167.
Hauschild, T., 1994, «Serra i Vilaró i la muralla de Tarragona», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 60-65.
Lorés, I., & M. Guardia, 2014, «Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 51-65.
Llanas, E., 1886, El Diluvio, Barcelona: Casa Provincial de la Caridad.
Llorens, A., 1976, «Mn. Joan Serra i Vilaró, 1876-1960. Perfil de l'arqueòleg», Cypsela 1: 17-19.
Macias, J. M., 2011, «Joan Serra Vilaró, 1879-1969», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic, Barcelona: Auriga: 240-242.
Maier, J., 2003, «Los inicios de la Prehistoria en España: Ciencia versus Religión», en: J. Beltrán Fortes, M. Belén Deamos (eds.), El clero y la arqueología española (II Reunión Andaluza de Historiografía Arqueológica), [Spal. Monografías IV], Sevilla: Universidad de Sevilla. Fundación El Monte: 99-112.
Martí, M. A., 2003, «Font i Sagué, Norbert», Diccionari d'Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 484-485.
Massó, J., 1994, «Joan Serra i Vilaró i l'exploració de la muralla romana l'any 1949. Uns quants documents inèdits», Quaderns d'Història Tarraconense 13: 97-102.
Massó, J., 2002, «Pere Batlle i Huguet, conservador del Museu Arqueològic de Tarragona, durant la Guerra Civil (1936-1939)», Papers del Museu d'Història de Catalunya 3: 2-3.
Mata, S., 2017, «El doctor Pere Batlle Huguet (1907-1990): passió per l'art i l'arqueologia», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 57-73.
Mateu Llopis, F., 1949, «Tarakon y Kose, dos topónimos ibéricos», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 103-114.
Mateu Llopis, F., 1950, «El hallazgo de denarios romanos de Altafulla», Boletín Arqueológico de Tarragona 30: 53-58.
Mestres, M., 1902, ¿Fue universal el diluvio? Estudio crítico, Vilanova i la Geltrú: La Defensa.
Millás Vallicrosa, J. M., 1945, «Lápidas hebraicas de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 92-97.
Millás Vallicrosa, J. M., 1949, «Una nueva lápida hebraica en Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 188-190.
Palol, P. D., 1971-72, «Mn. Serra i Vilaró, excavador de la necrópolis cristiana de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 113-120: 11-14.
Palol, P. D., 1994, «Serra i Vilaró i la Tarragona paleocristiana», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 66-73.
Pedrals, X., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: Un erudit excepcional», Analecta Sacra Tarraconensia 67 (1): 105-122.
Pita, R., 1952, «Sobre la toponimia árabe de Tarragona y Tortosa», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 69-77.
Pla, À., 2007, «Recordant mossèn Joan Serra i Vilaró», L'Erol 92: 47-50.
Rohault de Fleury, C., 1883-89, La messe; études archéologiques sur ses monuments (8 vols.). Paris: A. Morel et cie.
Rumbo, A., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: l'arqueòleg», L'Erol 45: 25-27.
Serra Vilaró, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell - Solsona, [Memoria 27], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona: Publicacions del Museu de Solsona.
Serra Vilaró, J., 1934, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. [Memoria 133], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1949, «La muralla de Tarragona», Archivo Español de Arqueología 22: 221-242.
Serra Vilaró, J., 1950, «Insculturas dolménicas», Boletín Arqueológico de Tarragona 31-32: 114-122.
Stevenson, E., 1898, «Lettera del Comm. Enrico Stevenson al medesimo», en: M. Armellini (ed.), Lezioni di archeologia cristiana, Roma: Filippo Cuggiani: ix-xxix.
Sureda, M., 2014, «Gudiol a Roma: de l'anima antica a l'Arqueologia Sagrada», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 9-26.
Sureda, M., 2017a, «Com creix una col•lecció episcopal: els primers deu anys de vida del Museu Episcopal de Vic (1889-1900)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida: 395-406.
Sureda, M., 2017b, «Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 128-147.
Sureda, M., & M. dels Sants Gros, 2011, «Josep Gudiol i Cunill. 1872-1931», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga: 212-215.
Trullén, J.M., 2009, «Josep Gudiol i Cunill, museòleg», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 3: 43-55.
Velasco, A., & M. Sureda (eds.). 2017, La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya, Lleida: Museu de Lleida.
Vidal, L. M., 1911-12, «Abric Romaní, Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques mosteriana, magdaleniana i neolítica a Capellades i Sta. Creu de l'Olorde», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 4: 267-302.
Vidal Palomino, J., 2018, «La correspondència entre Josep Gudiol i Cunill i Joan Serra Vilaró», Pyrenae 49 (2): 101-117.
Vilaseca Anguera, S., 1943, «Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (1-2): 5-11.
Vilaseca Anguera, S., 1945, «A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Banyoles (Tivisa) y de las supuestas bocinas de dos ramas ibéricas y celtíberas», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 74-81.
Vilaseca Anguera, S., 1949, «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 84-96.
Vilaseca Anguera, S., 1952, «Sobre las industrias líticas tarraconenses de aspecto campiñiense», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 1-12.
Vilaseca, L., 1954, «Notas de Arqueología submarina», Boletín Arqueológico de Tarragona 41-48: 10-11.
VVAA, 1968, Homenatge a Mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu de celebrar l'entrada al seu norantè aniversari: 24 de març 1968, Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
VVAA, 1994, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Almagro Basch, M., 1956, Personalidad y obra de Juan Serra Vilaró, Cardona: Ayuntamiento.
Barral, X., 1985, «Els eclesiàstics arqueòlegs a Catalunya», Thesaurus. L'Art als Bisbats de Catalunya, 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: 77-103.
Barral, X., 2014, «Reflexions sobre el context i la recepció de les Nocions d'arqueologia sagrada catalana de Josep Gudiol a inicis del segle XX», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 37-50.
Batlle, P., 1934, «Les inscripcions paganes de la Necròpolis romano-cristiana de Tarragona», Anuari del Institut d'Estudis Catalans 8: 342-372.
Batlle, P., 1943, «Doble ánfora con inscripción ibérica», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (3): 54-55.
Batlle, P., 1946, Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona.
Batlle, P., 1952, Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense.
Batlle, P., 1979, La catedral de Tarragona. Madrid: Everest.
Beltrán, A., 1949, «Iconografía numismática: retratos de los barkidas en las monedas cartaginesas de plata de Cartagena», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 119-122.
Berlabé, C., 2017, «In principio... Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida, 27-51.
Bohigas, J., 2004, Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) [Treball de recerca], Girona: Universitat de Girona.
Bohigas, J., 2011, "Per Déu i per la ciència": L'Església i la Ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Tesis doctoral], Girona: Universitat de Girona.
Bourassé, J. J., 1867, Archéologie chrétienne: ou Précis de l'histoire des monuments religieux du moyen âge. Tours: A. Mame et cie.
Cañete Jiménez, C., & F. Pelayo, 2014, «Estudio introductorio», en: H. Obermaier (ed.), El hombre prehistórico y los orígenes de la humanidad. Urgoiti editores.
Carreras, M., 1948, «Las instalaciones agrícola-industriales ibero-romanas de Pórporas», Boletín Arqueológico de Tarragona 23-24: 65-70.
Carrero, E., 2014, «Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa. Manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i funcions», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 67-76.
Casals, Q., 2017, «Joan Fusté Vila: primer conservador del Museu Diocesà de Lleida (1916-1925)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 74-110.
Castany, J., & M. Cura, 1994, «Serra i Vilaró, prehistoriador i protohistoriador», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 32-41.
Closa, F., 2000, «El patrimoni eclesiàstic català, instrument per a la regeneració social (1850-1905)», Revista d'Arqueologia de Ponent 10: 175-197.
Coll-Vinent, S. (ed.) 2010, Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l'art, Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Díaz-Andreu, M., 2002, «El pasado en el presente: la búsqueda de las raíces en los nacionalismos culturales en España», en: M. Díaz-Andreu (ed.), Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas: 121-134.
Fernández Marcos, N., 2001, «Un siglo de investigación bíblica en España, en los cien años de Razón y fe», Razón y fe 244: 129-142.
Font, N., 1895, «Disposició digne d'alabansa», La Renaixensa: diari de Catalunya 12/11/1895: 6354-6356.
Font, N., 1898, «Notes d'Arqueologia religiosa», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús 62: 23-25; 48-50; 78-79; 108-112; 159-162; 191-195; 218-222; 249-251; 278-279; 305-307; 325-327.
Font, N., 1902, L'excursionisme científich, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Font, N., 1904, Lo Vallès, Barcelona: L'Avenç.
Font, N., 1909, El Diluvi bíblich segons la geología, Barcelona: Casa Provincial de la Caritat.
Guardia, M., & I. Lorés, 2013, El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia, Tremp: Garsineu edicions.
Gudiol, J., 1902, Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich: Impr. Viuda de R. Anglada.
Gudiol, J., 1924, Els Trescentistes, Barcelona: Llibreria Central.
Gudiol, J., 1927, Els primitius (3 vols.), Barcelona: S. Barbra.
Guerrero, L., 1997, «Joan Serra Vilaró, pioner dels estudis d'antropologia física i paleopatologia prehistórica a la conca del Cardener», XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona: Foment Cardoní: 163-167.
Hauschild, T., 1994, «Serra i Vilaró i la muralla de Tarragona», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 60-65.
Lorés, I., & M. Guardia, 2014, «Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 51-65.
Llanas, E., 1886, El Diluvio, Barcelona: Casa Provincial de la Caridad.
Llorens, A., 1976, «Mn. Joan Serra i Vilaró, 1876-1960. Perfil de l'arqueòleg», Cypsela 1: 17-19.
Macias, J. M., 2011, «Joan Serra Vilaró, 1879-1969», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic, Barcelona: Auriga: 240-242.
Maier, J., 2003, «Los inicios de la Prehistoria en España: Ciencia versus Religión», en: J. Beltrán Fortes, M. Belén Deamos (eds.), El clero y la arqueología española (II Reunión Andaluza de Historiografía Arqueológica), [Spal. Monografías IV], Sevilla: Universidad de Sevilla. Fundación El Monte: 99-112.
Martí, M. A., 2003, «Font i Sagué, Norbert», Diccionari d'Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: 484-485.
Massó, J., 1994, «Joan Serra i Vilaró i l'exploració de la muralla romana l'any 1949. Uns quants documents inèdits», Quaderns d'Història Tarraconense 13: 97-102.
Massó, J., 2002, «Pere Batlle i Huguet, conservador del Museu Arqueològic de Tarragona, durant la Guerra Civil (1936-1939)», Papers del Museu d'Història de Catalunya 3: 2-3.
Mata, S., 2017, «El doctor Pere Batlle Huguet (1907-1990): passió per l'art i l'arqueologia», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX, Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 57-73.
Mateu Llopis, F., 1949, «Tarakon y Kose, dos topónimos ibéricos», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 103-114.
Mateu Llopis, F., 1950, «El hallazgo de denarios romanos de Altafulla», Boletín Arqueológico de Tarragona 30: 53-58.
Mestres, M., 1902, ¿Fue universal el diluvio? Estudio crítico, Vilanova i la Geltrú: La Defensa.
Millás Vallicrosa, J. M., 1945, «Lápidas hebraicas de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 92-97.
Millás Vallicrosa, J. M., 1949, «Una nueva lápida hebraica en Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 188-190.
Palol, P. D., 1971-72, «Mn. Serra i Vilaró, excavador de la necrópolis cristiana de Tarragona», Boletín Arqueológico de Tarragona 113-120: 11-14.
Palol, P. D., 1994, «Serra i Vilaró i la Tarragona paleocristiana», Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: 66-73.
Pedrals, X., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: Un erudit excepcional», Analecta Sacra Tarraconensia 67 (1): 105-122.
Pita, R., 1952, «Sobre la toponimia árabe de Tarragona y Tortosa», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 69-77.
Pla, À., 2007, «Recordant mossèn Joan Serra i Vilaró», L'Erol 92: 47-50.
Rohault de Fleury, C., 1883-89, La messe; études archéologiques sur ses monuments (8 vols.). Paris: A. Morel et cie.
Rumbo, A., 1994, «Mossèn Joan Serra i Vilaró: l'arqueòleg», L'Erol 45: 25-27.
Serra Vilaró, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell - Solsona, [Memoria 27], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona: Publicacions del Museu de Solsona.
Serra Vilaró, J., 1934, Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. [Memoria 133], Madrid: Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades.
Serra Vilaró, J., 1949, «La muralla de Tarragona», Archivo Español de Arqueología 22: 221-242.
Serra Vilaró, J., 1950, «Insculturas dolménicas», Boletín Arqueológico de Tarragona 31-32: 114-122.
Stevenson, E., 1898, «Lettera del Comm. Enrico Stevenson al medesimo», en: M. Armellini (ed.), Lezioni di archeologia cristiana, Roma: Filippo Cuggiani: ix-xxix.
Sureda, M., 2014, «Gudiol a Roma: de l'anima antica a l'Arqueologia Sagrada», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 7: 9-26.
Sureda, M., 2017a, «Com creix una col•lecció episcopal: els primers deu anys de vida del Museu Episcopal de Vic (1889-1900)», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya. Lleida: Museu de Lleida: 395-406.
Sureda, M., 2017b, «Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic», en: A. Velasco, M. Sureda (eds.), Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l'acció patrimonial, museística i de recerca historicoartística a Catalunya al segle XX. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: 128-147.
Sureda, M., & M. dels Sants Gros, 2011, «Josep Gudiol i Cunill. 1872-1931», en: M. Tudela, P. Izquierdo (eds.), La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga: 212-215.
Trullén, J.M., 2009, «Josep Gudiol i Cunill, museòleg», Quaderns del Museu Episcopal de Vic 3: 43-55.
Velasco, A., & M. Sureda (eds.). 2017, La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya, Lleida: Museu de Lleida.
Vidal, L. M., 1911-12, «Abric Romaní, Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques mosteriana, magdaleniana i neolítica a Capellades i Sta. Creu de l'Olorde», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 4: 267-302.
Vidal Palomino, J., 2018, «La correspondència entre Josep Gudiol i Cunill i Joan Serra Vilaró», Pyrenae 49 (2): 101-117.
Vilaseca Anguera, S., 1943, «Una cista prehistórica con enterramiento doble en Conesa», Boletín Arqueológico de Tarragona 1943 (1-2): 5-11.
Vilaseca Anguera, S., 1945, «A propósito de un hallazgo efectuado en el Castellet de Banyoles (Tivisa) y de las supuestas bocinas de dos ramas ibéricas y celtíberas», Boletín Arqueológico de Tarragona 1945 (1-2): 74-81.
Vilaseca Anguera, S., 1949, «Las puntas de dorso rebajado de los talleres de líticos tarraconenses», Boletín Arqueológico de Tarragona 26-28: 84-96.
Vilaseca Anguera, S., 1952, «Sobre las industrias líticas tarraconenses de aspecto campiñiense», Boletín Arqueológico de Tarragona 37-40: 1-12.
Vilaseca, L., 1954, «Notas de Arqueología submarina», Boletín Arqueológico de Tarragona 41-48: 10-11.
VVAA, 1968, Homenatge a Mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu de celebrar l'entrada al seu norantè aniversari: 24 de març 1968, Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
VVAA, 1994, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Tarragona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Sección
Dosier Monográfico "Hacia una historia de la interdisciplinaridad en Arqueología"
A no ser que se indique lo contrario, los contenidos de la edición electrónica de la plataforma OJS se regulan por una licencia de uso y distribución Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional (CC BY 4.0).
La revista no cobra ninguna compensación económica a los autores por publicar en ella y da total acceso a los archivos sin ningún tipo de embargo desde el día de su publicación electrónica. Se respeta así la política nacional de acceso abierto.
Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:
- Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada.