Hasiera || Etxart-Ros gutuneria || 04 / 20 [Etxart, 1616-07-21] | 05 [Etxart, 1616-08-01]
10 / 21
Ros, 1616-07-26
eragu

‘ekarri’.

vilgu

‘bilgu’.

gunian

erlatibozkoa?
“uken gunian bistan”??? “en la hultima vez que tubimos vistas en el puerto”
‘gunean, orduan’; cf. OEH, s.v. gune 3.

sentencia gure contra

1597ko liskarren ondorioz Beltzuntzek Migel Ros eta erronkariarren aurka emaniko erabakiaz ari da, ziur aski (Gallastegui 1990: 213-214).

oguena

‘errua’.

arrobacera

‘lapurtzera’.

visorey

‘erregeorde’.

Corte

Usunáriz jaunak laburbiltzen ditu Nafarroako auzitegi honen eginkizunak: “La Real Corte o Corte mayor [...] era [...]un tribunal de primera instancia para asuntos criminales y de segunda para los que le llegaban de los alcaldes ordinarios. También lo era de primera instancia de todos aquellos delitos que no podían conocer los alcaldes ordinarios. Estaba formada por cuatro alcaldes de Corte –uno castellano– y se organizaba en dos salas. En teoría uno de ellos representaba al rey, otro a la Iglesia, otro a la nobleza y el último a las buenas villas” (Usunáriz 2001: 722).

Conselluan

Consejo Real de Navarra deitzen zaio kontseilu honi. Nagusi bat (regente) eta sei oidor edo kontseilari zituen; horiez gain, beste ofizial batzuk ere izaten ziren: fiskala, idazkariak, abokatuak... Funtsean, Nafarroako auzitegi gorena zen, baina bazituen eskumenak administrazioan eta legegintzan ere (Usunáriz 2001: 691-695).

Vercea

Esaldi osoa dago anakolutoz beteta, eta paleografikoki ere pasarte nahasia da, zirriborroz eta zuzenketaz betea. Gaztelaniazko ordainak argitzen du esanahia.

pena carnalic

Pentsa liteke gaztelaniazko carnereamiento izeneko zigorra zuela buruan carnalic idatzi zuenean. Ik. DAut, s.v. carnereamiento: “La pena que se lleva por entrar los carneros en alguna parte a hacer daño”.  Ik. orobat Iribarren, s.v.: “Pena que antiguamente se imponía al dueño de ganados cuando éstos causaban daños o infringían las leyes y ordenanzas relativas a cañadas, pastos, etc.”. Cf. gaztelaniazko itzulpeneko penas y calonias de ganados (21.1v).

aremadia

‘erremedia, konpon(du)’.

arroitu

‘zarata, istilu’.

calonias

‘diru-zigorrak’. Ik. DAut, s.v. caloña: “Valía también lo mismo que pena pecuniaria”.

appellido

‘dei’.

vezino

‘etxejabe’.

espendioequi

‘gastuekin’.

cubratu

‘berreskuratu’.

<10.1r> Carta en bascuenze  al fiscal de Francia, / en respuesta de la que scribió que no quería vistas. /

<21.1r> Esta es la carta que Miguel Ros scribió al fiscal de Francia [laburduraz] en respuesta [laburduraz] / que no querían vistas sin comisión [laburduraz] del rey nuestro señor [laburduraz], y traduzida / de bascuençe en a romançe. /

Jauna:

 

Çure carta oguey eta vat garreneco yl[1] onena reçevitu / dut oguey eta irur garrenean, çoyntan scribazten didaçu /5 en sustançia nola ezten çure[2] pareçera vista uqueteco / bortuetan çure lagun diputatu eta gure erregue jaunaren / diputatu[3] vagueric eta iqusi artean / copia[4] gure erregue jaunaren diputatuen[5] / potere[6] eta [esk. et] comissionearena; eta al den sarriena /10 eragu deçagun, eçi orduan vortuetan edo verçe lecu vear / denean vilgu[7] eta vista eta acordu on vat eguin dadin, / oray[8] gasturich en valdes eguin eztadin[9].

Señor:

 

Su carta de 21 del presente [laburduraz] mes receví en 23, por la /5 qual me scribe en sustancia que no es de parecer aya / vistas en los puertos sin el otro diputado vuestro compañero, / nombrados por el señor vuestro rey, y asta ber / y tener en vuestras manos una copia de la comisión que el / señor nuestro rey diere a sus diputados ante con ante; y /10 entonces saldrán al puerto, o adonde más combenga, / a tener vistas y hazer un buen acuerdo que agora no se / puede, porque sería hazer gastos de valdes.

Jauna, / borondatea obra vaguerich vadaquiçu gauça yla dela. / Gure erriari[10] leytu[11] dut çure carta, /15 çoinen[12] deseoa[13] vayta vaquearena vetiere, eta ocasione / eta [esk. et] gayz guçien apartazea. Artaco, vadaquiçu nola, azquenic / duela urran vi[14] urte vortuetan vista uquen gunian, / ene verce jaun içan[15] cirenech offrecitu çinduten[16] / eci len mayaçeco[17] eraguren[18] çinuela çuen erregue jaunaganic /20 podere espeçial, çuen gobernadore jaunarentaco, nola / emanic[19] vaitago sentencia,[20] eta pregonaturich sentencia[21] gure contra / aren revocazeco, aboliçeco[22] eta anullaçeco.

Señor, / la voluntad y palabras sin obras ya sabéis que es cosa / muerta. A nuestra tierra y valle he leydo vuestra carta, /15 quien desea la paz como siempre y ebitar ocasiones y / males. Para esto, ya sabéis cómo, en la húltima vez / que tubimos vistas en el puerto, que ha cerca de dos años, / con vos y con otros señores y gentes desa tierra, ofrecisteis / que para el mes de mayo dende seguiente traeríais /20 del señor vuestro rey poder especial para el / señor vuestro gobernador, como está dada sentencia [laburduraz senia] por él / y pregonado contra nosotros en esa tierra, para rebocarla, / abolir y anularla.

Eta comissione / equarri duç[u]ena [esk. duçena] da differente, erraten vayta verce gauzaric, / non ezpaita dudaric, çeren eguiten[23] dituçue differenciac /25 erregue jaunen, eztirela vaici particularen.[24] /

Y en la comisión que del señor vuestro rey abéis traydo, trata diferentes cosas /25 y d en que no ay dudas, porque hazéis las diferencias / de rey a rey, no lo siendo sino de particulares. /

Verçea, erraten du eçi diputatu jaunec[25] processo / eguin deçena igorri dadin[26] Françiaco Consejuara çure / esquti, adberticen duçula diputatuen[27] intencione eta borondatea. / Molde[28] ontan eleite beñere[29] acaba eta concluy gauzaric.[30]

[2 ezkerreko alboan] Lo otro, dize la dicha comisión que los procesos berbales / que se hizieren se embíen al Consejo de Francia por vuestras manos, / adbertién[do]le [papera apurtuta dago] la intención [laburduraz] de los diputados y su voluntad. <21.1v> Desta manera ya sabéis, señor, que nunca se acabarán ni / concluyrán cosas.

<10.1v> Vercea, vadaquiçu, jauna, intencione principal vistaetan / içan[31] cena cela çuec eragutaco[32] comissionea, emateco / librequi[33] erri ontaco genteac çuen errian tratazera[34] / vere tratoetan eta[35] salerosietan, nola çuen gend[e]ac [esk. gendac] erri onetan /5 vaitabilza, librequi trato ona eta onic [-ic ez da irakurketa ziurra; -en ere irakur liteke, agian] eguinte[n] çaela [alde paleografikotik, ez dago zalantza handirik, hitzaren mozketa ez bada: eguinteçaela edo eguinte çaela. Interpretazioa ez da erraza]; eta / çuen comissionean ezta deus ola caso onzaz tratazen, eta / çuec ezpadedçaçue[36] len revoca eta pregona çuen herian / trato eta comercio dabilan igoal, vadaquiçu ezi çuec[37] / inpedizen duçuela tratoa eta vaquea,[38] nola vaita aor eguia, eta /10 nay duçue çuen ventajarequi ebili gurean.[39]

[3 ezkerreko alboan] Lo otro, ya sabéis, señor, la causa e intención principal [laburduraz prl] / a que nos mobimos a hazer las dichas vistas: que vosotros /5 traxésedeis comisión del señor vuestro rey, para que / libremente [laburduraz libremte] la gente desta tierra pudiese andar, tratar / y contratar en todo género de trato y comunicación / libre en essa tierra, como y desta manera los que / en esta tierra andan los de essa, donde se les haze /10 bueno y muy buen trato y acogimiento [laburduraz acogimto], sin que nada les / enoge; y en la comisión que abéis traýdo no trata / nada desto, y si vosotros no rebocáis primero vuestra / sentencia [laburduraz senia] y pregones en vuestra tierra, (y mandar) que el trato y comercio / ande y sea ygual, ya sabéis y está claro que /15 vosotros impedís el trato y la paz, y esto es así / verdad, y que queréis vosotros tener grande bentaja / y andar en nuestra tierra libremente, y nosotros no en la / vuestra.

Eta aor ezta ongui eguina,[40] / ceren vaquea nay duenac igoel vear du içan. Eta ala / gure erriac eztu admitizen çuen comissionea eta ez gure / errejaunari escaturen[41] alaco comissioneric, vaisi, jauna, / otoy eguiten diçut anula deçaçuen[42] s çuen sentencia[43] eta pregonac /15 gure contra dituçuenac, offrecitu cinuena viçala [esk. vicala], ilavete vaten varnean, edo len,[44] eci guc ala eguin dugu gureaz.[45]

 

Verçala / pensa[46] eçaçu eci orano viçala erri onec ecin çufri[47] dirola / ventajaric, eta usaturen duela vere sentenciaz,[48] çuec çuenez / viçala, eta gaizic[49] gin badadi çuec[50] içanen[51] ciradey [-y esku berak geroago gehitua da] causa / eta [esk. et] oguena.[52]

Y esto no es bien echo, porque los que quieren la paz / an de tener libertad ygual. Y así nuestra tierra no /20 admite vuestra comisión, ni tampoco quiere pidir tal / comisión al señor nuestro rey, sino que, señor, os ruego / anuléis la dicha vuestra sentencia [laburduraz senia] y pregones que tenéis contra / nosotros, como lo ofrecísteis en las dichas vistas del / puerto, dentro de un mes. Y si antes quissiéredeis, también; /25 que nosotros así lo aremos de la nuestra que tenemos <21.2r> contra vosotros; que otramente pensad que como asta agora / no puede sufrir esta tierra bentajas y que usará de su / sentencia [laburduraz senia] como vosotros usáis de la vuestra. Y si vinieren / por ello algunos males, la causa seréis vosotros y ternéis /5 la culpa.

Vercea, herioçe[53] yçan vacen,[54] eta presioneac,[55] vadaquizu, çuen errico testigoez /20 eta eguiaz, nafarren errian eguin çirela, arrobacera sarturic xxxxco gurean.[56]

[4 ezkerreko alboan] Lo otro, si algunas muertes y presiones ubo en el puerto, / ya sabéis y os constó en las dichas vistas por los testigos / que vosotros traxisteis de vuestra tierra, que aquellas se hizieron / en la tierra de Navarra en vuestro [laburduraz vro] y que entraron en /10 nuestros puertos a robar y saltear.

Eta / ongui[57] içan ezpaciren,[58] Nafarroco visorey jauna eta / Corte eta Conselluan vear çuen juzgatu, eta ez çuen[59] governadorec[60] eta juezec[61] / ceren[62] ura ezpaita gure / juez gure errian gauza aconteçiçen direnez.[63] /25

Y caso puesto que no / fueran bien echas, el señor virrey de Navarra [laburduraz Naa] y la / nuestro virrey y la Corte Mayor y Consejo de Navarra / como juezes abían de juzgar y conocer, y / no el señor vuestro gobernador y sus juezes, porque ellos no /15 son juezes, ni pueden ni deben conocer de las cosas y / casos que acontecen en nuestra tierra. /

Vercea, prendamiento,[64] pena carnalic eta verce differencia mojonenach[65] ezta / çuri[66] ere erreguen jaunen[67] interesse, vaisi particulari; eta ala,[68] huec guciach, / erreguen comisione vaguerich, erriech[69] aremadia[70] dirozquey, / ainverçe gastu eta arroitu vagueric, çeren erregue jaunec / nai dute frontaleroec duten vaqu[e]a[71] eta aniz[72] enojorich /30 eman vaguerich gure artean conpon guitean. Ala nay / nuque nic, erri[73] onec ere ala[74] nay luque. <10.2r> Verçala iquasaçu[75] gure erriach vere çuçena eztuela / uciren galztera aynbat arraçoy duenean.[76] /

[5 ezkerreko alboan] Lo otro, las diferencias de prendamientos y penas y calonias / de ganados y de mojones, estas cosas tampoco son / intereses de rey a rey, sino de particulares; y así todas /20 estas cosas, sin comisión de los señores reyes, las mismas / tierras las pueden declarar y remediar, sin (azer) tanto / gasto ni r y ruydo, porque los señores reyes quieren tengan / paz los frontaleros, sin dar enojo dellos, y que entre / nosotros nos compongamos. Yo así querría, y también <21.2v>  /5 esta tierra, la qual haziendo lo contrario no dexará / perder su derecho, donde (pues) tiene tanta razón.

Respuesta[77] aor eguiten diçut / çure gutunari; eta[78] verçe gauzarich acordacen[79] /5 vaduçu, sabidor eguin naçaçu mensajero onequi. / Cierto pensa[80] eçaçu, deseo andia dut negocio[81] / guziac conpon[82] litean vertati, ezi gure ustez ezta faltatu[83] eta ez faltaturen, gauzac eguiten direla erran dena viçala.[84] / Onequi, Jayncoa dela çurequi / eta guciequi, çure serbiçari,[85] eta diçula ossagarri deseaçen duçuna. /10

Esta respuesta / os ago a la carta que me abéis escrito, y / si otra cosa y voluntad tubiéredeis, me aréis plazer / de escrevir y hazerme saber con este mensajero. Y /10 pensad que tengo gran deseo que estas cosas se compusiesen, / que nuestra por esta parte nunca ha faltado ni faltará, / aziéndose como está dicho. Y con esto Dios sea con todos / y os dé la salud que deseáis. Y quedo muy servidor / vuestro.

Erroncalti, oguey eta sey gari[86] ilaren garrenean. / 1616. /

 

Gutun aor scribatu eta çerratu vaño len gin da appellido / bat, nola[87] çuen erriquo gendec aço[88] gure errico vezino[89] / vati eraman dutela vi oguey ari, eta[90] verceri ere /15 vay. Aor da gayzqui eguina, ceren,[91] jauna, vadaquiçu / nola çuc eta [esk. et] nic gure visorrey jaunaren aycinean / prometatu guinoen gauça[92] huec acordaztean / eledila nobedade eta gayzquirich eguin[93] vatec vercer. / Gure partez veguiratu da puntualqui eta [esk. et] çuen /20 gendec ez vatere.[94] / Otoy eguiten diçut[95] içuleraci[96] diçaçun[97] espendioequi[98] / eta gaztiga diçaçun[99]. Verçala considera[100] eçaçu[101] /25 norc vere azienda vear duela cubratu. /

De Roncal, a 26 de julio de 1616. /15 Mig /

 

Estando escreviendo esta carta, y antes de cerrarla, / llegó un apellido del puerto a nuestra junta, cómo unas gentes / dessa tierra a un ganadero desta valle le abían / llebado de los puertos quarenta carneros, y también /20 a otros. Esto es mal echo, porque, señor, ya sabéis que / vos e yo ofrecimos al señor nuestro vissorrey, quando / en su presencia [laburduraz pria] estubimos en Pamplona [laburduraz Pamp] que asta que estas cosas / se acordasen y compusiesen no se hiziese nobedad ni / malos tratos los unos a los otros. Y así nos mandó su /25 excelencia [laburduraz exa]. De nuestra parte a se guardado puntualmente, y / en esa tierra no, nada. Ruégole mucho se agan bolber sin / más gastos y se castiguen los que tal an echo. De otra manera, / consideren que cada uno a de cobrar su hazienda.

Miguel de Ros.

 

<10.2v> 1616. /

Respuesta a la carta / del fiscal de Francia, / echa en junta a 26 de julio.

Miguel / Ros. /30

 

El sobre escrito al doctor Gabriel de Echart, procurador [laburduraz pror] fiscal / del rey christianíssimo de Francia.

1616. / Respuesta [laburduraz respa] a la carta del fiscal / de Francia, [laburduraz Frana] traduzida de bascuence / en romance. [Idazpuru guztia dago orrialdearen goiko eskuineko muturrean]

Ohar paleografikoak

[1] yl] aurrean il eta beste ikurren bat tatxaturik.

[2] çure] aurrean p tatxaturik.

[3] diputatu]esk. diputatu c.

[4] copia] aurrean v am ago tatxaturik.

[5] diputatuen] esk. diputatentuen, -ten- tatxaturik dagoela.

[6] potere] aurrean com- tatxaturik.

[7] vilgu] ondoren -a tatxaturik.

[8] oray] ezkerreko ertzean idatzia.

[9] eztadin] ondoren vatere tatxaturik.

[10] erriari] ondoren -qui tatxaturik, agian lehenago erriarequi idatzi zuelako.

[11] leytu] aurrean tratatu eta tatxaturik.

[12] çoinen] ezkerreko ertzean idatzia; lerroan noren tatxaturik.

[13] deseoa] lerroartean idatzia; lerroan pareçera tatxaturik.

[14] vi] ondoren vort tatxaturik.

[15] içan] aurrean en tatxaturik.

[16] çinduten] -u- bokala -a- ere irakur liteke.

[17] eci len mayaçeco] aurrean eci mayase tatxaturik.

[18] eraguren] aurrean v tatxaturik.

[19] emanic] aurrean ikur bat idatzi da.

[20] sentencia] esk. senja.

[21] sentencia] esk. senja.

[22] aboliçeco] aurrean eta eta tatxaturik.

[23] eguiten] aurrean g tatxaturik.

[24] eztirela vaici particularen] aurrean direla p tatxaturik.

[25] diputatu jaunec] esk. diputatu ec erreguejaunec, ec tatxaturik.

[26] dadin] ondoren suen tatxaturik.

[27] diputatuen] -r ere irakur liteke.

[28] Molde] aurrean eta tatxaturik.

[29] beñere] aurrean marra diagonal bat.

[30] gauzaric] ondoren diputatuez tatxaturik.

[31] içan] esk. ican; aurrean isan tatxaturik.

[32] eragutaco] aurrean equi tatxaturik.

[33] librequi] esk. librerequi.

[34] tratazera] aurrean libre tatxaturik.

[35] eta] lerroartean idatzia.

[36] ezpadeçaçue] ezpaded- idatzi du hasieran.

[37] çuec] esk. cuec.

[38] eta vaquea] lerroartean idatzia; lerroan eta tatxaturik.

[39] gurean] lerroartean idatzia.

[40] ongui eguina] lerroartean idatzia; lerroartean ere aurrean er tatxaturik eta lerroan arrazoy tatxaturik.

[41] escaturen] aurrean dem tatxaturik.

[42] deçaçuen] esk. decacuen.

[43] sentencia] esk. senja.

[44] ilavete vaten varnean, edo len] lerroartean idatzia.

[45] eci guc ala eguin dugu gureaz] ezkerreko ertzean idatzia.

[46] pensa] aurrean ve tatxaturik.

[47] çufri] esk. cufri.

[48] sentenciaz] esk. senjaz.

[49] gaizic] aurrean oca tatxaturik.

[50] çuec] esk. cuec.

[51] içanen] esk. icanen.

[52] et oguena] lerroartean idatzia.

[53] herioçe] esk. herioçeac, ac tatxaturik.

[54] vacen] lerroartean idatzia; lerroan cirenac. Hau da, aurreko idatzaldia herioçeac yçan cirenac zen.

[55] eta presioneac] lerroartean idatzia.

[56] gurean] aurrean, lerroartean, -co silabarekin amaitzen den zerbait idatzi eta tatxatu du.

[57] ongui] aurrean gaizqui edo n eta ondoren nafa, biak tatxaturik.

[58] ezpaciren] ez lerroartean idatzia; badirudi p letra v baten gainean idatzita dagoela (içan vaciren içan ezpaciren).

[59] çuen] esk. cuen.

[60] governadorec] -c geroago erantsia.

[61] eta juezec] lerroartean idatzia.

[62] ceren] aurrean jaunac eta aor da sentencia j[...] ura tatxaturik.

[63] direnez] geroago erantsia; aurrean dienez tatxaturik.

[64] prendamiento] esk. prendamto, laburduraz.

[65] pena carnalic eta verce differencia mojonenach] pena lerroartean idatzia, itxura denez carnalic-en esanahia zehazteko asmoz (carna- tatxaturik edo azpimarraturik dago); eta verce differencia mojonenach lerroartean idatzia eta lerroan eguiten vadira et tatxaturik.

[66] çuri] esk. curi.

[67] jaunen] lerroartean idatzia.

[68] eta ala] lerroartean idatzia.

[69] erriech] ondoren decl tatxaturik.

[70] aremadia] a- geroago lerroartean erantsia.

[71] vaquea] esk. vaqua.

[72] aniz] aurrean aez tatxaturik.

[73] erri] ondoren zerbait tatxaturik.

[74] ala] ondoren de- tatxaturik.

[75] iquasaçu] esk. vadiquiçu v tatxaturik.

[76] duenean] ondoren eta ez ventajaric emanen tatxaturik.

[77] Respuesta] aurrean Aor scribazen dicut tatxaturik.

[78] eta] aurrean otoy tatxaturik.

[79] acordacen] aurrean zerbait tatxaturik.

[80] pensa] esk. pensaa, bigarren a tatxaturik.

[81] negocio] aurrean v tatxaturik.

[82] conpon] esk. conconpon.

[83] vertati, ezi gure ustez ezta faltatu] lerroartean idatzia; lerroan vana ezpadeçaçu nay nic ezin borcha dirot ior tatxaturik.

[84] eta ez faltaturen, gauzac eguiten direla erran dena viçala] ezkerreko ertzean idatzia.

[85] çure serbiçari] lerroartean idatzia.

[86] gari] aurrean ga tatxaturik.

[87] nola] aurrean er tatxaturik.

[88] aço] lerroartean idatzia; lerroan anoci tatxaturik.

[89] vezino] esk. vzo., laburduraz.

[90] eta] aurrean eta tatxaturik.

[91] ceren] aurrean ec tatxaturik.

[92] gauça] aurrean gay tatxaturik.

[93] eguin] esk. eguin tatxaturik.

[94] vatere] ondoren venere eta c aor g ez gaztigaçeach çuec gende facinorosoac eta  ala vetiere ematen digue ocasione andiach alaber eguiteco tatxaturik.

[95] diçut] esk. dicut.

[96] içuleraci] esk. iculeraci.

[97] diçaçun] esk. dicacun.

[98] espendioequi] aurrean v tatxaturik.

[99] diçaçun] esk. dicacun.

[100] considera] aurrean iqusa tatxaturik.

[101] eçaçu] ondoren cer eguinen duen tatxaturik.

Hasiera || Etxart-Ros gutuneria || 04 / 20 [Etxart, 1616-07-21] | 05 [Etxart, 1616-08-01]