Bilaketa aurreratua

Ogi apurrak

Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)


Legeen espirituaz, Montesquieu / Iñaki Iñurrieta (Klasikoak, 1999 )
aurrekoa | 245 / 187 orrialdea | hurrengoa
eu
erretorikaz beteak eta zentzuz hutsik, azalekoak funtsezko gauzei dagokienez, eta egundokoak estiloan.
es
son exuberantes de ret?rica y vac?as de sentido, fr?volas en el fondo con estilo gigantesco.
fr
pleines de rh?torique, et vides de sens, frivoles dans le fonds, et gigantesques dans le style.
en
they are stuffed with rhetoric and void of sense, frivolous in the substance and bombastic in the style.
eu
II. Barbaroen legeak pertsonalak izan zirela denak Barbaroen lege hauen ezaugarri bat hauxe da:
es
CAPITULO II:
fr
 
en
 
eu
ez ziren lurralde jakin bati atxikiak.
es
TODAS LAS LEYES DE LOS BARBAROS FUERON PERSONALES
fr
CHAPITRE II. QUE LES LOIS DES BARBARES FURENT TOUTES PERSONNELLES.
en
2. That the Laws of the Barbarians were all personal
eu
Frankoa frankoen legeak epaitzen zuen, alemana alemanenak, burgundiarra burgundiarren legeak, erromatarra lege erromatarrak;
es
El car?cter distintivo de las leyes de los b?rbaros es que no se dieron para un determinado territorio;
fr
C'est un caract?re particulier de ces lois des barbares, qu'elles ne furent point attach?es ? un certain territoire?:
en
It is a distinguishing character of these laws of the barbarians that they were not confined to a certain district;
eu
eta garai hartan herri konkistatzaileek legeak bateratzeko batere asmorik ez izateaz gainera, ez zuten izaten ezta herri garaituaren legegile bihurtzeko gogorik ere.
es
el franco era juzgado por la ley de los francos, el alem?n por la ley de los alemanes, el borgo??n por la ley de los borgo?ones, el romano por la suya.
fr
le Franc ?tait jug? par la loi des Francs, l'Allemand par la loi des Allemands, le Bourguignon par la loi des Bourguignons, le Romain par la loi romaine?;
en
the Frank was tried by the law of the Franks, the Aleman by that of the Alemans, the Burgundian by that of the Burgundians, and the Roman by the Roman law;
eu
Horren jatorria germaniar herrien ohituretan ikusten dut.
es
Lejos de pensarse en uniformar las leyes de los conquistadores, ni siquiera se pens? en aquellos tiempos en legislar para los pueblos vencidos.
fr
et, bien loin qu'on songe?t dans ces temps-l? ? rendre uniformes les lois des peuples conqu?rants, on ne pensa m?me pas ? se faire l?gislateur du peuple vaincu.
en
nay, so far were the conquerors in those days from reducing their laws to a uniform system or body, that they did not even think of becoming legislators to the people they had conquered.
eu
Nazio haiek paduraz, aintziraz eta basoz bananduta zeuden;
es
Encuentro el origen de esto en las costumbres de los pueblos germanos, que se hallaban separados unos de otros por marismas, lagunas o selvas;
fr
Je trouve l'origine de cela dans les m?urs des peuples Germains.
en
The original of this I find in the manners of the Germans. These people were parted asunder by marshes, lakes, and forests;
eu
Zesarren obran ikusten da are elkarretarik bananduta egotea maite zutela.
es
C?sar nos dice que su gusto era vivir aislados.
fr
Ces nations ?taient partag?es par des marais, des lacs et des for?ts?;
en
and C?sar observes, they were fond of such separations.
eu
Erromatarrei zieten beldurrak elkarrenganatu zituen;
es
Lo que les hizo reunirse fue el espanto que les inspiraba Roma;
fr
on voit m?me dans C?sar qu'elles aimaient ? se s?parer.
en
Their dread of the Romans brought about their reunion;
eu
gizon bakoitza, nahastutako nazio haietan, bere nazioko ohitura eta usadioen arabera epaitu behar zen.
es
y una vez reunidas todas aquellas naciones, cada hombre era juzgado por los usos y reglas de la suya.
fr
chaque homme, dans ces nations m?l?es, dut ?tre jug? par les usages et les coutumes de sa propre nation.
en
and yet each individual among these mixed people was still to be tried by the established customs of his own nation.
eu
Herri haiek guztiak, elkarretarik bereiz bizi zirenean, libreak eta beregainak ziren, eta nahastu zirenean ere beregain iraun zuten.
es
Acostumbrados a ser independientes y libres, cada pueblo conserv? su independencia al mezclarse con los otros;
fr
Tous ces peuples, dans leur particulier, ?taient libres et ind?pendants?; et, quand ils furent m?l?s, l'ind?pendance resta encore.
en
Each tribe apart was free and independent; and when they came to be intermixed, the independency still continued;
eu
Aberria denena zen, eta errepublika partikularra;
es
la patria era com?n, pero cada pueblo era una rep?blica particular;
fr
La patrie ?tait commune, et la r?publique particuli?re?;
en
the country was common, the government peculiar;
eu
lurraldea berbera zen, nazioak desberdinak.
es
el territorio el mismo y las naciones diversas.
fr
le territoire ?tait le m?me, et les nations diverses.
en
the territory the same, and the nations different.
eu
Lege pertsonalen espiritua, beraz, beren lurretatik irten baino lehenagotik zuten herri haiek, eta berekin eraman zuten beren konkistetan. Usadio hori ezarrita ageri da Markulforen formuletan, barbaroen legeen kodeetan-batez ere erripuarioen legean-lehen dinastiako erregeen dekretuetan, nondik atera baitziren bigarren dinastian egin ziren kapitularrak.
es
Exist?a, pues, en aquellos pueblos el esp?ritu de las leyes personales; al salir de su pa?s, llevaron consigo ese esp?ritu individual en todas sus empresas y conquistas.
fr
L'esprit des lois personnelles ?tait donc chez ces peuples avant qu'ils partissent de chez eux, et ils le port?rent dans leurs conqu?tes.
en
The spirit of personal laws prevailed therefore among those people before ever they set out from their own homes, and they carried it with them into the conquered provinces.
eu
Haurrak aitaren legeari jarraitzen zitzaizkion, emazteak senarrarenari, alargunak beren legera itzultzen ziren, jareginek ugazabarena zuten.
es
Este uso lo vemos establecido en las f?rmulas de Marculfo, en los c?digos de las leyes de los b?rbaros, sobre todo en la ley de los ripuarios, en los decretos de los reyes de la primera dinast?a, decretos de los cuales se derivan las capitulares promulgadas por la segunda dinast?a.
fr
On trouve cet usage ?tabli dans les formules de Marculfe, dans les codes des lois des barbares, surtout dans la loi des Ripuaires, dans les d?crets des rois de la premi?re race, d'o? d?riv?rent les capitulaires que l'on fit l?-dessus dans la seconde.
en
We find this custom established in the formulas of Marculfus, in the codes of the laws of the barbarians, but chiefly in the law of the Ripuarians and the decrees of the kings of the first race, whence the capitularies on that subject in the second race were derived.
eu
Hori ez da dena: bakoitzak nahi zuen legea har zezakeen;
es
Los hijos segu?an la ley de su padre, las mujeres la de su marido, las viudas volv?an a su antigua ley, los libertos ten?an la de su patrono.
fr
Les enfants suivaient la loi de leur p?re, les femmes celle de leur mari, les veuves revenaient ? leur loi, les affranchis avaient celle de leur patron. Ce n'est pas tout?:
en
The children followed the laws of their father, the wife that of her husband, the widow came back to her own original law, and the freedman was under that of his patron.
eu
Lotario I.aren konstituzioak aukera hori publiko egin zedila exijitu zuen.
es
Cada uno, adem?s, pod?a elegir la ley que le conviniera, si bien la elecci?n hab?a de hacerse p?blica porque la constituci?n de Clotario I lo exig?a.
fr
chacun pouvait prendre la loi qu'il voulait?:
en
Besides, every man could make choice of what laws he pleased;
eu
 
es
 
fr
la constitution de Lothaire I exigea que ce choix f?t rendu public.
en
but the constitution of Lotharius I required that this choice should be made public.
eu
III. Desberdintasun handi bat lege salikoen eta lege bisigodo eta burgundiarren artean
es
CAPITULO III:
fr
 
en
 
eu
Esan dut burgundiarren legea eta bisigodoena inpartzialak zirela;
es
DIFERENCIA CAPITAL ENTRE LAS LEYES SALICAS Y LAS LEYES DE LOS VISIGODOS Y DE LOS BORGO?ESES
fr
CHAPITRE III. DIFF?RENCE CAPITALE ENTRE LES LOIS SALIQUES ET LES LOIS DES WISIGOTHS ET DES BOURGUIGNONS.
en
3. Capital Difference between the Salic Laws and those of the Visigoths and Burgundians
eu
baina lege salikoa, ordea, ez:
es
He dicho que la ley de los borgo?eses y la de los visigodos eran imparciales;
fr
J'ai dit que la loi des Bourguignons et celle des Wisigoths ?taient impartiales?;
en
We have already observed that the laws of the Burgundians and Visigoths were impartial;
eu
bereizketarik mingarrienak ezarri zituen frankoen eta erromatarren artean.
es
no as? la ley s?lica, pues establec?a entre los romanos y los francos distinciones muy penosas.
fr
mais la loi salique ne le fut pas?: elle ?tablit entre les Francs et les Romains les distinctions les plus affligeantes.
en
but it was otherwise with regard to the Salic law, for it established between the Franks and Romans the most mortifying distinctions.
eu
Inork franko bat, barbaro bat edo lege salikopean bizi zen gizon bat hiltzen zuenean, berrehun sos ordaintzen zizkien ahaideei;
es
Por matar a un franco, a un b?rbaro, o a un hombre que viviera bajo la ley s?lica, hab?a que pagar a sus parientes una composici?n de 200 sueldos;
fr
Quand on avait tu? un Franc, un barbare, ou un homme qui vivait sous la loi salique, on payait ? ses parents une composition de deux cents sous?;
en
When a Frank, a barbarian, or one living under the Salic law happened to be killed, a composition of 200 sols was to be paid to his relatives;
eu
baina ehun besterik ez zituen ordaintzen erromatar jabe bat hiltzen zuenak, eta berrogeita bost besterik ez, erromatar zergapeko bat hiltzen zuenak;
es
por dar muerte a un romano poseedor no se pagaba m?s que 100 sueldos, y s?lo 45 por la muerte de un romano tributario.
fr
et seulement une de quarante-cinq, quand on avait tu? un Romain tributaire?:
en
only 100 upon the killing of a Roman proprietor, and no more than forty-five for a Roman tributary.
eu
erregearen sujet zen franko bat hiltzeagatik seiehun sos ordaindu behar ziren;
es
La composici?n por la muerte de un franco vasallo del rey era de 600 sueldos;
fr
la composition pour le meurtre d'un Franc, vassal du roi, ?tait de six cent sous?;
en
The composition for the murder of one of the king's vassals, if a Frank, was 600 sols;
eu
eta erregeren mahaiko zen erromatar bat hiltzeagatik, hirurehun besterik ez. Hortaz, desberdintasun ankerra ezartzen zuen jaun frankoaren eta jaun erromatarraren artean, eta maila apalagoko frankoaren eta erromatarraren artean.
es
por la de un romano comensal del rey no pasaba de 300. La ley s?lica establec?a una diferencia muy cruel entre el se?or franco y el se?or romano, y entre el romano y el franco de mediana condici?n.
fr
Elle mettait donc une cruelle diff?rence entre le seigneur franc et le seigneur romain, et entre le Franc et le Romain qui ?taient d'une condition m?diocre.
en
if a Roman, though the king's guest, only 300. The Salic law made therefore a cruel distinction between the Frank and Roman lord, and the Frank and Roman commoner.
eu
Hori ez da guztia: zenbait lagun franko bati bere etxean erasotzeko bildu, eta hiltzen bazuten, lege salikoak seiehun sos ordaintzeko agintzen zuen;
es
Y m?s a?n: si se reun?a gente para asaltar la casa de un franco, y lo mataban, dispon?a la ley el pago de una composici?n de 600 sueldos;
fr
Ce n'est pas tout?: si l'on assemblait du monde pour assaillir un Franc dans sa maison, et qu'on le tu?t, la loi salique ordonnait une composition de six cents sous?;
en
Further, if a number of people were got together to assault a Frank in his house, and he happened to be killed, the Salic law ordained a composition of 600 sols;
eu
baina erromatar bati edo jaregin bati eraso eginez gero, erdia baizik ez zen ordaintzen.
es
pero si el atacado era un romano se pagaba la mitad.
fr
mais si on avait assailli un Romain ou un affranchi, on ne payait que la moiti? de la composition.
en
but if a Roman or a freedman was assaulted, only one-half that composition.
eu
Lege beraren arabera, erromatar batek franko bat kateatzen bazuen, hogeita hamar sos zor zituen;
es
Por la misma ley, si un romano encadenaba a un franco, deb?a 30 sueldos por composici?n;
fr
Par la m?me loi, si un Romain encha?nait un Franc, il devait trente sous de composition?;
en
By the same law, if a Roman put a Frank in irons, he was liable to a composition of 30 sols;
eu
baina franko batek erromatarra kateatuz gero, hamabost besterik ez. Franko batek hirurogeita bi sos eta erdi jasotzen zituen lapurreta egin zion erromatarragandik;
es
pero si un franco hac?a lo mismo con un romano, la composici?n debida era de 15 sueldos. Un franco despojado por un romano recib?a 62 sueldos y medio;
fr
mais si un Franc encha?nait un Romain, il n'en devait qu'une de quinze. Un Franc d?pouill? par un Romain, avait soixante-deux sous et demi de composition?; et un Romain d?pouill? par un Franc, n'en recevait qu'une de trente.
en
but if a Frank had thus used a Roman, he paid only 15. A Frank, stripped by a Roman, was entitled to the composition of 621/2 sols, and a Roman stripped by a Frank received only 30. Such unequal treatment must needs have been very grievous to a Roman.
eu
eta erromatar batek, berriz, hogeita hamar besterik ez lapurreta egindako frankoagandik.
es
si el despojado era el romano, la composici?n era de 30. Es claro que todo esto era humillante para los romanos.
fr
Cependant un auteur c?l?bre forme un syst?me de l'?tablissement des Francs dans les Gaules, sur la pr?supposition qu'ils ?taient les meilleurs amis des Romains.
en
And yet a celebrated author forms a system of the establishment of the Franks in Gaul, on a supposition that they were the best friends of the Romans.
eu
Horrek guztiak oso gogorra izan behar zuen erromatarrentzat.
es
 
fr
 
en
 
eu
Hala ere, autore ospetsu batek sistema bat eraikitzen du Frankoak Galietan Kokatu zirenekoa obran, frankoak erromatarren lagunik onenak zirelako aieruaren gainean. Frankoak erromatarren lagunik onenak, elkarri kalte izugarriak egin zizkiotelarik?
es
Sin embargo, un autor c?lebre ha forjado un sistema singular del establecimiento de los francos en las Galias, presuponiendo que los francos eran los mejores amigos de los romanos, ?ellos, que les hab?an hecho tanto mal y que tanto hab?an recibido!
fr
Les Francs ?taient donc les meilleurs amis des Romains, eux qui leur firent, eux qui en re?urent des maux effroyables??
en
The Franks then, the best friends of the Romans, they who did, and they who suffered from the Romans such an infinite deal of mischief!
eu
Frankoak erromatarren lagun, armez menderatu ondoren, beren legeez odol hotzean zanpatu zituztelarik?
es
?C?mo hab?an de ser amigos los que, despu?s de someterlos por las armas, las oprimieron con sus leyes?
fr
Les Francs ?taient amis des Romains, eux qui, apr?s les avoir assujettis par leurs armes, les opprim?rent de sang-froid par leurs lois.
en
The Franks, the friends of the Romans, they who, after subduing them by their arms, oppressed them in cold blood by their laws!
eu
Txina konkistatu zuten tartariarrak txinatarren lagun ziren bezala ziren haiek Erromatarren lagun.
es
Entran los francos amigos de los romanos, como los t?rtaros conquistadores de China lo fueron de los chinos.
fr
Ils ?taient amis des Romains comme les Tartares qui conquirent la Chine ?taient amis des Chinois.
en
They were exactly the friends of the Romans as the Tartars who conquered China were the friends of the Chinese.
eu
Zenbait apezpiku errege ariarrak suntsitzeko katoliko frankoez baliatu zirelako, hortik atera al daiteke herri barbaroen mende bizi nahi izan zutela?
es
Si algunos obispos cat?licos se valieron de los francos para destruir a los reyes arrianos, ?se deduce de esto que quisieran vivir sometidos a los b?rbaros?
fr
Si quelques ?v?ques catholiques ont voulu se servir des Francs pour d?truire des rois ariens, s'ensuit-il qu'ils aient d?sir? de vivre sous des peuples barbares??
en
If some Catholic bishops thought fit to make use of the Franks in destroying the Arian kings, does it follow that they had a desire of living under those barbarous people?
eu
Eta ondoriozta al daiteke hortik frankoek begiramen berezia izan zutela erromatarrekin?
es
?Se puede inferir de ello que los francos tuvieran con los romanos especiales miramientos?
fr
En peut-on conclure que les Francs eussent des ?gards particuliers pour les Romains??
en
And can we hence conclude that the Franks had any particular regard for the Romans?
eu
Nik oso bestelako ondorioak ateratzen ditut:
es
Yo sacar?a la consecuencia contraria;
fr
J'en tirerais bien d'autres cons?quences?:
en
I should draw quite different consequences;
eu
zenbat eta seguruago egon frankoak erromatarrez, hainbat begiramen gutxiagoz tratatu zituzten.
es
si les guardaban consideraciones, ser?a por no estar seguros de ellos.
fr
plus les Francs furent s?rs des Romains, moins ils les m?nag?rent.
en
the less the Franks had to fear from the Romans, the less indulgence they showed them.
eu
Baina Dubos abadeak historialari batentzat okerrak diren iturrietara jo du: poeta eta hizlarietara;
es
Es que el abate Dubos ha bebido en malas fuentes para un historiador: se ha guiado en lo que han dicho oradores y poetas;
fr
Mais l'abb? Dubosa a puis? dans de mauvaises sources pour un historien, dans les po?tes et les orateurs?:
en
The Abb? du Bos has consulted but indifferent authorities for his history, such as poets and orators;
eu
sistemak ezin dira oinarritu arrandiazko obretan.
es
y no se fundan sistemas sobre lo que es ostentaci?n, aparato.
fr
ce n'est point sur des ouvrages d'ostentation qu'il faut fonder des syst?mes.
en
works of parade and ostentation are improper foundations for building systems.
eu
IV. Nola galdu zen zuzenbide erromatarra frankoen mendeko lurraldean, eta nola iraun zuen godoen eta burgundiarren mendeko lurraldean
es
CAPITULO IV: DE C?MO SE PERDIO EL DERECHO ROMANO EN EL PAIS DEL DOMINIO DE LOS FRANCOS Y SE CONSERVO EN EL DOMINADO POR LOS GODOS Y LOS BORGO?ONES
fr
CHAPITRE IV. COMMENT LE DROIT ROMAIN SE PERDIT DANS LE PAYS DU DOMAINE DES FRANCS, ET SE CONSERVA DANS LE PAYS DU DOMAINE DES GOTHS ET DES BOURGUIGNONS.
en
4. In what manner the Roman Law came to be lost in the Country subject to the Franks, and preserved in that subject to the Goths and Burgundians
eu
Esan ditudanek orain arte ilun egon diren beste batzuk argituko dituzte.
es
Los hechos que he sentado aclarar?n muchas cosas hasta hoy oscuras.
fr
Les choses que j'ai dites donneront du jour ? d'autres, qui ont ?t? jusqu'ici pleines d'obscurit?.
en
What has been above said will throw some light upon other things, which have hitherto been involved in great obscurity.
eu
Gaur egun Frantzia deritzan herrialdea lege erromatarraren edo Teodosiar kodearen arabera eta bertan bizi izan ziren barbaroen legeen arabera gobernatua izan zen lehen dinastian.
es
El pa?s que al presente se llama Francia estuvo gobernado por las leyes romanas o c?digo Teodosiano, y por las diversas leyes de los b?rbaros que en ?l viv?an.
fr
Le pays qu'on appelle aujourd'hui la France, fut gouvern?, dans la premi?re race, par la loi romaine ou le code Th?odosien, et par les diverses lois des barbares qui y habitaient.
en
The country at this day called France was under the first race governed by the Roman law, or the Theodosian code, and by the different laws of the barbarians, who settled in those parts.
eu
Frankoen mendeko lurraldean, lege salikoa zegoen frankoentzat, eta Teodosiar kodea erromatarrentzat.
es
En el pa?s del dominio de los francos rigi? para ?stos la ley s?lica y para los romanos el c?digo de Teodosio.
fr
Dans le pays du domaine des Francs, la loi salique ?tait ?tablie pour les Francs, et le code Th?odosien pour les Romains.
en
In the country subject to the Franks the Salic law was established for the Franks, and the Theodosian code for the Romans.
eu
Bisigodoen mendekoan, Teodosiar kodearen bilduma batek, Alarikoren aginduz eginak, arautzen zituen erromatarren arazoak.
es
Donde dominaban los visigodos, una compilaci?n del c?digo Teodosiano, hecha por mandato de Alarico regulaba las diferencias entre los romanos;
fr
Dans celui du domaine des Wisigoths, une compilation du code Th?odosien, faite par l'ordre d'Alaric, r?gla les diff?rends des Romains?;
en
In that subject to the Visigoths, a compilation of the Theodosian code, made by order of Alaric, regulated disputes among the Romans;
eu
Nazioaren ohiturak Eurikok jarrarazi zituen idatziz, eta bisigodoen arazoetan erabakitzen zuten.
es
y las costumbres de la naci?n, que Eurioco mand? poner por escrito, resolv?an las diferencias entre los visigodos.
fr
les coutumes de la nation, qu'Euric fit r?diger par ?crit, d?cid?rent ceux des Wisigoths.
en
and the national customs, which Euric caused to be reduced to writing, determined those among the Visigoths.
aurrekoa | 245 / 187 orrialdea | hurrengoa

Nodoa: liferay1.lgp.ehu.eus