Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)
Moralaren genealogia, Friedrich Nietzsche / Xabier Mendiguren Bereziartu (Klasikoak, 1997
)
eu
hori begiestean filosofoak irribarre egiten dio izpiritualitate goren eta ausarteneko baldintza-optimum bati,-horrekin ez du "existentzia" ukatzen, aitzitik, horretan bere existentzia eta bere existentzia soilik baieztatzen du, eta hori agian honako gurari makur hau urrun ez ibiltzeko zoriraino:
es
al contemplarlo el fil?sofo sonr?e a un optimum de condiciones de la m?s alta y osada espiritualidad,-con ello no niega "la existencia", antes bien, en ello afirma su existencia y s?lo su existencia, y esto acaso hasta el punto de no andarle lejos este deseo criminal:
fr
ce que voyant, le philosophe sourit aux conditions optimales d'une spiritualit? plus haute et plus audacieuse,-en cela il ne nie pas " l'existence ", il affirme au contraire par l? son existence et rien que son existence, et cela ?ventuellement au point que l'effleure le d?sir sacril?ge :
en
when he sees this ideal the philosopher smiles because he sees therein an optimum of the conditions of the highest and boldest intellectuality;
eu
pereat mundus, fiat philosophia, fiat philosophus, fiam!...[gal bedi mundua, egin bedi filosofia, egin bedi filosofoa, egin nadin neu.]
es
pereat mundus, fiat philosophia fiat philosophus, fiam!. [perezca el mundo, h?gase la filosof?a, h?gase el fil?sofo, h?game yo.]
fr
pereat mundus, fiat philosophia, fiat philosophus, fiam !..
en
he does not thereby deny "existence," he rather affirms thereby his existence and only his existence, and this perhaps to the point of not being far off the blasphemous wish, pereat mundus, fiat philosophia, fiat philosophus, fiam!
eu
8
es
8
fr
8
en
8.
eu
Ikusten da filosofo horiek ez direla ideal aszetikoaren balioaren lekuko eta epaile erostezinak!
es
?Ya se ve que estos fil?sofos no son testigos y jueces incorruptos del valor del ideal asc?tico!
fr
On le voit, ces philosophes ne sont pas des t?moins et des juges int?gres de la valeur de l'id?al asc?tique !
en
These philosophers, you see, are by no means uncorrupted witnesses and judges of the value of the ascetic ideal.
eu
Beren buruarengan pentsatzen dute,-bost axola horiei "santua"!
es
Piensan en s? mismos,-?qu? les importa a ellos "el santo"!
fr
Ils pensent ? eux-que leur importe " le saint " !
en
They think of themselves-what is the "saint" to them?
eu
Berentzat ezinbestekoena dutenean pentsatzen dute:
es
Piensan en lo que precisamente a ellos les resulta lo m?s indispensable:
fr
Cela les fait penser ? ce qui pour eux est pr?cis?ment le plus indispensable :
en
They think of that which to them personally is most indispensable;
eu
hertsapen, asaldura, zarata, negozio, eginbehar, kezketatik aske egotean;
es
estar libres de coerci?n, perturbaci?n, ruido, de negocios, deberes, preocupaciones;
fr
?tre d?barrass? de la contrainte, des tracas, du bruit, des affaires, des devoirs et des soucis ;
en
of freedom from compulsion, disturbance, noise: freedom from business, duties, cares;
eu
argitasuna buruan;
es
lucidez en la cabeza;
fr
t?te claire ;
en
of clear head;
eu
dantza, jauzia eta pentsamenduen hegalketa; airea garbi, garden, aske, lehorra, goialdeetako airea bezalakoa, zeinean izaki animalia oro izpiritualago bihurtzen baita eta hegalak sortzen baitzaizkio;
es
danza, salto y vuelo de los pensamientos, un aire puro, claro, libre, seco, como lo es el aire de las alturas, en el que todo ser animal se vuelve m?s espiritual y le brotan alas;
fr
danse, ?lan et envol des pens?es ; air sain, limpide, clair, pur, sec, comme l'air des cimes, qui donne davantage d'esprit et d'envol ? toute existence animale ;
en
of the dance, spring, and flight of thoughts; of good air-rare, clear, free, dry, as is the air on the heights, in which every animal creature becomes more intellectual and gains wings;
eu
lasaitasuna lurpe guztietan;
es
tranquilidad en todos los subterr?neos;
fr
silence dans tous les souterrains ;
en
they think of peace in every cellar;
eu
txakur guztiak kateari ongi loturik;
es
todos los perros bien atados a la cadena;
fr
tous les chiens bien attach?s ? la cha?ne ;
en
all the hounds neatly chained;
eu
etsaitasun eta herra laztuzko zaunkarik ez;
es
ning?n ladrido de enemistad y de hirsuto rencor;
fr
aucun aboi d'inimiti? et de rancune malpropre ;
en
no baying of enmity and uncouth rancour;
eu
handinahi irainduzko har karraskaririk ez;
es
ning?n roedor gusano de ambici?n ofendida;
fr
point de vers rongeurs n?s de l'orgueil bless? ;
en
no remorse of wounded ambition;
eu
errai apal eta esanekoak, errotarriak bezain saiatu baina urruneko;
es
v?sceras modestas y sumisas, diligentes cual ruedas de molino, pero lejanas;
fr
les entrailles modestes et soumises, r?gl?es comme des moulins, mais lointaines ;
en
quiet and submissive internal organs, busy as mills, but unnoticed;
eu
bihotza arrotz, haraindian, etorkizuneko, postumo,-hitz batean, ideal aszetikoan pentsatzean filosofoek hegalak sortu zaizkion animalia jainkotu baten aszetismo arraian pentsatzen dute, eta bizitzaren gainean atsedena hartu baino gehiago hegaz egiten duela haren gainean.
es
el coraz?n, extra?o, en el m?s all?, futuro, p?stumo,-en definitiva, al pensar en el ideal asc?tico los fil?sofos piensan en el jovial ascetismo de un animal divinizado y al que le han brotado alas, y que, m?s que descansar sobre la vida, vuela sobre ella.
fr
le c?ur ?tranger, par-del? les choses futures, posthumes,-dans l'id?al asc?tique, ils pensent, somme toute, ? l'asc?tisme joyeux d'un animal divinis? volant de ses propres ailes, et qui plane sur la vie plus qu'il ne s'y pose.
en
the heart alien, transcendent, future, posthumous-to summarise, they mean by the ascetic ideal the joyous asceticism of a deified and newly fledged animal, sweeping over life rather than resting.
eu
Jakina da zeintzuk diren ideal aszetikoaren hiru hitz arranditsuak:
es
Es sabido cu?les son las tres pomposas palabras del ideal asc?tico:
fr
On sait que les trois grands mots d'ordre de l'id?al asc?tique sont :
en
We know what are the three great catch-words of the ascetic ideal:
eu
pobretasuna, apaltasuna, kastitatea;
es
pobreza, humildad, castidad;
fr
pauvret?, humilit?, chastet? ;
en
poverty, humility, chastity;
eu
eta orain begira bekio hurbiletik izpiritu handi, emankor, asmatzaileen bizitzari,-beti aurkituko dira berriz horietan, halako gradu bateraino, hiru gauza horiek.
es
y ahora m?rese de cerca la vida de todos los esp?ritus grandes, fecundos, inventivos,-siempre se volver? a encontrar en ella, hasta cierto grado, esas tres cosas.
fr
et maintenant, regardons de pr?s la vie de tous les grands esprits f?conds et inventifs,-nous les retrouverons toujours toutes les trois jusqu'? un certain point.
en
and now just look closely at the life of all the great fruitful inventive spirits-you will always find again and again these three qualities up to a certain extent.
eu
Inola ere ez, ulertzen da, agian bere "bertuteak" balira bezala-zer du ikustekorik bertuteekin gizaki-mota horrek!
es
En modo alguno, ya se entiende, como si fueran acaso sus "virtudes"-?qu? tiene que ver con virtudes esa especie de hombres!-, sino como las condiciones m?s propias y m?s naturales de su existencia ?ptima, de su m?s bella fecundidad.
fr
Nullement, cela va de soi, comme s'il s'agissait en quelque sorte de leurs " vertus ",-qu'est-ce que cette sorte d'homme a ? faire des vertus ! -, mais comme les conditions les plus propres et les plus naturelles de l'existence la meilleure, de la f?condit? la plus belle pour eux.
en
Not for a minute, as is self-evident, as though, perchance, they were part of their virtues-what has this type of man to do with virtues?-but as the most essential and natural conditions of their best existence, their finest fruitfulness.
eu
-, baizik eta existentzia hoberenaren, bere emankortasun ederrenaren baldintzarik propio eta naturalenak bezala.
es
Aqu? es del todo posible, desde luego, que su espiritualidad dominante haya tenido que poner freno por lo pronto a un indomable y excitable orgullo o a una traviesa sensualidad, o que a aqu?lla le haya costado bastante mantener en pie su voluntad de "desierto", acaso frente a una inclinaci?n al lujo y a lo m?s rebuscado, y asimismo frente a una pr?diga liberalidad de coraz?n y de mano.
fr
Il est bien possible en cela que leur spiritualit? pr?dominante ait d? d'abord brider une fiert? sans bornes et ombrageuse ou une sensualit? espi?gle, ou qu'elle avait bien assez de peine ? contenir sa volont? de " d?sert ", contre quelque penchant au luxe et au raffinement, et aussi contre une lib?ralit? prodigue du c?ur et de la main.
en
In this connection it is quite possible that their predominant intellectualism had first to curb an unruly and irritable pride, or an insolent sensualism, or that it had all its work cut out to maintain its wish for the "desert" against perhaps an inclination to luxury and dilettantism, or similarly against an extravagant liberality of heart and hand.
eu
Hemendik guztiz ahalgarri da, noski, bere izpiritualitate nagusikoiak lehenik harrokeria menperaezin eta kitzikagarri bati edo sentsualitate bihurri bati balazta ezartzea, edo hari nahikoa kostatu izana zutik eustea bere "basamortu"-nahimena, agian luxurako eta birbilatuenerako jaidura baten aurrean, eta era berean baita bihotza eta eskuaren eskuzabaltasun zarrastel baten aurrean ere, instintu nagusikoia, gainerako beste instintu guztiei bere eskakizunak ezartzen zizkiena zen heinean hain zuzen ere-eta oraindik ere hori egiten jarraitzen du;
es
Pero aquella espiritualidad lo hizo, justamente en cuanto era el instinto dominante que impon?a sus exigencias a todos los dem?s instintos-y lo contin?a haciendo;
fr
Mais elle le fit pr?cis?ment comme l'instinct dominant qui imposa ses exigences ? tous les autres instincts-elle continue de le faire ;
en
But their intellect did effect all this, simply because it was the dominant instinct, which carried through its orders in the case of all the other instincts. It effects it still;
eu
egingo ez balu, ez litzateke nagusi izango, izan ere.
es
si no lo hiciera, no dominar?a, en efecto.
fr
et si cela n'?tait pas, elle ne serait pas dominante.
en
if it ceased to do so, it would simply not be dominant.
eu
Ezer ez dago, beraz, hemen "bertute"tik.
es
Nada, pues, hay aqu? de "virtud".
fr
La " vertu " n'a donc rien ? faire l?-dedans.
en
But there is not one iota of "virtue" in all this.
eu
Gainerakoan, aipatu dudan basamortua, izpiritu indartsuak, natura independentekoak baztertu eta isolatzen direna-oi, zeinen itxura desberdina ageri duen ikasiek amets egindako basamortuak!
es
Por lo dem?s, el "desierto" de que acabo de hablar, al que se retiran y en el que se a?slan los esp?ritus fuertes, de naturaleza independiente-?oh, qu? aspecto tan distinto ofrece del desierto con que sue?an los doctos!
fr
Le d?sert dont je viens de parler o? se retirent et s'isolent les esprits de nature forte et ind?pendante-oh ! comme il diff?re de ce qu'imaginent les gens cultiv?s !
en
Further, the desert, of which I just spoke, in which the strong, independent, and well-equipped spirits retreat into their hermitage-oh, how different is it from the cultured classes' dream of a desert!
eu
-batzuetan, izan ere, horiek berak, ikasi horiek berak dira basamortua.
es
-a veces, en efecto, estos mismos, esos doctos son el desierto.
fr
-ce d?sert, ces civilis?s le sont parfois eux-m?mes.
en
In certain cases, in fact, the cultured classes themselves are the desert.
eu
Eta ziurra da izpirituaren komerialarietatik batek ere ez duela hartan iraun,-horientzat ez da aski erromantiko, aski siriar, ez da aski antzerki-basamortu!
es
Y lo seguro es que ninguno de los comediantes del esp?ritu resisti? en absoluto en ?l,-?para ellos no es bastante rom?ntico, bastante sirio, no es bastante desierto de teatro!
fr
Et les histrions de l'esprit, c'est certain, n'y pourraient pas tenir,-c'est loin d'?tre assez romantique et syrien, ?a ne fait pas assez d?cor de th??tre !
en
And it is certain that all the actors of the intellect would not endure this desert for a minute. It is nothing like romantic and Syrian enough for them, nothing like enough of a stage desert!
eu
Nolanahi den, horretan ere ez dira ganbeluak falta:
es
De todos modos, tampoco en ?l faltan camellos:
fr
Ce n'est pas d'ailleurs que les chameaux y fassent d?faut : mais la ressemblance s'arr?te l?.
en
Here as well there are plenty of asses, but at this point the resemblance ceases.
eu
baina horretara mugatzen da antzekotasun guztia.
es
pero a esto se reduce toda la semejanza.
fr
Une obscurit? d?lib?r?e peut-?tre ;
en
But a desert nowadays is something like this-perhaps a deliberate obscurity;
eu
Hautazko iluntasun bat, agian;
es
Una oscuridad arbitraria, tal vez;
fr
une mani?re de s'?viter soi-m?me ;
en
a getting-out-of the way of one's self;
eu
nork bere buruari itzurtze bat, mukertasun bat zaratarekiko, benerazio, egunkari, influentziarekiko:
es
un evitarse a s? mismo; una esquivez frente al ruido, la veneraci?n, el peri?dico, la influencia;
fr
une crainte du bruit, des honneurs, des journaux, des influences ;
en
a fear of noise, admiration, papers, influence;
eu
lanbidetxo bat, bizitza arrunt bat, argitara atera baino areago ezkutatuko duen zerbait, animalia eta txori alai eta kaltegabe batzuekin noizean behin tratatze bat, zeinen ikuspenak zuzpertzen baitu:
es
un peque?o oficio, una vida corriente, algo que, m?s bien que sacar a la luz, oculte; un tratar de vez en cuando con inofensivos y alegres animales y p?jaros, cuya visi?n recrea;
fr
un petit emploi, un quotidien, un quelque chose qui prot?ge plus qu'il n'expose ; parfois la fr?quentation d'inoffensifs animaux et volatiles dont le spectacle est reposant ;
en
a little office, a daily task, something that hides rather than brings to light; sometimes associating with harmless, cheerful beasts and fowls, the sight of which refreshes;
eu
lagun gisa mendi bat baina ez hila, baizik begiduna (hau da lakuduna):
es
como compa??a, una monta?a, pero no muerta, sino una monta?a con ojos (es decir, con lagos);
fr
pour soci?t? la montagne, mais point morte, qui ait des yeux (c'est-?-dire des lacs) ;
en
a mountain for company, but not a dead one, one with eyes (that is, with lakes);
eu
eta are batzuetan gela bat mundu guztiarentzako ostatu bete batean, zeinean norbera ziur dagoen beste edozeinekin nahastuko dutela eta, zeinean zigorrik gabe hitz egin baitaiteke edonorekin,-hori da hemen "basamortua":
es
y aun a veces un cuarto en una fonda abierta a todo el mundo, abarrotada, en la que uno est? seguro de ser confundido con otro y en la que puede hablar impunemente con cualquiera,-esto es aqu? "desierto":
fr
parfois m?me une chambre dans une auberge bond?e, ouverte au tout-venant, o? l'on est s?r d'?tre pris pour un autre et o? l'on peut parler impun?ment avec n'importe qui,-voil? le " d?sert " :
en
in certain cases even a room in a crowded hotel where one can reckon on not being recognised, and on being able to talk with impunity to every one:
eu
Oi, aski bakartia da, sinetsidazue!
es
?oh, es bastante solitario, creedme!
fr
oh ! est-il assez solitaire, croyez-m'en !
en
here is the desert-oh, it is lonely enough, believe me!
eu
Heraklito Artemisaren lur libre eta kolomerietara baztertu zenean, "basamortu" hori duinagoa zen, onartzen dut;
es
Cuando Her?clito se retir? a las tierras libres y a las columnatas del inmenso templo de Artemisa este "desierto" era m?s digno, lo admito;
fr
Quand H?raclite se retirait dans les portiques et les p?ristyles de l'immense temple d'Art?mis, ce " d?sert " ?tait plus digne, j'en conviens :
en
I grant that when Heracleitus retreated to the courts and cloisters of the colossal temple of Artemis, that "wilderness" was worthier;
eu
zergatik falta zaizkigu gaur tenplu horiek?
es
?por qu? nos faltan hoy tales templos?
fr
pourquoi n'avons nous pas de tels temples ?
en
why do we lack such temples?
eu
(-behar bada ez zaizkigu falta:
es
(-tal vez no nos falten:
fr
(-peut-?tre ne nous manquent-ils pas :
en
(perchance we do not lack them:
eu
oraintxe puntuan oroitu naiz neure estudio-gela ederrenaz, Piazza di Marcoz, udaberria dela suposatuz, eta eguerdiartea gainera, hamarretatik hamabietara bitartea.) Baina Heraklitok ihes egiten zion hura, gu orain aldentzen gatzaizkiona bera da:
es
acabo de acordarme de mi m?s bello cuarto de estudio, la Piazza di San Marco, suponiendo que sea en primavera, y adem?s por la ma?ana, las horas de 10 a 12). Pero aquello de lo que Her?clito hu?a contin?a siendo lo mismo de lo que nosotros nos apartamos ahora:
fr
cela me rappelle mon plus beau cabinet de travail, place Saint-Marc, surtout au printemps et le matin entre dix et douze). Mais ce qu'?vitait H?raclite c'est encore ce que nous fuyons aujourd'hui :
en
I just think of my splendid study in the Piazza di San Marco, in spring, of course, and in the morning, between ten and twelve). But that which Heracleitus shunned is still just what we too avoid nowadays:
eu
efesotarren zarata eta demokrata-berritsukeria, haien politika, Reicharen haien berriak (Persiakoak, ulertzen da noski), "gaur"rari buruzko haien kontakatilukeria,-zeren guk filosofook gauza batetiko baretasuna behar dugu, "gaur" guztitikoa.
es
el ruido y la charlataner?a de dem?cratas de los efesios, su pol?tica, sus novedades del Reich (de Persia, ya se entiende), su chismorrer?a del "hoy",-pues nosotros los fil?sofos necesitamos sobre todo calma de una cosa: de todo "hoy".
fr
le bruit et le bavardage d?mocratique des ?ph?siens, leur politique, leurs nouvelles de l'" Empire " (la Perse, on me comprend), leur camelote d'" aujourd'hui ",-car, nous autres philosophes, s'il y a une chose qui doit nous laisser tranquilles, c'est surtout " Aujourd'hui ".
en
the noise and democratic babble of the Ephesians, their politics, their news from the "empire" (I mean, of course, Persia), their market-trade in "the things of to-day "-for there is one thing from which we philosophers especially need a rest-from the things of "to-day."
eu
Gurtu egiten dugu isila, hotza, noblea, urrunekoa, iragana dena, zeinaren itxurak arima defendatu eta ixtera behartzen ez gaituen,-zeinarekin hitz egin baitaiteke ahotsa altxa gabe.
es
Veneramos lo callado, lo fr?o, lo noble, lo lejano, lo pasado, en general todo aquello cuyo aspecto no obliga al alma a defenderse y a cerrarse,-algo con lo que se pueda hablar sin elevar la voz.
fr
Nous v?n?rons le silence, la froideur, la distinction, la distance, le pass?, en g?n?ral tout ce dont l'aspect n'oblige pas l'?me ? se d?fendre et ? se fermer,-quelque chose avec quoi on peut parler sans parler fort.
en
We honour the silent, the cold, the noble, the far, the past, everything, in fact, at the sight of which the soul is not bound to brace itself up and defend itself-something with which one can speak without speaking aloud.
eu
Entzun bedi izpiritu batek duen soinua hitz egiten duenean:
es
Esc?chese el sonido que tiene un esp?ritu cuando habla:
fr
Qu'on ?coute bien le timbre qu'a un esprit quand il parle :
en
Just listen now to the tone a spirit has when it speaks;
eu
izpiritu orok badu bere soinua, maite du bere soinua.
es
todo esp?ritu tiene su sonido, ama su sonido.
fr
chaque esprit a son timbre, aime son timbre.
en
every spirit has its own tone and loves its own tone.
eu
Horrako horrek, adibidez, agitatzaile bat derrigor izan beharra dauka, buru-arin bat, buru-huts esan nahi dut:
es
Ese de ah?, por ejemplo, tiene que ser necesariamente un agitador, quiero decir una cabeza hueca, una cazuela vac?a:
fr
Voici par exemple quelqu'un qui doit ?tre un agitateur, entendons par l? une t?te creuse, qui sonne creux :
en
That thing yonder, for instance, is bound to be an agitator, that is, a hollow head, a hollow mug:
eu
hartan sartzen den guztia, zernahi dela ere, soinu sor eta lodi batekin ateratzen da, hutsarte handiaren oihartzunarekin zamaturik.
es
todo lo que en ella entra, sea lo que sea, sale de all? con un sonido sordo y grueso, cargado con el eco del gran vac?o.
fr
quoi qu'on puisse y faire entrer, tout ressort, sourd et ?pais, charg? de l'?cho du grand vide.
en
whatever may go into him, everything comes back from him dull and thick, heavy with the echo of the great void.
eu
Harako hark nekez ez du ahots erlastuarekin hitz egiten:
es
Aquel de all? rara es la vez que no habla con voz ronca:
fr
Cet autre, quand il parle, n'a gu?re qu'un ton rauque :
en
That spirit yonder nearly always speaks hoarse:
eu
agian pentsatuz erlastu ote da?
es
?acaso se ha puesto ronco pensando?
fr
est-ce donc qu'il se croit lui-m?me rauque ?
en
has he, perchance, thought himself hoarse?
eu
Gerta liteke-galde bekie fisiologoei-, baina hitzetan pentsatzen duenak, oratore batek bezala pentsatzen du eta ez pentsalari batek bezala (agerian uzten du, barrenean, ez dituela gauzak, gertakariak pentsatzen, baizik eta gauzei buruz soilik pentsatzen duela, bere burua eta bere entzuleak pentsatzen dituela propioki).
es
Ser?a posible-preg?ntese a los fisi?logos-, pero quien piensa en palabras, piensa como orador y no como pensador (deja ver que, en el fondo, no piensa cosas, hechos, sino que piensa s?lo a prop?sito de cosas, que propiamente se piensa a s? y a sus oyentes).
fr
C'est possible-qu'on interroge les physiologistes-, mais qui pense dans les mots le fait comme quelqu'un qui parle et non comme quelqu'un qui pense (il r?v?le qu'au fond il ne pense pas des choses ni en termes de choses, mais seulement eu ?gard ? des choses et qu'en fait il ne pense que lui-m?me et ses auditeurs).
en
It may be so-ask the physiologists-but he who thinks in words, thinks as a speaker and not as a thinker (it shows that he does not think of objects or think objectively, but only of his relations with objects-that, in point of fact, he only thinks of himself and his audience).
eu
Harako hirugarren hark era intsinuatzailean hitz egiten du, gehiegi hurbiltzen zaigu, arnasa guganaino iristen da, nahi gabe ixten dugu ahoa, nahiz eta hitz egiteko darabilen bitartekoa liburu bat izan:
es
Aquel tercero de all? habla de manera insinuante, se nos acerca demasiado, su aliento llega hasta nosotros, cerramos involuntariamente la boca, aunque aquello a trav?s de lo cual nos hable sea un libro:
fr
Cet autre encore parle d'une fa?on pressante, il nous serre de trop pr?s, nous sentons son haleine-involontairement nous fermons la bouche, bien qu'il s'adresse ? nous par le truchement d'un livre :
en
This third one speaks aggressively, he comes too near our body, his breath blows on us-we shut our mouth involuntarily, although he speaks to us through a book:
eu
bere estiloaren soinuak horren arrazoia ematen digu,-ez du astirik, gaizki sinesten du bere buruarengan, edo gaur hitz egingo du edo ez du jadanik hitz egingo.
es
el sonido de su estilo nos da la raz?n de ello,-no tiene tiempo, cree mal en s? mismo, o habla hoy o no hablar? ya nunca.
fr
le timbre de son style nous explique pourquoi,-c'est qu'il n'a pas le temps, c'est qu'il n'a gu?re foi en lui-m?me, c'est qu'il s'exprime aujourd'hui ou jamais.
en
the tone of his style supplies the reason-he has no time, he has small faith in himself, he finds expression now or never.
eu
Baina bere buruaz ziur dagoen izpiritu batek emeki hitz egiten du;
es
Pero un esp?ritu que est? seguro de s? mismo habla quedo;
fr
Or un esprit s?r de lui parle bas ;
en
But a spirit who is sure of himself speaks softly;
eu
ezkututasuna bilatzen du, itxaroten edukitzen ditu besteak. Eta filosofoa ezagutzen da hiru gauza distiratsu eta zaratatsutatik aldentzean: fama, printze eta emakumeengandik:
es
busca el ocultamiento, se hace esperar. A un fil?sofo se le reconoce en que se aparta de tres cosas brillantes y ruidosas: la fama, los pr?ncipes y las mujeres:
fr
il cherche le secret, il se fait attendre. On reconna?t un philosophe ? ce qu'il ?vite trois choses voyantes et tapageuses, la gloire, les princes et les femmes :
en
he seeks secrecy, he lets himself be awaited, A philosopher is recognised by the fact that he shuns three brilliant and noisy things-fame, princes, and women:
