Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)
Latinoamerikaren zain urratuak, Eduardo Galeano / Iñaki Alegria (UEU, 2021
)
eu
Geroago, Cortes iritsi zenean Tenochtitlanera, azteken hiriburu bikainera, espainiarrak altxorraren etxera sartu ziren, "eta ondoren urrezko bola handi bat egin zuten, eta gainontzekoari sua eman, piztu, sutu zuten, eduki lezakeen balioari jaramonik egin gabe:
es
M?s adelante, cuando Cort?s llega a Tenochtitl?n, la espl?ndida capital azteca, los espa?oles entran en la casa del tesoro, "y luego hicieron una gran bola de oro, y dieron fuego, encendieron, prendieron llama a todo los que restaba, por valioso que fuera:
fr
Plus tard, lorsque Cort?s arriva ? Tenochtitl?n, la splendide capitale azt?que, les Espagnols entr?rent dans la maison du tr?sor, " ils firent alors une grosse boule d'or et ils mirent le feu, incendi?rent, enflamm?rent tout ce qui restait, quelle que f?t sa valeur : ainsi tout br?la.
en
Later, when Cort?s reached Tenochtitl?n, the resplendent Aztec capital with 300,000 inhabitants, the Spaniards entered the treasure house, "and then they made a great ball of the gold and set a fire, putting to the flames all that remained no matter how valuable, so that everything burned.
eu
ondorioz, dena kiskali zen.
es
con lo cual todo ardi?.
fr
Et en ce qui concerne l'or, les Espagnols le r?duisirent en barres...
en
As for the gold, the Spaniards reduced it and made bars."
eu
Eta urreari dagokionez, espainiarrek barrak egin zituzten...".
es
Y en cuanto al oro, los espa?oles lo redujeron a barras...".
fr
".
en
War followed.
eu
Gerra piztu zen, eta azkenean Cortesek, aurretik Tenochtitlan galdua zuen arren, 1521ean birkonkistatu zuen.
es
Hubo guerra, y finalmente Cort?s, que hab?a perdido Tenochtitl?n, lo reconquist? en 1521.
fr
On fit la guerre, et finalement Cort?s, qui avait perdu Tenochtitl?n, la reconquit en 1521.
en
Finally Cort?s, who had lost Tenochtitl?n, reconquered it in 1521:
eu
"Eta jadanik ez genuen ezkuturik, ez genuen bastoirik, ezta janaririk ere, eta ez genuen gehiagorik jan".
es
"ya no ten?amos escudos, ya no ten?amos macanas, y nada ten?amos que comer, ya nada comimos".
fr
" Et d?j? nous n'avions plus de boucliers, plus de massues, et comme nous n'avions plus rien ? manger, nous ne mangions plus.
en
"And by then we had no shields left, no clubs, and nothing to eat, we weren't eating anymore."
eu
Hiria, suntsiturik, erreta eta hilotzez josia, erori zen.
es
La ciudad, devastada, incendiada, y cubierta de cad?veres, cay?.
fr
" La ville d?vast?e, incendi?e et jonch?e de cadavres, se rendit.
en
Devastated, burned, and littered with corpses, the city fell:
eu
"Eta gau osoan euria egin zuen gure gainean".
es
"toda la noche llovi? sobre nosotros".
fr
" Et toute la nuit se mit ? pleuvoir sur nous.
en
"And all night long it rained on us."
eu
Urkamendia eta tormentua ez zitzaien nahikoa:
es
La horca y el tormento no fueron suficientes:
fr
" Mais la potence et le supplice ne suffirent pas :
en
The gallows and torture were not enough, however:
eu
erauzitako altxorrek ez zituzten inoiz irudimenaren eskakizunak betetzen; eta espainiarrek urte luzez zulatu zuten Mexikoko lakuaren hondoa, indiarrek, ustez, ezkutatutako urrearen eta objektu preziatuen bila.
es
los tesoros arrebatados no colmaban nunca las exigencias de la imaginaci?n, y durante largos a?os excavaron los espa?oles el fondo del lago de M?xico en busca de oro y los objetos preciosos presuntamente escondidos por los indios.
fr
les tr?sors arrach?s ne satisfaisaient jamais les exigences de l'imagination et pendant de longues ann?es les Espagnols creus?rent le fond du lac de Mexico ? la recherche de l'or et des objets pr?cieux que l'on y supposait cach?s par les Indiens.
en
the captured treasure never measured up to the Spaniards' imagination, and for years they dug in the lake bottom searching for gold and precious objects presumably hidden by the Indians.
eu
Pedro de Alvarado eta bere gizonak Guatemalara oldartu ziren eta "hil zituzten indiarrak hainbeste zirenez, odolezko ibai bat sortu zen, Olimtepeque izenekoa litzatekeena", horrekin batera "eguna gorrixka bilakatu zen, egun hartan isuri zen odol askorengatik".
es
Antes de la batalla decisiva, y "v?stose los indios atormentados m?s, que all? les ten?an mucho oro, plata.
fr
Pedro de Alvarado et ses hommes s'abattirent sur le Guatemala et " les Indiens tu?s ?taient si nombreux qu'il se forma un fleuve de sang, qui est aujourd'hui l'Olimtepeque ", et encore " le jour devint si rouge par la grande quantit? de sang qu'il y eut alors ".
en
Pedro de Alvarado and his men fell upon Guatemala and "killed so many Indians that it made a river of blood which is called the Olimtepeque," and "the day became red because of all the blood there was on that day."
eu
Bataila erabakigarriaren aurretik, "eta tormentupean egonda, indiarrek esan zieten espainiarrei gehiago ez tormentatzeko, hor zutela urre, zilar, diamante zein esmeralda asko, Nehaib Ixquin kapitainenak zirenak, Nehaib arrano eta lehoi bihurturik.
es
Diamantes y esmeraldas que les ten?an los capitanes Nehaib Ixquin, Nehaib hecho ?guila y le?n.
fr
Avant la bataille d?cisive, " et se sentant harcel?s, les Indiens demand?rent aux Espagnols de ne plus les tourmenter, ils leur offraient beaucoup d'or, d'argent, de diamants et d'?meraudes que conservaient leurs capitaines Nehaib Ixqu?n, Nehaib fait aigle et lion.
en
Before the decisive battle, "and seeing Indians tortured, they told the Spaniards not to torture them anymore, that the captains Nehaib and Ixqu?n-Nehaib in the guise of an eagle and of a lion-had much gold, silver, diamonds, and emeralds for them.
eu
Ondoren espainiarrei eman eta hauek eskuratu zituzten...".
es
Y luego se dieron a los espa?oles y se quedaron con ellos...".
fr
Alors ils se rendirent aux Espagnols et rest?rent avec eux...
en
Then they gave them to the Spaniards and the Spaniards kept them."
eu
Francisco Pizarrok, Atahualpa inkari lepoa moztu aurretik, erreskate handi bat kendu zion "urrezko eta zilarrezko euskarrietan, zilarrak hogei mila marko baino pisu handiagoa zilar finean, eta urreak milioi bat hirurehun eta hogeita sei mila ezkutu urre finagoan.
es
Antes de que Francisco Pizarro degollara al inca Atahualpa, le arranc? un rescate en "andas de oro y plata que pesaba m?s de veinte mil marcos de plata, fina, un mill?n y trescientos veintis?is mil escudos de oro fin?simo...".
fr
". Avant d'?gorger l'Inca Atahualpa et de lui couper la t?te, Francisco Pizarre lui extorqua une ran?on sur " un brancard d'or et d'argent qui pesait plus de vingt mille marcs d'argent fin, un million trois cent vingt-six mille ?cus d'or tr?s fin...
en
Before Pizarro strangled and decapitated Atahualpa, he got from him a ransom of "gold and silver weighing more than 20,000 marks in fine silver and 1,326,000 escudos in the finest gold."
eu
Ondoren Cuscoren gainera oldartu zen.
es
despu?s se lanz? sobre el Cuzco.
fr
" Apr?s quoi, il se pr?cipita sur Cuzco.
en
Then Pizarro advanced on Cuzco.
eu
Soldaduek Zesarren hirian sartzen ari zirela uste zuten, hain zen distiratsua Inka inperioaren hiriburua, baina txundidura berehala uxatu eta Eguzkiaren tenplua arpilatzera jo zuten:
es
Sus soldados cre?an que estaban entrando en la ciudad de los C?sares, tan deslumbrante era la capital del imperio incaica, pero no demoraron en salir del estupor y se pusieron a saquear el Templo del Sol:
fr
Ses soldats croyaient qu'ils entraient dans la ville des C?sars, tellement la capitale de l'Empire inca ?tait ?blouissante, mais ils n'attendirent pas pour saccager le temple du Soleil :
en
His soldiers thought they were entering the city of the Caesars, so dazzling was the capital of the empire, but they proceeded without delay to sack the Temple of the Sun.
eu
"Indarrez, haien artean borrokatuz, bakoitza altxorraren onena eraman nahian; soldaduek, burdin jakaz jantzita, harribitxiak eta irudiak zapaltzen urrezko tresnak astintzen zituzten, edo mailuz jo, eramangarriago zen formatura eramateko...
es
"Forcejeando, luchando entre ellos, cada cual procurando llevarse del tesoro la parte del le?n, los soldados, con otra de malla, pisoteaban joyas e im?genes, golpeaban los utensilios de oro o les daban martillazos para reducirlos a un formato m?s f?cil y manuable...
fr
" Se d?menant et se battant entre eux, chacun voulant emporter du tr?sor la part du lion, les soldats en cottes de mailles pi?tinaient bijoux et statues, frappaient les ustensiles ? coups de marteau pour les r?duire ? un format plus facilement maniable...
en
"Struggling and fighting among each other, each trying to get his hands on the lion's share, the soldiers in their coats of mail trampled on jewels and images and pounded the gold utensils with hammers to reduce them to a more portable size. ...
eu
Tenpluko altxor guztia arragora bota zuten metala barretan moldatzeko:
es
Arrojaban al crisol, para convertir el metal en barras, todo el tesoro del templo:
fr
Pour convertir le m?tal en barres, ils jetaient au creuset tout le tr?sor du temple :
en
They tossed all the temple's gold into a melting pot to turn it into bars:
eu
hormak estaltzen zituzten xaflak, zuhaitz forjatu harrigarriak, hegaztiak eta lorategiko beste objektu batzuk".
es
las plantas hab?an cubierto los muros, los asombrosos ?rboles forjados, p?jaros y otros objetos del jard?n".
fr
les plaques qui avaient couvert les murs, les merveilleux arbres cisel?s, les oiseaux et autres objets du jardin.
en
the laminae that covered the walls, the marvelous representations of trees, birds, and other objects in the garden."
eu
Gaur egun, Zocaloan, Mexikoko hiriburuko enparantza erraldoi soilduan, Tenochtitlango tenplu nagusiaren hondamendien gainean altxatzen da katedral katolikoa, eta Cortesek urkatutako Cuauhtemocen egoitzaren gainean gobernuaren jauregia.
es
Hoy d?a, en el Z?calo, la inmensa plaza desnuda del centro de la capital de M?xico, la catedral cat?lica se alza sobre las ruinas del templo m?s importante de Tenochtitl?n, y el palacio de gobierno est? emplazado sobre la residencia de Cuauht?moc, el jefe azteca ahorcado por Cort?s.
fr
" Aujourd'hui, sur le Z?calo, l'immense place nue du centre de la ville de Mexico, la cath?drale s'?l?ve sur les ruines du temple le plus important de Tenochtitl?n, et le palais du gouvernement est construit sur la r?sidence de Cuauht?moc, le chef azt?que martyris? et tu? par Cort?s.
en
Today in the enormous bare plaza at the center of Mexico City the Catholic cathedral rises on the ruins of Tenochtitl?n's greatest temple and the government palace occupies the site where Cuauht?moc, the Aztec chief martyred by Cort?s, had his residence.
eu
Tenochtitlan birrindu egin zuten.
es
Tenochtitl?n fue arrasada.
fr
Tenochtitl?n fut ras?e.
en
Tenochtitl?n was razed.
eu
Cuscon, Perun, antzekoa gertatu zen, baina konkistatzaileek ezin izan zituzten harresi erraldoi guztiak erabat eraitsi, eta gaur egun eraikin kolonialen oinetan dago, ikusgai inken arkitektura kolosalaren harrizko lekuko gisa.
es
El Cuzco corri?, en el Per?, suerte semejante, pero los conquistadores no pudieron abatir del todo sus muros gigantescos y hoy puede verse, la piedra de los edificios coloniales, el testimonio de piedra de la colosal arquitectura incaica.
fr
Cuzco, au P?rou, connut le m?me sort, mais les conqu?rants ne purent en abattre tous les murs gigantesques et on peut voir, au pied des ?difices coloniaux, le t?moignage de pierre de la colossale architecture inca.
en
In Peru, Cuzco suffered the same fate, but the conquistadors could not completely destroy its massive walls and this testimony in stone to the Inca's colossal architecture can still be seen in the bases of the colonial buildings.
eu
es
fr
en
eu
POTOSIKO DISTIRAK:
es
Esplendores del Potos?:
fr
SPLENDEURS DE POTOS? :
en
THE SILVER CYCLE:
eu
ZILARRAREN ZIKLOA
es
EL CICLO DE LA PLATA.
fr
LE CYCLE DE L'ARGENT
en
THE SPLENDORS OF POTOS?
eu
Diotenez, zaldien ferrak ere zilarrezkoak ziren Potosi hiriaren une gorenean.
es
Dicen que hasta las herraduras de los caballos eran de plata en la ?poca del auge de la ciudad de Potos?.
fr
On pr?tend qu'? l'?poque de l'apog?e de la ville de Potos?, m?me les fers des chevaux ?taient en argent.
en
They say that even the horses were shod with silver in the great days of the city of Potos?.
eu
Zilarrezko ziren erabat elizetako aldareak eta kerubinen hegoak prozesioetan:
es
De plata eran los altares de las iglesias y las alas de los querubines en las procesiones:
fr
En argent aussi les autels des ?glises et les ailes des ch?rubins dans les processions :
en
The church altars and the wings of cherubim in processions for the Corpus Christi celebration in 1658, were made of silver:
eu
1658an, Corpus Christi ospakizunetarako, harriak kendu eta hiriko kaleak zilarrezko barrekin estali zituzten, katedraletik Recoletos elizaraino.
es
en 1658, para la celebraci?n de H?beas Christi, las calles de la ciudad fueron desempedradas, desde la matriz hasta la iglesia de Recoletos, totalmente cubiertas con barras de plata.
fr
en 1658, pour la c?l?bration de la F?te-Dieu, les rues de la ville furent d?pav?es, du centre jusqu'? l'?glise des R?collets, et enti?rement recouvertes de barres d'argent.
en
the streets from the cathedral to the church of Recoletos were completely resurfaced with silver bars.
eu
Potosin zilarrak altxatu zituen tenpluak eta jauregiak, monasterioak eta garitoak; zilarrak tragediarako zein festarako motiboa eman zuen, odola eta ardoa isuri, kodizia piztu eta xahubide zein abentura ere eragin zituen.
es
En Potos? la plata levant? templos y palacios, monasterios y garitos, ofreci? motivo a la tragedia y a la fiesta, derram? la sangre y el vino, encendi? la codicia y desat? el despilfarro y la aventura.
fr
? Potos?, c'est l'argent qui permit d'?lever des temples et des palais, des monast?res et des tripots ;
en
In Potos?, silver built temples and palaces, monasteries and gambling dens;
eu
Ezpata eta gurutzea bil-bil eginda zihoazen konkistan eta arpilatze kolonialean.
es
La espada y la cruz marchaban juntas en la conquista y en el despojo colonial.
fr
il engendra la f?te et la trag?die, fit couler le vin et le sang, enflamma la cupidit? et multiplia le gaspillage et l'aventure.
en
it prompted tragedies and fiestas, led to the spilling of blood and wine, fired avarice, and unleashed extravagance and adventure.
eu
Potosin bat egin zuten kapitainek eta aszetek, zaldunek eta apostoluek, soldaduek eta fraideek, denek Amerikatik zilarra erauzteko asmotan.
es
Para arrancar la plata de Am?rica, se dieron cita en Potos? los capitanes y los ascetas, los caballeros de lidia y los ap?stoles, los soldados y los frailes.
fr
L'?p?e et la croix s'avan?aient c?te ? c?te dans la conqu?te et le pillage colonial. Pour arracher l'argent ? l'Am?rique, capitaines et asc?tes, cavaliers en armes et ap?tres, soldats et moines se donn?rent rendez-vous ? Potos?.
en
The sword and the cross marched together in the conquest and plunder of Latin America, and captains and ascetics, knights and evangelists, soldiers and monks came together in Potos? to help themselves to its silver.
eu
Lingotetan zein totxotan bildurik, Potosi muinoaren barrunbeek elikatu zuten funtsean Europaren garapena.
es
Convertida en pi?as y lingotes, las v?sceras del cerro rico alimentaron sustancialmente el desarrollo de Europa.
fr
Fondus en blocs et en lingots, les visc?res de la riche colline aliment?rent de fa?on substantielle le d?veloppement de l'Europe.
en
Molded into cones and ingots, the viscera of the Cerro Rico-the rich hill-substantially fed the development of Europe.
eu
"Peruren balioa du" goraipamen handiena zen, pertsona zein gauzetarako, Pizarro Cuscoz jabetu zenetik, baina muinoaren aurkikuntzatik aurrera, Mantxako On Kixote bestelako hitzez mintzatu zen:
es
"Vale un Per?" fue el elogio m?ximo de las personas o a las cosas desde que Pizarro se hizo due?o del Cuzco, pero a partir del descubrimiento del cerro, Don Quijote de la Mancha habla con otras palabras:
fr
" Un vrai P?rou " devint le plus grand ?loge que l'on p?t faire de quelqu'un ou de quelque chose, apr?s que Pizarre se fut rendu ma?tre du Cuzco ; mais ? partir de la d?couverte de la colline, don Quichotte de la Manche parle diff?remment :
en
"Worth a Peru" was the highest possible praise of a person or a thing after Pizarro took Cuzco, but once the Cerro had been discovered Don Quixote de la Mancha changed the words:
eu
"Potosiren balioa du", esaten dio Santxori.
es
"vale un Potos?", advierte a Sancho.
fr
" Un vrai Potos? ", dit-il ? Sancho.
en
"Worth a Potos?," he says to Sancho.
eu
Erregeorderriaren zainjugularra, Amerikako zilarraren iturburu, Potosik 120.000 biztanle zituen 1573ko erroldaren arabera. Hogeita zortzi urte besterik ez ziren iraganak hiria Andeetako mortuen artean ernetzen hasi zenetik, eta ordurako bazuen, ezustean, Londresek adina biztanle eta Sevillak, Madrilek, Erromak edo Parisek baino gehiago.
es
Vena yugular del Virreinato, manantial de la plata de Am?rica, Potos? contaba con 120.000 habitantes seg?n el censo de 1573. solo veintiocho a?os hab?an transcurrido desde que la ciudad brotara entre los p?ramos andinos y ya ten?a, como por arte de magia, la misma poblaci?n que Londres y m?s habitantes que Sevilla, Madrid, Roma o Par?s.
fr
Veine jugulaire du vice-royaume, source de l'argent d'Am?rique, Potos? comptait cent vingt mille habitants, selon le recensement de 1573. Vingt-huit ans seulement s'?taient ?coul?s depuis que la ville avait surgi au milieu des hauts d?serts andins et elle avait d?j?, comme par un coup de baguette magique, la m?me population que Londres et plus d'habitants que S?ville, Madrid, Rome ou Paris.
en
This jugular vein of the viceroyalty, America's fountain of silver, had 120,000 inhabitants by the census of 1573. Only twenty-eight years had passed since the city sprouted out of the Andean wilderness and already, as if by magic, it had the same population as London and more than Seville, Madrid, Rome, or Paris.
eu
1650 urte inguruan, errolda berriak 160.000 biztanle esleitzen zizkion Potosiri. Munduko hiririk handien eta aberatsenetako bat zen, Boston baino hamar aldiz biztanle gehiago zuen, New York deitura horrekin ezagutu baino lehenagoko garaian.
es
Hacia 1650, un nuevo adjudicaba a Potos? 160.000 habitantes. Era una de las ciudades m?s grandes y m?s ricas del mundo, diez veces m?s habitada que Boston, en tiempos en que Nueva York ni siquiera hab?a empezado a llamarse as?.
fr
En 1650, un nouveau recensement attribua ? Potos? cent soixante mille habitants. C'?tait une des villes les plus grandes et les plus riches du monde, dix fois plus peupl?e que Boston, ? l'?poque o? New York ne s'appelait pas encore ainsi.
en
A new census in 1650 gave Potos? a population of 160,000. It was one of the world's biggest and richest cities, ten times bigger than Boston-at a time when New York had not even begun to call itself by that name.
eu
Potosiren historia ez zen espainiarrekin jaio.
es
La historia de Potos? no hab?a nacido con los espa?oles.
fr
L'histoire de Potos? n'?tait pas n?e avec les Espagnols.
en
Potos?'s history did not begin with the Spaniards.
eu
Konkista baino dezente lehenago Huayna Capac inkak basailuei entzuna zien Sumaj Orcko zilarrezko muinoaz hitz egiten, eta azkenean ikusi egin zuen, gaixo zela, Tarapayako termetara eraman zezatela agindu zuenean.
es
Tiempos antes de la conquista, el inca Huayna C?pac hab?a o?do hablar a sus vasallos del Sumaj Orko, el cerro hermoso, y por fin pudo verlo cuando se hizo llevar, enfermo, a las termas de Tarapaya.
fr
Longtemps avant la conqu?te, l'Inca Huayna Capac avait entendu ses vassaux parler du Sumac Orcko, la belle colline, et il avait pu la voir enfin lorsque, malade, il s'?tait fait transporter aux thermes de Tarapaya.
en
Before the conquest the Inca Huayna C?paj had heard his vassals talk of the Sumaj Orko, the beautiful hill, and he was finally able to see it when, having fallen ill, he had himself taken to the thermal springs of Tarapaya.
eu
Cantumarca herrixkako lastozko txaboletatik, Inkaren begiek antzeman zuten kono perfektu hura, mendikateetako gailur garaien artean, harro, altxatzen zena. Harrituta geratu zen.
es
Desde las chozas pajizas del pueblo de Cantiumarca, los ojos del inca contemplaron por primera vez aquel cono perfecto que se alzaba, orgulloso, por entre las altas cumbres de las serran?as. Qued? estupefacto.
fr
Du seuil des paillotes du village de Cantumarca, les yeux de l'Inca avaient contempl? pour la premi?re fois ce c?ne parfait qui s'?levait orgueilleusement entre les hauts sommets des cha?nes de montagnes. Il en resta coi.
en
From the straw-hut village of Cantumarca the Inca's eyes contemplated for the first time that perfect cone which rises proudly between the mountain peaks.
eu
Gorrixka tonu infinituek, forma lerdenak eta muinoaren tamaina erraldoiak zur eta lur uzten zuten edonor, geroko garaietan ere.
es
Las infinitas tonalidades rojizas, la forma esbelta y el tama?o gigantesco del cerro siguieron siendo motivo de admiraci?n y asombro en los tiempos siguientes.
fr
Les tons rougeoyants ? l'infini, la forme ?lanc?e et la taille gigantesque de la colline furent d?sormais un sujet d'admiration et d'?merveillement.
en
He was awestruck by its reddish hues, slender form, and giant size, as people have continued to be through ensuing centuries.
eu
Baina Inkak sumatzen zuen harribitxiak eta metal aberatsak egongo zirela erraietan, eta Cuscoko Eguzki Tenpluan apaingarri berriak gehitu nahi izan zituen.
es
Pero el inca hab?a sospechado que en sus entra?as deb?a albergar piedras preciosas y ricos metales, y hab?a querido sumar nuevos adornos al Templo del Sol en el Cuzco.
fr
Mais l'Inca avait soup?onn? que dans ses entrailles elle devait receler des pierres et des m?taux pr?cieux, et il souhaitait ajouter de nouveaux ornements au temple du Soleil ? Cuzco.
en
But the Inca suspected that it must conceal precious stones and rich metals in its bowels, and he wanted to add new decorations to the Temple of the Sun in Cuzco.
eu
Colque Porco eta Andacabako meategietatik erauzten zituzten urrea eta zilarra ez ziren erresumaren mugetatik irteten:
es
El oro y la plata que los incas arrancaban de las minas de Colque Porco y Andacaba no sal?an de los l?mites del reino:
fr
L'or et l'argent que les Incas extrayaient jusque-l? des mines de Colque Porco et d'Andacaba ne sortaient pas des fronti?res du royaume :
en
The gold and silver that the Incas took from the mines of Colque Porco and Andacaba did not leave the kingdom:
eu
ez ziren erabiltzen merkataritzarako, jainkoak gurtzeko baizik.
es
no serv?an para comerciar sino para adorar a los dioses.
fr
on ne les employait pas pour le commerce, seulement pour l'adoration des dieux.
en
they were not used commercially but for the adoration of the gods.
eu
Muino ederreko zilarrezko mea-zainak meatzari indigenek tximistarriz zulatu bezain laster, ahots zakar batek bota egin zituen lurrera.
es
No bien los mineros ind?genas clavaron sus pedernales en los filones de plata del cerro hermoso, una voz cavernosa los derrib?.
fr
L'exploitation fut d?cid?e, mais les mineurs avaient ? peine plant? leurs silex dans les filons de " la belle colline " qu'une voix caverneuse sortant des profondeurs de ces broussailles les renversa.
en
Indian miners had hardly dug their flints into the beautiful Cerro's veins of silver when a deep, hollow voice struck them to the ground.
eu
Ahotsa trumoia bezain indartsua zen, sasitza sakon haietatik zetorren eta honela zioen kitxuaz:
es
Era una voz fuerte como el trueno, que sal?a de las profundidades de aquellas bre?as y dec?a, en quechua:
fr
La voix grondait comme le tonnerre et disait en quechua :
en
Emerging as loud as thunder from the depths of the wilderness, the voice said in Quechua:
eu
"Ez da zuentzat;
es
"no es para ustedes;
fr
" Ce n'est pas pour vous ;
en
"This is not for you;
eu
Jainkoak beste mundutik datozenentzat gordetzen ditu aberastasun hauek".
es
Dios reserva estas riquezas para los que vienen de m?s all?".
fr
Dieu r?serve ces richesses ? ceux qui viennent de tr?s loin.
en
God is keeping these riches for those who come from afar."
eu
Indiarrek ihes egin zuten ikaratuta, eta Inkak muinoa baztertu egin zuen. Aurretik, izena aldatu zion.
es
Los indios huyeron despavoridos y el inca abandon? el cerro. Antes, le cambi? el nombre.
fr
" Les Indiens s'enfuirent ?pouvant?s et l'Inca abandonna la colline, apr?s lui avoir donn? un autre nom :
en
The Indians fled in terror and the Inca, before departing from the Cerro, changed its name.
eu
Muinoaren izen berria Potojsi izan zen, "burrunba, lehertu, eztanda egiten duena" adierazten duena.
es
El cerro pas? a llamarse Potjos?, que significa: "Truena, revienta, hace explosi?n".
fr
Potojsi, ce qui signifie " tonne, ?clate, explose ".
en
It became "Potojsi," which means to thunder, burst, explode.
eu
"Beste mundutik datozen haiek" ez ziren asko atzeratu. Konkistaren kapitainek aurrera egiten zuten.
es
"Los que vienen de m?s all?" no demoraron mucho en aparecer. Los capitanes de la conquista se abr?an paso.
fr
" Ceux qui viennent de tr?s loin " ne tard?rent pas ? appara?tre. Les capitaines de la conqu?te se frayaient un chemin.
en
"Those who come from afar" took little time in coming, although Huayna C?paj was dead by the time the captains of the conquest made their way in.
eu
1545 urtean, sugar iheskor baten urratsei jarraituz, Huallpa indiarrak gaua muinoan pasatu behar izan zuen.
es
en 1545 el indio Hualpa corr?a tras las huellas de una llama fugitiva y se vio obligado a pasar la noche en el cerro.
fr
En 1545, l'Indien Huallpa, qui suivait les traces d'un lama ?chapp?, se vit contraint de passer la nuit sur la colline.
en
In 1545 the Indian Huallpa, running in pursuit of an escaped llama, had to pass the night on the Cerro.
eu
Hotzez ez hiltzeko, sua piztu zuen.
es
Para no morirse de fr?o hizo fuego.
fr
Afin de ne pas mourir de froid, il alluma du feu.
en
It was intensely cold and he lit a fire.
