Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)
Metafisika, Aristoteles / Javier Aguirre Santos (Klasikoak, 1997
)
eu
Eta kantitatea berez diren gauzetatik, batzuk substantziaren arabera dira, esaterako lerroa nolabaiteko kantitate bat da (izan ere, "nolabaiteko kantitatea" zer den, hori adierazten duen esakunearen baitan dago); beste batzuk honelako substantzia baten afekzio eta edukiak 20) dira, esaterako asko/gutxi, luze/motz, zabal/estu, altu/baxu, astun/arin, eta honelakoak.
es
Y de las cosas que son cuantas por s?, unas lo son seg?n la substancia, como es algo cuanto la l?nea (pues en el enunciado que dice qu? es figura "algo cuanto"), y otras son afecciones y h?bitos de tal substancia, como lo mucho 20 y lo poco, lo largo y lo corto, lo ancho y lo estrecho, lo alto y lo bajo, lo pesado y lo ligero, y las dem?s cosas semejantes.
fr
quant aux autres, ce sont les affections et les ?tats [20] d'une telle substance, par exemple beaucoup et peu, long et court, large et ?troit, haut et bas, lourd et l?ger et ainsi de suite.
en
the line is a quantum (for 'a certain kind of quantum' is present in the definition which states what it is), and others are modifications and states of this kind of substance, e.g. much and little, long and short, broad and narrow, deep and shallow, heavy and light, and all other such attributes.
eu
Baita handi eta txiki, handiago eta txikiago ere-berez hartuta zein elkarrekiko dutenaren arabera-kantitatearen berezko afekzioak dira, nahiz eta izen hauek beste gauza batzuetara zabaltzen diren.
es
Y tambi?n lo grande y lo peque?o, y lo mayor y lo menor, en s? mismos y en relaci?n rec?proca, son de suyo afecciones de 25 lo cuanto.
fr
Grand et petit, plus grand et plus petit, qu'ils se disent ainsi par soi ou l'un par rapport ? l'autre, sont des affections par elles-m?mes de la [25] quantit?.
en
And also great and small, and greater and smaller, both in themselves and when taken relatively to each other, are by their own nature attributes of what is quantitative;
eu
25) Eta akzidentalki direla kantitate esaten diren horietatik, batzuk "musikaria" eta "zuria" nolabaiteko kantitatea direla esaten zen zentzuan esaten dira, beraien subjektu dena kantitate bat delako;
es
Pero estos nombres se transfieren tambi?n a otras cosas.
fr
Toutefois on transpose ces noms aussi ? d'autres choses.
en
but these names are transferred to other things also.
eu
beste batzuk, mugimendua eta denbora kantitate diren aldetik;
es
Y de las cosas que se dicen cuantas accidentalmente, unas se dicen del mismo modo que se dijo que era cuanto lo m?sico y lo blanco, por ser algo cuanto aquello en lo que est?n, y otras, como se dicen cuantos el movimiento y el tiem po;
fr
Parmi les choses qui sont dites quantit?s par co?ncidence, les unes sont dites ainsi dans le m?me sens o? l'on a dit que musicien et blanc sont des quantit?s, parce qu'il existe une quantit? ? laquelle ces choses appartiennent, les autres sont appel?es ainsi comme mouvement et temps.
en
Of things that are quanta incidentally, some are so called in the sense in which it was said that the musical and the white were quanta, viz. because that to which musicalness and whiteness belong is a quantum, and some are quanta in the way in which movement and time are so;
eu
izan ere, hauek kantitateak eta jarraiak direla esaten da hura, zeinaren afekzioak hauek 30) diren, zatigarria delako.
es
pues 30 tambi?n ?stos se dicen cuantos y continuos, por ser divisibles aquellas cosas de las que ?stos son afecciones.
fr
On dit en effet que ces chosesl? sont des quantit?s [30] continues parce que les choses dont elles sont les affections sont divisibles :
en
for these also are called quanta of a sort and continuous because the things of which these are attributes are divisible.
eu
Hauxe esan nahi dut: ez mugitzen dena, baizik eta mugimendua ematen den lekua;
es
Pero me refiero no a lo que se mueve, sino a aquello a trav?s de lo que fue movido;
fr
je veux dire non le corps en mouvement, mais la grandeur de son mouvement.
en
I mean not that which is moved, but the space through which it is moved;
eu
hau kantitatea izateagatik mugimendua ere bada, eta mugimendua izateagatik, denbora ere bai.
es
pues, por ser cuanto esto, tambi?n el movimiento es cuanto, y el tiempo es cuanto por serlo el movimiento.
fr
En effet, parce que cela est une quantit?, le mouvement aussi est une quantit? et parce que le mouvement est une quantit?, le temps aussi en est une.
en
for because that is a quantum movement also is a quantum, and because this is a quantum time is one.
eu
XIV
es
Cap?tulo 14
fr
14
en
Part 14
eu
"Koalitatea" esaten zaio, zentzu batean, substantziaren diferentziari; adibidez, gizaki bat nolabaiteko koalitatedun animalia da, hankabikoa delako, eta zaldi bat, lau hankakoa delako, eta zirkulua nolabaiteko koalitatedun irudi bat da angelurik gabea delako; hain zuzen 35) ere, substantziaren araberako diferentzia koalitate bat da.
es
Cualidad se llama, en un sentido, la diferencia de la substancia; por ejemplo, un hombre es un animal de cierta cualidad porque es b?pedo, y un caballo, porque es cuadr?pedo, y un c?rculo es una figura de cierta cualidad porque no tiene 35 ?ngulos, puesto que la diferencia substancial es una cualidad.
fr
Qualit? se dit, en un sens, de la diff?rence de la substance , par exemple un humain est un animal d'une certaine qualit? parce qu'il est bip?de, un cheval parce qu'il est quadrup?de, [35] le cercle est une figure d'une certaine qualit? en ce qu'il n'a pas d'angle, parce que la diff?rence [1020b] selon la substance est une qualit?.
en
'Quality' means (1) the differentia of the essence, e.g. man is an animal of a certain quality because he is two-footed, and the horse is so because it is four-footed;
eu
1020b) Ordea beste zentzu batean esaten da "koalitatea" gauza geldiez eta errealitate matematikoez ari garenan, esaterako;
es
 
fr
 
en
 
eu
horrela, bada, zenbakiak nolabaiteko koalitateak dira;
es
-Por (1020b) consiguiente, en este sentido, la cualidad se llama diferencia de la substancia.
fr
Voil? donc un sens dans lequel la qualit? se dit diff?rence de substance .
en
and a circle is a figure of particular quality because it is without angles,-which shows that the essential differentia is a quality.-This, then, is one meaning of quality-the differentia of the essence, but (2) there is another sense in which it applies to the unmovable objects of mathematics, the sense in which the numbers have a certain quality, e.g.
eu
adibidez, zenbaki osatuak, 5) dimentsio bakarrean ematen ez direnak, baizik eta irudikazioa azaleran eta solidoan duten horiek (hainbestetan hainbeste, edo hainbestetan hainbestez hainbeste diren horiek) eta, orokorrean, kantitateaz aparte, substantzian ematen dena;
es
Pero, en otro sentido, la cualidad se dice como en las cosas inm?viles y en las Cosas matem?ticas, del modo que los n?meros son de cierta cualidad, por ejemplo los n?meros compuestos y que no son s?lo en una dimensi?n, sino aquellos de los que es imitaci?n el plano y el s?lido (y ?stos son los cuantas veces 5 cuantos o cuantas veces cuantas veces cuantos), y, en suma, lo que hay en la substancia adem?s de lo cuanto.
fr
En un autre sens, elle se dit comme les objets immuables et les objets math?matiques, de m?me que les nombres sont d'une certaine mani?re des qualit?s, par exemple les nombres compos?s et qui ne sont pas seulement dans une dimension, mais ceux qu'on repr?sente par la [5] surface et le volume (ce sont les produits de deux ou trois facteurs) et, en g?n?ral, ce qui se trouve dans leur substance, la quantit? mise ? part.
en
the composite numbers which are not in one dimension only, but of which the plane and the solid are copies (these are those which have two or three factors); and in general that which exists in the essence of numbers besides quantity is quality;
eu
izan ere, zenbaki bakoitzaren substantzia behingo batean ematen dena da;
es
Pues la substancia de cada uno es lo que es una sola vez;
fr
En effet, la substance de chaque nombre est ce qu'il est une fois, par exemple la substance de six n'est pas ce qu'il est deux ou trois fois, mais une seule fois ;
en
for the essence of each is what it is once, e.g.
eu
adibidez, sei zenbakiarena ez da bitan edo hirutan ematen dena, behingo batean ematen dena baizik, seia behingo batean baita sei.
es
por ejemplo, la substancia de seis no es lo que son dos veces o tres veces, sino lo que son una sola vez. Pues seis son una sola vez seis.
fr
car six est une fois six.
en
that of is not what it is twice or thrice, but what it is once; for 6 is once 6.
eu
Honez gain, mugimenduan dauden substantzien afekzio 10) horiek, adibidez, beroa eta hotza, zuritasuna eta belztasuna, astuntasuna eta arintasuna, eta honelako gauza horiek, zeintzuen arabera bilakatzen diren gauzen gorputzak aldatzen direla esaten den.
es
Adem?s, todas las afecciones de las substancias que se 10 mueven, como el calor y la frialdad, la blancura y la negrura, la pesadez y la ligereza, y todas las cosas semejantes, seg?n las cuales se dice tambi?n que se alteran los cuerpos de las cosas que cambian.
fr
En outre, la qualit? se dit de toutes les affections des substances en mouvement, par exemple la chaleur et le froid, [10] la blancheur et la noirceur, la lourdeur et la l?g?ret? et toutes les affections de cette sorte selon lesquelles, quand elles changent, on dit aussi que les corps sont alt?r?s.
en
(3) All the modifications of substances that move (e.g. heat and cold, whiteness and blackness, heaviness and lightness, and the others of the sort) in virtue of which, when they change, bodies are said to alter.
eu
Gainera, bertutearen eta gaiztakeriaren eta, orokorrean, gaizkiaren eta ongiaren arabera [esaten da "koalitatea"].
es
Adem?s, seg?n la virtud y el vicio, y, en general, el mal y el bien.
fr
En outre, elle se dit selon la vertu et le vice et en g?n?ral selon le bien et le mal.
en
(4) Quality in respect of virtue and vice, and in general, of evil and good.
eu
Horrela, bada, bi zentzuren arabera esan liteke "koalitatea", gutxi 15) gora-behera, eta haietako bat da nagusia.
es
As?, pues, la cualidad puede decirse sin duda de dos modos, y de ?stos ser?a uno el m?s propio.
fr
On peut donc parler de qualit? ? peu pr?s dans ces deux sens et l'un d'eux est fondamental :
en
Quality, then, seems to have practically two meanings, and one of these is the more proper.
eu
Hain zuzen ere, koalitate lehena substantziaren diferentzia da (honelako zerbait ere bada zenbakietan ematen den koalitate zati bat:
es
La cualidad primera es, en 15 efecto, la diferencia de la substancia (y de ?sta es cierta parte tambi?n la cualidad que hay en los n?meros;
fr
car la qualit? premi?re [15] est la diff?rence de la substance ;
en
The primary quality is the differentia of the essence, and of this the quality in numbers is a part;
eu
hau substantzien diferentzia bat baita, baina, edo mugitzen ez diren substantzienak edo ez-mugituak diren aldetik). Bigarren zentzu batean, mugitzen diren aldetik, mugimenduan dauden gauzen afekzioak dira koalitateak, baita mugimenduen diferentziak ere.
es
pues es cierta diferencia de substancias, pero de substancias que o bien no se mueven o bien no en cuanto que se mueven), y las afecciones de las cosas que se mueven en cuanto que se mueven, y las diferencias de los movimientos.
fr
m?me la qualit? dans les nombres en est une certaine partie, car elle est une certaine diff?rence des substances, mais des substances qui ne sont pas en mouvement ou en tant qu'elles ne sont pas en mouvement ;
en
for it is a differentia of essences, but either not of things that move or not of them qua moving.
eu
Eta bertutea eta gaiztakeria ere afekzio hauetakoak dira, mugimenduaren eta 20) egintzen diferentziak adierazten baitituzte, eta hauen arabera mugimenduan dauden gauzek egin edo jasaten dute, ongi ala gaizki.
es
Y la virtud y el vicio son cierta parte de las afecciones, pues manifiestan diferencias del movimiento y de la actividad, seg?n las cuales act?an o reciben la 20 acci?n de otro, bien o mal, las cosas que est?n en movimiento.
fr
puis ce sont les affections des substances en mouvement en tant qu'elles sont en mouvement et les diff?rences des mouvements.
en
Secondly, there are the modifications of things that move, qua moving, and the differentiae of movements. Virtue and vice fall among these modifications;
eu
Izan ere, honela mugitzeko edo ekiteko gai dena ona da, eta kontrako moduaz mugitu edo egiteko gai dena, txarra.
es
Pues lo que puede ser movido o actuar de tal modo es bueno, y lo que puede ser movido o actuar del modo contrario, malo.
fr
La vertu et le vice font partie dans une certaine mesure de ces affections, car ils indiquent les diff?rences du [20] mouvement et de l'activit? selon lesquelles les choses en mouvement produisent ou sont affect?es en bien ou en mal, car ce qui peut se mouvoir et agir de telle fa?on est bien, de telle fa?on contraire est mauvais.
en
for that which can be moved or act in one way is good, and that which can do so in another-- the contrary-- way is vicious.
eu
Bestalde, onaren eta txarraren esanahia bizidunei dagokien 25) koalitatea da batez ere, eta hauen artetik, nahimena dutenei dagokie bereziki.
es
Pero lo bueno y lo malo significan cualidad sobre todo en los seres animados, y, de entre ?stos, principalmente en los que tienen albedr?o. 25
fr
Le bien et le mal signifient la qualit? surtout pour les ?tres anim?s et, parmi eux, surtout pour ceux qui poss?dent [25] le choix d?lib?r?.
en
Good and evil indicate quality especially in living things, and among these especially in those which have purpose.
eu
XV
es
Cap?tulo 15
fr
15
en
Part 15
eu
"Erlatibo" esaten zaio, alde batetik, bikoitzari erdiarekiko, hirukoitzari herenarekiko eta, orokorrean, multiploari azpimultiploarekiko eta gainezka egiten duenari gainezka eginarekiko.
es
Relativo se dice, de unas cosas, como lo doble en orden a la mitad y lo triple en orden a la tercera parte, y en general el m?ltiplo en orden al subm?ltiplo, y lo que excede en orden a lo excedido;
fr
Relatif se dit, premi?rement comme le double est relatif ? la moiti?, le triple relatif au tiers et, en g?n?ral, le multiple au sous-multiple et ce qui surpasse ? ce qui est surpass? ;
en
Things are 'relative' (1) as double to half, and treble to a third, and in general that which contains something else many times to that which is contained many times in something else, and that which exceeds to that which is exceeded;
eu
Beste alde batetik, berotzeko gai denari berogarri denarekiko, mozteko gai denari mozgarri denarekiko eta, orokorrean, aktibo denari 30) pasibo denarekiko.
es
de otras, como lo que puede calentar en orden a lo que puede ser calentado, y lo cortante en orden a lo 30 cortable, y, en una palabra, lo activo en orden a lo pasivo;
fr
deuxi?mement, comme ce qui peut chauffer est relatif ? ce qui peut ?tre chauff?, ce qui peut couper ? ce [30] qui peut ?tre coup? et, en g?n?ral, ce qui peut faire ? ce qui peut subir ;
en
(2) as that which can heat to that which can be heated, and that which can cut to that which can be cut, and in general the active to the passive;
eu
Beste zentzu batean, neurgarri denari neurriarekiko, ezagungarri denari ezagutzarekiko eta sentimenezko denari sentsazioarekiko.
es
de otras, como lo medible en orden a la medida, y lo escible en orden a la ciencia, y lo sensible en orden a la sensaci?n.
fr
troisi?mement, comme le mesurable est relatif ? la mesure, l'objet de science ? la science et le sensible ? la sensation.
en
(3) as the measurable to the measure, and the knowable to knowledge, and the perceptible to perception.
eu
Lehenengoz aipatutakoak erlazio numerikoak dira, soilak edo zehatzak, zenbakien araberakoak edo bataren araberakoak, alegia (adibidez, 35) bikoitza bataren arabera zehaztutako zenbakia da eta multiploa, berriz, batarekiko zehaztugabeko erlazio numerikoa da, esaterako honelako edo 1021a) horrelako multiploa.
es
Las relaciones de la primera clase se dicen seg?n un n?mero, o simplemente o de un modo determinado, en orden a ellos o en orden a uno (por ejemplo lo doble es, en relaci?n a uno, 35 un n?mero determinado, y el m?ltiplo est? en relaci?n num?rica con uno, pero no determinada, como ?sta o ?sta.
fr
Les premiers sont dits relatifs selon le nombre, ou simplement ou de mani?re d?termin?e, par rapport aux nombres m?mes ou par rapport ? un, par exemple le rapport du double ? un est un nombre d?termin? tandis que le rapport du multiple [35] ? un est num?rique, mais non d?termin? :
en
(1) Relative terms of the first kind are numerically related either indefinitely or definitely, to numbers themselves or to 1. E.g. the double is in a definite numerical relation to 1, and that which is 'many times as great' is in a numerical, but not a definite, relation to 1, i.e.
eu
Bestalde, oso bat gehi erdi osatutako zenbakiak osoa den horrekiko erlazio numeriko zehaztua du, eta oso bat gehi bat numeradoretzat duen frakzio bat osaturiko zenbakiak, osoa den horrekiko erlazio numeriko zehaztugabea du, multiploa unitatearekiko bezalaxe.
es
Y lo (1021?) sesqui?ltero est? en orden a lo subsesqui?ltero en relaci?n num?rica determinada, pero lo superparcial en orden a lo subsuperparcial est? en relaci?n indeterminada, como el m?ltiplo en orden a uno.
fr
il est par exemple tel [1021a] ou tel nombre ;
en
not in this or in that numerical relation to it; the relation of that which is half as big again as something else to that something is a definite numerical relation to a number;
eu
Eta gainezka egiten duenak gainezka eginarekiko erlazio numeriko erabat zehaztugabea du;
es
Y lo que excede en orden a lo excedido es totalmente indeterminado seg?n un n?mero;
fr
le rapport de 1 + 1/2 au nombre r?ciproque est un rapport num?rique et d?termin? ;
en
that which is n+I/n times something else is in an indefinite relation to that something, as that which is 'many times as great' is in an indefinite relation to 1;
eu
zenbakia neurgarria baita, eta neurgarria ez 5) denaren arabera ez da zenbakirik esaten.
es
el n?mero, en efecto, es 5 conmensurable, y de lo no conmensurable no se dice un n?mero, y lo que excede en orden a lo excedido es tanto como lo excedido y todav?a m?s, pero esto es indeterminado;
fr
le rapport de un plus une fraction avec un comme num?rateur (n + l/n) avec le nombre r?ciproque (n/n+ 1) est selon un nombre ind?termin?, comme le rapport du multiple ? un.
en
for number is always commensurate, and 'number' is not predicated of that which is not commensurate, but that which exceeds is, in relation to that which is exceeded, so much and something more;
eu
Baina gainezka egiten duena gainezka eginarekiko "kantitate bera gehi zerbait" da, "zerbait" hau zehaztugabea delarik, izanak izan suertatzen baita kantitate bera ala ez).
es
pues es de cualquier modo, o igual o no igual a lo excedido).
fr
La relation de ce qui surpasse ? ce qui est surpass? est absolument ind?termin?e num?riquement, [5J car le nombre est commensurable et on ne parle pas de nombre pour ce qui est incommensurable ;
en
and this something is indefinite; for it can, indifferently, be either equal or not equal to that which is exceeded.-All these relations, then, are numerically expressed and are determinations of number, and so in another way are the equal and the like and the same.
eu
Horrela, bada, erlazio hauek guztiak numerikoak direla esaten da, eta zenbakiaren afekzioak direla, eta beste zentzu batean, "berdina", "antzekoa" 10) eta "gauza bera" ere bai.
es
As?, pues, todas estas relaciones se dicen seg?n un n?mero y son afecciones de un n?mero.
fr
la relation de ce qui surpasse ? ce qui est surpass? est ?gale au surpass? plus quelque chose, et ce plus est ind?termin?, car il peut se trouver aussi bien ?gal qu'in?gal.
en
For all refer to unity. Those things are the same whose substance is one;
eu
(Izan ere, hauek denak bataren arabera esaten dira, gauza bera baitira substantzia bakarreko horiek, antzekoak koalitate bakarrekoak, berdinak kantitate bakarrekoak;
es
Y tambi?n lo igual y semejante y lo id?ntico, de distinto 10 modo (todos, en efecto, se dicen seg?n el Uno, pues son id?nticas aquellas cosas cuya substancia es una, y semejantes, aquellas cuya cualidad es una, e iguales, aquellas cuya cantidad es una:
fr
Donc tous ces relatifs se disent selon un nombre et des affections du nombre et, en un autre sens, il y a en outre l'?gal, [10] le semblable et le m?me, car tous se disent selon l'un, puisque sont dites les m?mes les choses dont la substance est une, semblables celles dont la qualit? est une, ?gales celles dont la quantit? est une ;
en
those are like whose quality is one; those are equal whose quantity is one;
eu
bestalde, bata zenbakiaren printzipio eta neurria da eta, ondorioz, hauek denak erlazio numerikoak izendatzen dira, zentzu berean ez bada ere).
es
y el Uno es principio y medida del n?mero, de suerte que todas ?stas se dicen relaciones seg?n un n?mero, pero no del mismo 15 modo).
fr
or l'un est le principe et la mesure du nombre de sorte que tout cela est appel? relatif selon le nombre, mais non dans le m?me sens.
en
and 1 is the beginning and measure of number, so that all these relations imply number, though not in the same way.
eu
Bestalde, aktibo dena eta pasibo dena potentzia aktiboarekiko eta potentzia pasiboarekiko izaten dira, eta potentzia hauen ekintzen arabera; adibidez, berotzeko gai dena berogarri denarekiko, hau egin dezakeelako eta, era berean, eragileak diren aldetik, berotzen ari dena berotua izaten ari denarekiko, eta mozten ari dena moztua izaten ari denarekiko.
es
Y las relaciones activas y las pasivas se dicen relaciones seg?n la potencia activa y pasiva y los actos de las potencias; por ejemplo, lo que puede calentar es relativo a lo que puede ser calentado porque puede, y a su vez lo que calienta es relativo a lo que es calentado, y lo que corta, relativo a lo que es cortado, como actuantes.
fr
Deuxi?mement, [15] la relation entre ce qui peut faire et ce qui peut subir est selon la puissance qui peut faire et subir et selon les activit?s de ces puissances, par exemple ce qui peut chauffer est relatif ? ce qui peut ?tre chauff? parce qu'ils en ont la puissance et, ? l'inverse, ce qui chauffe est relatif ? ce qui est chauff?, ce qui coupe ? ce qui est coup? parce qu'ils sont actifs.
en
(2) Things that are active or passive imply an active or a passive potency and the actualizations of the potencies; e.g. that which is capable of heating is related to that which is capable of being heated, because it can heat it, and, again, that which heats is related to that which is heated and that which cuts to that which is cut, in the sense that they actually do these things.
eu
Erlazio numerikoak, bestalde, ez dira ekintzetan ematen, beste 20) leku batean aipatu den zentzuan ez bada, baina haietan ez da mugimenduaren araberako ekintzarik ematen.
es
Pero de las cosas relativas num?ricamente no 20 hay actos, a no ser del modo que se ha dicho en otro lugar; y los actos seg?n un movimiento no se dan en ellas.
fr
Il n'y a pas d'activit? des relatifs selon le nombre, sauf [20] dans le sens qu'on a mentionn? ailleurs, mais les activit?s selon le mouvement n'appartiennent pas au nombre.
en
But numerical relations are not actualized except in the sense which has been elsewhere stated; actualizations in the sense of movement they have not.
eu
Eta potentziaren araberako erlazioetatik, batzuk denbora desberdinen arabera esaten dira, adibidez "egin zuena" "egina izan zenarekiko", eta "egingo duena" "egina izango denarekiko";
es
Pero algunas cosas relativas seg?n una potencia se dicen tambi?n relativas seg?n tiempos particulares, por ejemplo lo que ha hecho en relaci?n a lo que ha sido hecho, y lo que har? en relaci?n a lo que ser? hecho.
fr
Des relatifs selon la puissance, certains se disent aussi d?s lors selon les temps, comme le rapport de ce qui a fait ? ce qui a ?t? fait, de ce qui fera ? ce qui sera fait, car c'est en ce sens aussi qu'un p?re est dit p?re de son fils ;
en
Of relations which imply potency some further imply particular periods of time, e.g. that which has made is relative to that which has been made, and that which will make to that which will be made.
eu
horrela ere esaten baita aita semearen aita dela, hark egin baitzuen eta honek nolabaiteko afekzioren bat jaso zuelako.
es
As?, en efecto, el padre se dice padre del hijo; pues el uno ha hecho algo y el otro ha recibido la acci?n.
fr
d'un c?t? en effet, quelque chose a fait, de l'autre, quelque chose a subi.
en
For it is in this way that a father is called the father of his son; for the one has acted and the other has been acted on in a certain way.
eu
Gainera, gauza 25) batzuk potentzia-ezaren arabera dira erlatiboak, inpotentzia, esaterako, baita horrela izendatzen direnak ere, adibidez, ikustezina dena.
es
Adem?s, algunas cosas son relativas por privaci?n de potencia, como 25 lo imposible y cuantas cosas se dicen as?, por ejemplo lo invisible.
fr
[25] En outre, certaines choses sont relatives selon la privation de puissance, comme l'impossible et tout ce qu'on appelle ainsi, par exemple l'invisible.
en
Further, some relative terms imply privation of potency, i.e. 'incapable' and terms of this sort, e.g. 'invisible'.
eu
Horrela, bada, zenbakiaren eta potentziaren arabera erlatibo direla esaten diren gauza guztiak erlatiboak dira beste zerbaitekiko esaten direlako, hain zuzen, [beraiek diren horixe bera], eta ez beste zerbait haien araberakoa delako.
es
As?, pues, las cosas que se dicen relativas seg?n n?mero y potencia, todas son relativas porque lo que ellas son se expresa por lo que es de otro, y no porque otra cosa sea relativa a ellas.
fr
Donc les choses dont on dit qu'elles sont des relatifs selon le nombre et selon la puissance sont toutes des relatifs parce que ce que pr?cis?ment elles sont se dit d'autre chose, mais non parce qu'autre chose se dit en relation ? elles.
en
Relative terms which imply number or potency, therefore, are all relative because their very essence includes in its nature a reference to something else, not because something else involves a reference to it;
eu
Aitzitik, neurgarria dena, ezagungarri dena eta pentsagarri dena erlatiboak direla esaten da beste zerbait haiekiko dela erlatiboa esaten 30) delako.
es
Pero lo mensurable y lo escible y lo pensable se dicen relativos 30 porque otra cosa se dice relativa a ellos.
fr
Troisi?mement, on dit que le mesurable, l'objet de science et le pensable sont [30] des relatifs parce qu'autre chose se dit relativement ? eux.
en
but (3) that which is measurable or knowable or thinkable is called relative because something else involves a reference to it.
eu
Izan ere, pentsagarri denak gauza beraren pentsamendua badela adierazten du, baina pentsamendua ez da pentsamendua den horrekiko erlatiboa (bi aldiz esana bailitzateke gauza bera);
es
 
fr
 
en
 
eu
era berean, ikusmena ere 1021b) zerbaiten ikusmena da, baina ez ikusmena den horrena (nahiz eta horrela esanda, hain zuzen, egia den);
es
Lo pensable, en efecto, significa que hay pensamiento de ello;
fr
En effet, le pensable signifie qu'il existe une pens?e de cela, mais la pens?e n'est pas relative ? ce dont elle est la pens?e, car ce serait dire deux fois la m?me chose ;
en
For 'that which is thinkable' implies that the thought of it is possible, but the thought is not relative to 'that of which it is the thought';
eu
aitzitik, ikusmena erlatiboa da, kolore batekiko edo antzeko beste zerbaitekiko. Hartara, bada, bi aldiz esango da gauza bera:
es
pero el pensamiento no es relativo a aquello de lo que es pensamiento (pues se habr?a dicho dos veces lo mismo), y, de modo semejante, la visi?n es (1021b) visi?n de algo, no de aquello de lo que es visi?n (aunque sea verdadero decir esto), sino relativa al color o relativa a alguna otra cosa semejante.
fr
de m?me aussi, la vue est vue de quelque chose, non de ce dont elle est [1021b] la vue (pourtant certes il est vrai de le dire), mais en relation ? la couleur ou ? autre chose de tel ;
en
for we should then have said the same thing twice. Similarly sight is the sight of something, not 'of that of which it is the sight' (though of course it is true to say this); in fact it is relative to colour or to something else of the sort.
eu
ikusmena ikusmena denarena dela.
es
Pero de aquel modo se dir? dos veces lo mismo, que la visi?n es de lo que es.
fr
de la premi?re mani?re, on dira deux fois la m?me chose :
en
But according to the other way of speaking the same thing would be said twice,-'the sight is of that of which it is.'
eu
Horrela, bada, berez direla erlatiboak esaten den gauzetatik batzuk esandako moduan esaten dira, eta beste batzuk, beren generoak horrelakoak 5) baldin badira;
es
As?, pues, las cosas que se dicen relativas seg?n ellas mismas, unas se dicen as?, otras 5 si los g?neros de ellas son tales;
fr
la vue est vue de ce dont elle est la vue.
en
Things that are by their own nature called relative are called so sometimes in these senses, sometimes if the classes that include them are of this sort;
eu
adibidez, medikuntza erlatiboa da bere generoa-zientzia-erlatiboa omen delako.
es
por ejemplo, la Medicina es una de las cosas relativas porque el g?nero de ella, la ciencia, es considerado como relativo.
fr
Donc les choses dont on dit qu'elles sont des relatifs par eux-m?mes sont des relatifs soit de cette mani?re, soit quand leur [5] genre est tel, par exemple la m?decine fait partie des relatifs parce qu'on pense que son genre, la science, est un relatif.
en
e.g. medicine is a relative term because its genus, science, is thought to be a relative term.
eu
Honez gain, haiek edukitzeagatik erlatibo direla esaten diren gauza horiek; adibidez, berdintasuna berez da erlatiboa, berdina dena erlatiboa delako, eta antzekotasuna, antzekoa dena erlatiboa delako.
es
Adem?s, todas aquellas cosas seg?n las cuales se dicen relativas las que las tienen, como la igualdad porque se dice relativo lo igual, y la semejanza porque se dice relativo lo semejante.
fr
En outre, relatif se dit de tout ce qui poss?de un relatif, par exemple l'?galit? est un relatif, parce que l'?gal est un relatif, et la similitude parce que le semblable est un relatif.
en
Further, there are the properties in virtue of which the things that have them are called relative, e.g. equality is relative because the equal is, and likeness because the like is.
eu
Beste gauza batzuk akzidentalki dira erlatiboak;
es
Otras, accidentalmente;
fr
 
en
Other things are relative by accident;
