Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)
Parmako kartusia, Stendhal / Jon Muñoz (Elkar/Alberdania, 2007
)
eu
Ricciardako maizterrak hiruzpalau urteko errenta zor didalakoan nago;
es
El colono de Ricciarda me debe, a lo que creo, tres o cuatro a?os de arriendo;
fr
Le fermier de la Ricciarda me doit, je pense, trois ou quatre ans de son fermage:
en
The farmer at La Ricciarda owes me, I think, three or four years' rent;
eu
hari kito utziko diot zorraren erdia, eta atzerapen horien guztien beste erdia, berriz, zuretzat izango da, baina baldintza honekin:
es
le regalo la mitad de los atrasos y la otra mitad te la cedo a ti, pero con esta condici?n:
fr
je lui fais cadeau de la moiti? de ce qu'il me doit, et l'autre moiti? de tous ces arr?rages, je te la donne, mais ? cette condition:
en
I make him a present of half of what he owes me, and the other half of all these arrears I give to you, but on this condition:
eu
Zoaz Saccara, eta esaiezu nire zaindarietako baten eguna dela etzi, eta, zu hara iritsi eta gau horretan bertan, bikaintasunez eta dotoreziaz argiaraziko duzu nire gaztelua.
es
vas a ir a Sacca, dir?s que pasado ma?ana es la fiesta de una de mis patronas, y la tarde siguiente a tu llegada, har?s iluminar mi castillo de la manera m?s espl?ndida.
fr
tu vas aller ? Sacca, tu diras qu'apr?s-demain est le jour de la f?te d'une de mes patronnes, et, le soir qui suivra ton arriv?e, tu feras illuminer mon ch?teau de la fa?on la plus splendide.
en
you will go to Sacca, you will say there that the day after tomorrow is the festa of one of my patron saints, and, on the evening after your arrival, you will have my house illuminated in the most splendid fashion.
eu
Barra-barra gastatu dirua eta ahalegindu gogotik:
es
No economices dinero ni trabajo:
fr
N'?pargne ni argent ni peine:
en
Spare neither money nor trouble;
eu
egizu kontu zeregin horrek nire bizitzako pozik handiena emango didala.
es
piensa que se trata de la mayor alegr?a de mi vida.
fr
songe qu'il s'agit du plus grand bonheur de ma vie.
en
remember that the occasion is the greatest happiness of my life.
eu
Aspalditik prestatua dut argiztapen hori;
es
Vengo preparando desde hace mucho tiempo esta iluminaci?n;
fr
De longue main j'ai pr?par? cette illumination;
en
I have prepared for this illumination long beforehand;
eu
hiru urtetik gora daramatzat erabateko jai horretarako behar den guztia gazteluko sotoetan biltzen;
es
desde hace m?s de tres meses, he almacenado en las bodegas del palacio todo lo necesario para esa noble fiesta;
fr
depuis plus de trois ans j'ai r?uni dans les caves du ch?teau tout ce qui peut servir ? cette noble f?te;
en
more than three months ago, I collected in the cellars of the house everything that can be used for this noble festa;
eu
lorezainak gordeak ditu su-festa bikaina egiteko behar diren su-tresna guztiak:
es
he dado a guardar al jardinero todo lo preciso para unos espl?ndidos fuegos artificiales;
fr
j'ai donn? en d?p?t au jardinier toutes les pi?ces d'artifice n?cessaires pour un feu magnifique:
en
I have put the gardener in charge of all the fireworks necessary for a magnificent display:
eu
Po aldera dagoen terrazan jaurti itzazu suak.
es
dispondr?s que se saque a la terraza que mira al Po.
fr
tu le feras tirer sur la terrasse qui regarde le P?.
en
you will let them off from the terrace overlooking the Po.
eu
Laurogeita hamar upel-ardo dauzkat neure sotoetan gordeak; laurogeita hamar ardo-iturri ezarriko dituzu neure lorategian.
es
Tengo en mis bodegas ochenta y nueve grandes toneles; con ellos instalar?s ochenta y nueve fuentes de vino en mi parque.
fr
J'ai quatre-vingt-neuf grands tonneaux de vin dans mes caves, tu feras ?tablir quatre-vingt-neuf fontaines de vin dans mon parc.
en
I have eighty-nine large barrels of wine in my cellars, you will set up eighty-nine fountains of wine in my park.
eu
Botila bakar bat ardo geratzen baldin bada biharamunean edan gabe, Fabriceri estimaziorik ez diozula esango diot jendeari.
es
Si al d?a siguiente queda una sola botella de vino sin beber, dir? que no quieres a Fabricio.
fr
Si le lendemain il reste une bouteille de vin qui ne soit pas bue, je dirai que tu n'aimes pas Fabrice.
en
If next day there remains a single bottle which has not been drunk, I shall say that you do not love Fabrizio.
eu
Ardo-iturriak, argiztapena eta su-festa abian direnean, tentuz alde egingo duzu zuk handik, gerta bailiteke, eta itxaropen horretan nago ni, gauza eder horiek guztiak lotsagabekeria iruditzea Parmako zenbaiti.
es
Cuando las fuentes de vino, la iluminaci?n y los fuegos artificiales est?n en pleno funcionamiento, te escabullir?s prudentemente, pues es posible-y as? lo espero y lo deseo-que en Parma todas esas bonitas cosas parezcan una insolencia.
fr
Quand les fontaines de vin, l'illumination et le feu d'artifice seront bien en train, tu t'esquiveras prudemment, car il est possible, et c'est mon espoir, qu'? Parme toutes ces belles choses-l? paraissent une insolence.
en
When the fountains of wine, the illumination and the fireworks are well started, you will slip away cautiously, for it is possible, and it is my hope, that at Parma all these fine doings may appear an insolence."
eu
-Gerta litekeen kontua, ez; kontu ziurra baizik. Kontu ziurra den bezala gogotik amorratuko dela Rassi fiskala, "monsignore"aren sententziaren sinatzailea.
es
-Eso no es s?lo posible, es seguro, tan seguro como que el fiscal Rassi, que ha firmado la sentencia de monse?or, reventar? de rabia.
fr
-C'est ce qui n'est pas possible seulement, c'est s?r;
en
"It is not possible, it is only a certainty;
eu
Eta gainera...
es
E incluso...
fr
comme il est certain aussi que le fiscal Rassi, qui a sign? la sentence de monsignore, en cr?vera de rage.
en
as it is certain too that the Fiscal Rassi, who signed Monsignore's sentence, will burst with rage.
eu
-erantsi zuen Ludovicek, lotsaz-, etxekoandreak Ricciardako atzerapenen erdia emanez baino atsegin handiagoa eman nahi badio zerbitzari gaixo honi, baimena emango dit niri Rassiri txantxatxo bat egiteko...
es
-a?adi? Ludovico con timidez-, si la se?ora quisiera dar a su pobre servidor una alegr?a mayor que la de regalarle la mitad de los atrasos de la Ricciarda, me permitir?a jugarle una peque?a broma a ese Rassi...
fr
Et m?me... ajouta Ludovic avec timidit?, si Madame voulait faire plus de plaisir ? son pauvre serviteur que de lui donner la moiti? des arr?rages de la Ricciarda, elle me permettrait de faire une petite plaisanterie ? ce Rassi...
en
And indeed," added Lodovico timidly, "if the Signora wished to give more pleasure to her poor servant than by bestowing on him half the arrears of La Ricciarda, she would allow me to play a little joke on that Rassi...."
eu
-Bejondeizula, zu bai gizon kementsua!
es
-?Eres un gran hombre!
fr
-Tu es un brave homme!
en
"You are a stout fellow!" cried the Duchessa in a transport;
eu
-oihukatu zuen dukesak, pozez gainezka-, baina erabat debekatzen dizut Rassiri ezer egitea;
es
-exclam? la duquesa con entusiasmo-; pero te prohibo absolutamente hacer nada a Rassi:
fr
s'?cria la duchesse avec transport, mais je te d?fends absolument de rien faire ? Rassi;
en
"but I forbid you absolutely to do anything to Rassi:
eu
hura jendaurrean urkarazteko asmoa dut, geroago.
es
tengo el proyecto de que sea ahorcado en p?blico, pero m?s adelante.
fr
j'ai le projet de le faire pendre en public, plus tard.
en
I have a plan of having him publicly hanged, later on.
eu
Zu, berriz, erne ibili, ez zaitzaten, gero, Saccan atxilotu; dena pikutara joango litzateke, zu galduko bazintut.
es
En cuanto a ti, procura que no te detengan en Sacca; si te perdiera, todo se malograr?a.
fr
Quant ? toi, t?che de ne pas te faire arr?ter ? Sacca, tout serait g?t? si je te perdais.
en
As for you, try not to have yourself arrested at Sacca; everything would be spoiled if I lost you."
eu
-Ni harrapatu, andrea!
es
-?A m?, se?ora!
fr
-Moi, Madame!
en
"I, Signora!
eu
Etxekoandrearen zaindarietako baten jaia ospatzen ari naizela esan nik, eta poliziak hogeita hamar jendarme bidaliko balitu zerbait eragozteko, zaude ziur haietako bat bera ere ez litzatekeela zaldi gainean jadanik egongo haiek herriaren erdian dagoen gurutze gorrira iristerako.
es
Cuando yo haya dicho que festejamos a una de las patronas de la se?ora, si la polic?a enviara treinta gendarmes para interrumpir la fiesta, puede estar segura de que antes de llegar a la cruz roja que se alza en medio del pueblo, ni uno solo quedar?a a caballo.
fr
Quand j'aurai dit que je f?te une des patronnes de Madame, si la police envoyait trente gendarmes pour d?ranger quelque chose, soyez s?re qu'avant d'?tre arriv?s ? la croix rouge qui est au milieu du village, pas un d'eux ne serait ? cheval.
en
After I have said that I am celebrating the festa of one of the Signora's patrons, if the police sent thirty constables to upset things, you may be sure that before they had reached the Croce Rossa in the middle of the village, not one of them would be on his horse.
eu
Ez dira, ez, makalak saccatarrak:
es
Los habitantes de Sacca no se limpian los mocos con el codo, no hay cuidado:
fr
Ils ne se mouchent pas du coude, non, les habitants de Sacca;
en
They're no fools, the people of Sacca;
eu
kontrabandista iaioak denak eta etxekoandrea biziki maite dutenak.
es
todos son contrabandistas consumados, y adoran a la se?ora.
fr
tous contrebandiers finis et qui adorent Madame.
en
finished smugglers all of them, and they worship the Signora."
eu
-Tira-jarraitu zuen dukesak, patxada harrigarriz-, nire saccatar jatorrei ardoa eman nahi badiet, urpetu egin nahi ditut, aldiz, Parmako biztanleak;
es
-En fin-continu? la duquesa en un tono muy indiferente-, si doy vino a mis buenos servidores de Sacca, quiero inundar a los habitantes de Parma;
fr
-Enfin, reprit la duchesse d'un air singuli?rement d?gag?, si je donne du vin ? mes braves gens de Sacca, je veux inonder les habitants de Parme;
en
"Finally," went on the Duchessa with a singularly detached air, "if I give wine to my good people of Sacca, I wish to flood the inhabitants of Parma;
eu
nire gaztelua argituko duzun gau berean, har ezazu nire zalditegiko zaldirik onena, zoaz ziztu bizian Parmako nire jauregira, eta ireki ur-biltegia.
es
la misma noche de la iluminaci?n de mi castillo, coges el mejor caballo de mis cuadras, corres a mi palacio de Parma y abres el dep?sito.
fr
le m?me soir o? mon ch?teau sera illumin?, prends le meilleur cheval de mon ?curie, cours ? mon palais, ? Parme, et ouvre le r?servoir.
en
the same evening on which my house is illuminated, take the best horse in my stable, dash to my palazzo in Parma, and open the reservoir."
eu
-Hara! A zer ideia bikaina etxekoandrearena!
es
-?Ah, excelente idea la de la se?ora!
fr
-Ah!
en
"Ah!
eu
-oihukatu zuen Ludovicek, barre-algaraka-:
es
-exclam? Ludovico riendo como un loco-.
fr
l'excellente id?e qu'a Madame!
en
What an excellent idea of the Signora!" cried Lodovico, laughing like a madman;
eu
To, ardoa Saccako herritar kementsuentzat; ura, berriz, Parmako burgesentzat, doilor horiek ziur baitzeuden pozoitu egingo zutela Fabrice "monsignore"a, L*** gaixoa bezala.
es
Vino para la buena gente de Sacca y agua para los burgueses de Parma que tan seguros estaban, los miserables, de que monsignore Fabricio iba a morir envenenado como el pobre L***.
fr
s'?cria Ludovic, riant comme un fou, du vin aux braves gens de Sacca, de l'eau aux bourgeois de Parme qui ?taient si s?rs, les mis?rables, que monsignore Fabrice allait ?tre empoisonn? comme le pauvre L...
en
"wine for the good people of Sacca, water for the cits of Parma, who were so sure, the wretches, that Monsignor Fabrizio was going to be poisoned like poor L-."
eu
Ludovicen poza ez zen bukatzen;
es
El regocijo de Ludovico no acababa;
fr
La joie de Ludovic n'en finissait point;
en
Lodovico's joy knew no end;
eu
bere barre zoroei atseginez begira zeukan dukesa.
es
la duquesa miraba complacida su risa loca;
fr
la duchesse regardait avec complaisance ses rires fous;
en
the Duchessa complacently watched his wild laughter;
eu
Ludovic behin eta berriz ari zen errepikatzen: -To, ardoa saccatarrentzat eta ura parmatarrentzat!
es
repet?a sin parar: -?Vino para los de Sacca y agua para los de Parma!
fr
il r?p?tait sans cesse: -Du vin aux gens de Sacca et de l'eau ? ceux de Parme!
en
he kept on repeating "Wine for the people of Sacca and water for the people of Parma!
eu
Etxekoandreak nik baino hobeto jakingo du, noski, oin bete urez bete zirela behin Parmako kale asko, duela hogei urte arreta gutxirekin zabaldu ondoren norbaitek biltegia.
es
La se?ora sabe seguramente mejor que yo que cuando se vaci? imprudentemente el dep?sito hace unos veinte a?os, hubo un pie de agua en varias calles de Parma.
fr
Madame sait sans doute mieux que moi que lorsqu'on vida imprudemment le r?servoir, il y a une vingtaine d'ann?es, il y eut jusqu'? un pied d'eau dans plusieurs des rues de Parme.
en
The Signora no doubt knows better than I that when they rashly emptied the reservoir, twenty years ago, there was as much as a foot of water in many of the streets of Parma."
eu
-To, ura parmatarrentzat! -erantzun zion dukesak, barrez-.
es
-?Y agua para los de Parma! -repiti? la duquesa riendo-.
fr
-Et de l'eau aux gens de Parme, r?pliqua la duchesse en riant.
en
"And water for the people of Parma," retorted the Duchessa with a laugh.
eu
Jendez beteta egongo zen gotorleku aurreko pasealekua, Fabriceri lepoa moztu izan baliote...
es
Si le hubieran cortado la cabeza a Fabricio, el paseo frente a la ciudadela habr?a estado concurrid?simo...
fr
La promenade devant la citadelle e?t ?t? remplie de monde si l'on e?t coup? le cou ? Fabrice...
en
"The avenue past the citadel would have been filled with people if they had cut off Fabrizio's head....
eu
Errudun handia esaten diote denek...
es
Todo el mundo le llama el gran culpable...
fr
Tout le monde l'appelle le grand coupable...
en
They all call him the great culprit....
eu
Baina, batez ere, trebetasunez egizu zeregin hori, inork ez dezan inoiz jakin uholde hori zuk eragindakoa eta nik agindutakoa izan denik. Fabricek, kondeak berak ez dute deusik jakin behar txantxa ero horri buruz...
es
Pero, sobre todo, haz eso con habilidad: que nadie en el mundo sepa que esa inundaci?n ha sido obra tuya ni ordenada por m?.
fr
Mais, surtout, fais cela avec adresse, que jamais personne vivante ne sache que cette inondation a ?t? faite par toi, ni ordonn?e par moi.
en
But, above all, do everything carefully, so that not a living soul knows that the flood was started by you or ordered by me.
eu
Ahaztuta neuzkan, ordea, Saccako behartsuak;
es
Fabricio, el conde mismo, deben ignorar esta loca broma...
fr
Fabrice, le comte lui-m?me, doivent ignorer cette folle plaisanterie...
en
Fabrizio, the Conte himself must be left in ignorance of this mad prank....
eu
idatziozu nire administratzaileari gutun bat, eta nik sinatuko dizut;
es
Pero olvidaba a los pobres de Sacca:
fr
Mais j'oubliais les pauvres de Sacca;
en
But I was forgetting the poor of Sacca:
eu
esaiozu bana ditzala Saccako behartsuen artean urre gorrizko ehun txanpon nire zaindari santuaren egunean eta bete ditzala zure aginduak gauza guztietan:
es
 
fr
 
en
 
eu
dela argiztapenean, dela su-festan eta dela ardoaren kontuan;
es
ve a escribir una carta a mi administrador, y yo la firmar?.
fr
va-t'en ?crire une lettre ? mon homme d'affaires, que je signerai;
en
go and write a letter to my agent, which I shall sign;
eu
biharamunean, batik bat, ez dadila botila beterik geratu nire sotoetan.
es
Le dir?s que, para la fiesta de mi santa patrona, distribuya cien cequ?es a los pobres de Sacca, y que te obedezca en todo lo referente a la iluminaci?n, los fuegos artificiales y el vino, recalcando bien que al d?a siguiente no debe quedar en mis bodegas una sola botella llena.
fr
tu lui diras que pour la f?te de ma sainte patronne il distribue cent sequins aux pauvres de Sacca et qu'il t'ob?isse en tout pour l'illumination, le feu d'artifice et le vin; que le lendemain surtout il ne reste pas une bouteille pleine dans mes caves.
en
you will tell him that, for the festa of my holy patron, he must distribute a hundred sequins among the poor of Sacca, and tell him to obey you in everything to do with the illumination, the fireworks and the wine; and especially that there must not be a full bottle in my cellars next day."
eu
-Gauza batek baizik ez du estutuko etxekoandrearen administratzailea:
es
-El administrador de la se?ora s?lo hallar? un inconveniente:
fr
-L'homme d'affaires de Madame ne se trouvera embarrass? qu'en un point:
en
"The Signora's agent will have no difficulty except in one thing:
eu
duela bost urte gazteluan egoitza hartu zuenez geroztik, etxekoandreak ez ditu hamar behartsu utzi Saccan.
es
en los cinco a?os que la se?ora lleva en Sacca, no ha dejado ni diez pobres.
fr
depuis cinq ans que Madame a le ch?teau, elle n'a pas laiss? dix pauvres dans Sacca.
en
in the five years that the Signora has had the villa, she has not left ten poor persons in Sacca."
eu
-To, ura parmatarrentzat! -errepikatu zuen dukesak, kantari-.
es
-?Y agua para los de Parma! -repiti? la duquesa cantando-.
fr
-Et de l'eau pour les gens de Parme! reprit la duchesse en chantant.
en
"And water for the people of Parma!" the Duchessa went on chanting.
eu
Nola zertuko duzu txantxa hori?
es
?C?mo vas a llevar a cabo esta broma?
fr
Comment ex?cuteras-tu cette plaisanterie?
en
"How will you carry out this joke?"
eu
-Pentsatua daukat egitasmoa:
es
-Lo tengo ya perfectamente planeado:
fr
-Mon plan est tout fait:
en
"My plans are all made:
eu
Saccatik bederatziak aldera abiatu, eta, hamarrak eta erdietan, Hiru zaldi-masail ostatuan egongo da nire zaldia, Casal-Maggiore eta Ricciardako nire lur saileko bidean;
es
salgo de Sacca a las nueve; a las diez y media mi caballo est? en la posada de los Tres Cern?calos, en la carretera de Casal-Maggiore y de mi finca de la Ricciarda;
fr
je pars de Sacca sur les neuf heures, ? dix et demie mon cheval est ? l'auberge des Trois Ganaches, sur la route de Casal-Maggiore et de ma terre de la Ricciarda;
en
I leave Sacca about nine o'clock, at half past ten my horse is at the inn of the Tre Ganasce, on the road to Casalmaggiore and to my podere of La Ricciarda;
eu
hamaiketarako, jauregiko nire gelan izango naiz, eta hamaikak eta laurdenetan, to, ura parmatarrentzat, eta haiek nahi baino gehiago, gainera, errudun handiaren osasunari edan dezaten.
es
a las once, en mi alcoba del castillo, y a las once y cuarto, agua para los de Parma, y m?s de la quisieran, para beber a la salud del gran culpable.
fr
? onze heures je suis dans ma chambre au palais, et ? onze heures et un quart de l'eau pour les gens de Parme, et plus qu'ils n'en voudront, pour boire ? la sant? du grand coupable.
en
at eleven, I am in my room in the palazzo, and at a quarter past eleven water for the people of Parma, and more than they wish, to drink to the health of the great culprit.
eu
Handik hamar minutura, Boloniako bidean barrena irtengo naiz Parmatik.
es
Diez minutos m?s tarde, salgo de la ciudad por la carretera de Bolonia.
fr
Dix minutes plus tard je sors de la ville par la route de Bologne.
en
Ten minutes later, I leave the town by the Bologna road.
eu
Gotorlekutik igarotzean, ordea, diosal handi bat egingo diot espetxe horri, ohorea kendu baitiote hari "monsignore"aren kemenak eta etxekoandrearen gogo erneak; nik ondo ezagutzen dudan bidexka bat hartu, gero, eta halaxe egingo dut nik Ricciardan sarrera.
es
Hago, al pasar, un profundo saludo a la ciudadela, que el valor de monse?or y el talento de la se?ora acaban de deshonrar, tomo el sendero a trav?s del campo, que conozco muy bien, y me planto en Ricciarda.
fr
Je fais, en passant, un profond salut ? la citadelle, que le courage de monsignore et l'esprit de Madame viennent de d?shonorer;
en
I make, as I pass it, a profound bow to the citadel, which Monsignore's courage and the Signora's spirit have succeeded in disgracing; I take a path across country, which I know well, and I make my entry into La Ricciarda."
eu
Dukesarengana jaso Ludovicek begiak, eta izututa geratu zen:
es
Ludovico alz? los ojos hacia la duquesa y se qued? espantado:
fr
je prends un sentier dans la campagne, de moi bien connu, et je fais mon entr?e ? la Ricciarda.
en
Lodovico raised his eyes to the Duchessa and was startled.
