Bilaketa aurreratua

Ogi apurrak

Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)


Entseiuak III, Michel Eyquem de Montaigne / Eduardo Gil Bera (Klasikoak, 1994 )
aurrekoa | 137 / 67 orrialdea | hurrengoa
eu
Gure eginbeharraren egiteko osotara gelditzen bazaigu, utz dezagun apur bat bere moldean joan dadin zoriaren eskuzabaltasunaren soberakin hori; hondar-biltzaileen zatia.
es
si nos queda en conjunto con qu? satisfacer nuestro designio, este exceso de liberalidad de la fortuna dej?mosle correr a su antojo, y su parte al que anda en pos de rebuscos.
fr
S'il nous en reste en gros, dequoy faire nostre effect, cet excez de la liberalit? de la fortune, laissons le un peu plus courre ? sa mercy : La portion du glanneur.
en
if you have left enough, in gross, to do your business, let the overplus of Fortune's liberality run a little more freely at her mercy; 'tis the gleaner's portion.
eu
Ororen buruan, ez dut neure jendeen fede ona apreziatzen beren laidoa gutiesten dudan bezainbat.
es
Despu?s de todo, yo no encarezco tanto la buena fe de mis gentes como menosprecio los perjuicios que me infieren.
fr
Apres tout, je ne prise pas tant la foy de mes gents, comme je mesprise leur injure.
en
After all, I do not so much value the fidelity of my people as I contemn their injury.
eu
O norbere diruaren ikertzeko ikerpen apala eta ergela, haren eskuztatzean, pisatzean eta zenbatzean laketzea!
es
Torpe y fea ocupaci?n es el estudiar el dinero que se posee, complacerse en manejarlo, pesarlo y recontarlo.
fr
O le vilain et sot estude, d'estudier son argent, se plaire ? le manier et recomter !
en
What a mean and ridiculous thing it is for a man to study his money, to delight in handling and telling it over and over again!
eu
Hortik egiten du zikoizkeriak bere hurbilketa.
es
Por ah? comienza la avaricia a avecinarse.
fr
c'est par l?, que l'avarice faict ses approches.
en
'Tis by this avarice makes its approaches.
eu
Duela hemezortzi urte gobernatzen ditudala neure ontasunak eta oraindik ez naiz deliberatu ezinbestez neure eskutik eta axolatik iragan behar diren paperen eta egiteko nagusien ikustera.
es
Al cabo de diez y ocho a?os que gobierno mis bienes no he sabido tener fuerza de voluntad bastante para ver mis escrituras ni mis negocios principales, los cuales necesariamente han de pasar por mis manos y permanecer bajo mi cuidado.
fr
D?puis dix-huict ans, que je gouverne des biens, je n'ay s?eu gaigner sur moy, de voir, ny tiltres, ny mes principaux affaires, qui ont necessairement ? passer par ma science, et par mon soing. Ce n'est pas un mespris philosophique, des choses transitoires et mondaines :
en
In eighteen years that I have had my estate in my, own hands, I could never prevail with myself either to read over my deeds or examine my principal affairs, which ought, of necessity, to pass under my knowledge and inspection.
eu
Ez da gauza iragankorren eta mundukoen gutiespen filosofiko bat; ez dut hain gustu zorrozturik, eta gutienez balio dutenetan apreziatzen ditut;
es
No es esto un menosprecio filos?fico de las cosas transitorias y mundanales, pues mi gusto no est? tan depurado, y las considero por lo menos en lo que valen, sino pereza y negligencia inexcusables o infantiles.
fr
je n'ay pas le goust si espur?, et les prise pour le moins ce qu'elles valent : mais certes c'est paresse et negligence inexcusable et puerile.
en
my taste is not purified to that degree, and I value them at as great a rate, at least, as they are worth; but 'tis, in truth, an inexcusable and childish laziness and negligence.
eu
baina zinez aitzakiarik gabeko haur nagikeria eta utzikeria da. Zer ez nuke eginen kontratu bat irakurri baino lehenago, eta, neure eginkizunen morroi, paper errausti horiek inarrosiz ibili baino lehenago?
es
?Qu? no har?a yo de mejor gana que leer un contrato, y qu? no preferir?a yo mejor que ir sacudiendo esos papelotes polvorientos, cual esclavo de mis negocios, o peor a?n, de los ajenos, como tantas gentes hacen, por dinero contante y sonante?
fr
Que ne feroy je plustost que de lire un contract ?
en
What would I not rather do than read a contract? or than, as a slave to my own business, tumble over those dusty writings?
eu
edo, are makurrago, beste inoren eginkizunen morroi, hainbat jendek, diruaren saritan, egiten duten bezala?
es
Nada para m? es tan caro como los cuidados y quebraderos de cabeza;
fr
Et plustost, que d'aller seco?ant ces paperasses poudreuses, serf de mes negoces ?
en
or, which is worse, those of another man, as so many do nowadays, to get money?
eu
Axola eta nekea bezain garesti ez dut ezer, eta ezaxolatzea eta astian egotea bakarrik bilatzen dut.
es
lo que busco con ah?nco es la dejadez y la flojedad.
fr
Je n'ay rien cher que le soucy et la peine : et ne cherche qu'? m'anonchalir et avachir.
en
I grudge nothing but care and trouble, and endeavour nothing so much, as to be careless and at ease.
eu
Uste dut egokiago nitzatekeela besteren aberastasunaz bizitzeko, behartzerik eta morrointzarik gabe ahal balitz.
es
Yo creo que ser?a m?s propio para vivir de la fortuna ajena, si esto fuera posible sin obligaci?n ni servidumbre;
fr
J'estoy, ce croi-je, plus propre, ? vivre de la fortune d'autruy, s'il se pouvoit, sans obligation et sans servitude.
en
I had been much fitter, I believe, could it have been without obligation and servitude, to have lived upon another man's fortune than my own:
eu
Eta ez dakit, hurbiletik ikertzean, neure izaera eta zoriaren arabera, eginkizunen, nerabeen eta etxekoen aldetik jasan behar dudanak, ni baino handiago sortu eta apur bat neure moduz naramakeen gizon baten jarraipenak lukeenak baino zitalkeria, nardakeria eta garrazkeria gehiago ez ote duen.
es
y sin embargo, examinando las cosas de cerca, ignoro (dadas mi situaci?n, mi manera de ser y la carga de los negocios, servidores y dom?sticos) si no hay m?s abyecci?n, importunidad y amargura en vivir como vivo, de las que habr?a de soportar en compa??a de un hombre nacido en m?s elevada posici?n que la m?a y que me consintiera marchar un tanto a mi guisa.
fr
Et si ne s?ay, ? l'examiner de pres ; si selon mon humeur et mon sort, ce que 'iay ? souffrir des affaires, et des serviteurs, et des domestiques, n'a point plus d'abjection, d'importunit?, et d'aigreur, que n'auroit la suitte d'un homme, nay plus grand que moy, qui me guidast un peu ? mon aise.
en
and, indeed, I do not know, when I examine it nearer, whether, according to my humour, what I have to suffer from my affairs and servants, has not in it something more abject, troublesome, and tormenting than there would be in serving a man better born than myself, who would govern me with a gentle rein, and a little at my own case:
eu
Servitus obedientiae est fracti animi et abjecti, arbitrio carentis suo.
es
Servitus obedientia est fracti animi et abjecti, arbitrio carentis suo.
fr
Servitus obedientia est fracti animi et abjecti, arbitrio carentis suo :
en
"Servitus obedientia est fracti animi et abjecti, arbitrio carentis suo."
eu
Kratesek makurragoa egin zuen, pobreziaren libertatean egotzi baitzen etxeko apalkeria eta axoletarik libratzeko.
es
Crates fue m?s radical en su proceder, pues se lanz? de lleno en la pobreza para libertarse de las indignidades y cuidados caseros.
fr
Crates fit pis, qui se jetta en la franchise de la pauvret?, pour se deffaire des indignitez et cures de la maison. Cela ne ferois-je pas :
en
Crates did worse, who threw himself into the liberty of poverty, only to rid himself of the inconveniences and cares of his house.
eu
Hori ez nuke eginen (pobrezia hastiatzen baitut minaren parean), baina bai bizimodu hau beste beratzago eta lasaiago batengatik aldatuko nuela.
es
Esto o no lo har?a, porque detesto la indigencia tanto como el dolor, mas si cambiar la suerte de mi vida por otra menos elevada y atareada.
fr
Je hay la pauvret? ? pair de la douleur : mais ouy bien, changer cette sorte de vie, ? une autre moins brave, et moins affaireuse.
en
I hate poverty equally with pain; but I could be content to change the kind of life I live for another that was humbler and less chargeable.
eu
Urrundurik, eranzten naiz halako gogoeta guztietaz; eta orain teila baten erorketaz egiten dudana baino gutiago sentituko nuke dorre baten hondamena.
es
Cuando estoy ausente de mi hogar desp?jome por completo de tales pensamientos, y lamentar?a menos el derrumbamiento de una torre que, presente, la ca?da de una teja.
fr
Absent, je me despouille de tous tels pensemens : et sentirois moins lors la ruyne d'une tour, que je ne fais present, la cheute d'une ardoyse.
en
When absent from home, I divest myself of all these thoughts, and should be less concerned for the ruin of a tower, than I am, when present, at the fall of a tile.
eu
Bazterrean nire gogoa aski errazki libratzen da, baina bertan mahastizain batenak bezala pairatzen du.
es
Mi alma se tranquiliza f?cilmente ausente, pero en los lugares de los sucesos sufre como la de un vi?ador:
fr
Mon ame se d?mesle bien ays?ement ? part, mais en presence, elle souffre, comme celle d'un vigneron.
en
My mind is easily composed at distance, but suffers as much as that of the meanest peasant when I am at home;
eu
Uhal makur batek nire zaldiarengan, zangoa jotzen didan estriberako mutur batek, egun oso batez edukiko ninduke ozpindurik.
es
una rienda mal colocada a mi caballo, o una correa del estribo mal ajustada me tendr?n todo un d?a malhumorado.
fr
Une rene de travers ? mon cheval, un bout d'estriviere qui batte ma jambe, me tiendront tout un jour en eschec.
en
the reins of my bridle being wrongly put on, or a strap flapping against my leg, will keep me out of humour a day together.
eu
Neure kuraia aski goratzen dut eragozpen horren aurrean, begiak ez ditzaket.
es
Fortifico mi ?nimo contra los inconvenientes, pero la vista soy incapaz de domarla:
fr
J'esleve assez mon courage ? l'encontre des inconveniens, les yeux, je ne puis.
en
I raise my courage, well enough against inconveniences: lift up my eyes I cannot:
eu
Sensus, o superi, sensus.
es
Sensus!, o superi, sensus!
fr
Sensus ? superi sensus !
en
"Sensus, o superi, sensus."
eu
Neure etxean gaizki doan guztiaren erantzulea naiz.
es
En mi casa respondo de todo cuando va torcido.
fr
Je suis chez moy, respondant de tout ce qui va mal.
en
I am at home responsible for whatever goes amiss.
eu
Nagusi gutik, maila erdikoez ari naiz, nirea den bezala, hartzen ahal du segundu bateko atsedena, eta ahal badu zoriontsuagoa da, zamaren zati on bat gelditzen ez zaiolarik.
es
Pocos amos (hablo de los de mediana condici?n como la m?a, y si los hay son m?s afortunados) pueden encomendarse a un segundo sin que todav?a les quede buena parte de la carga.
fr
Peu de maistres, je parle de ceux de moyenne condition, comme est la mienne : et s'il en est, ils sont plus heureux : se peuvent tant reposer, sur un second, qu'il ne leur reste bonne part de la charge.
en
Few masters (I speak of those of medium condition such as mine), and if there be any such, they are more happy, can rely so much upon another, but that the greatest part of the burden will lie upon their own shoulders.
eu
Horrek ausarki zerbait kentzen du bisitarien erabilerako dudan jendetasunetik (eta menturaz norbait geldiarazi dut neure graziaz baino gehiago neure sukaldaritzaz, aspergarriek egin bezala) eta anitz kentzen du neure etxean neure adiskideen bisita eta bileratik eduki beharko nukeen atseginetik.
es
Esto desv?a alg?n tanto mis buenas maneras en punto a los visitantes; y acaso a veces me fue m?s dable detener a alguien mejor por mi cocina que por la acogida que le dispens?, como sucede a los hura?os, y disminuye mucho el placer que yo debiera disfrutar en mi casa con la visita y congregaci?n de mis amigos.
fr
comme font les fascheux : et oste beaucoup du plaisir que je devrois prendre chez moy, de la visitation et assemblees de mes amys.
en
This takes much from my grace in entertaining visitors, so that I have, peradventure, detained some rather out of expectation of a good dinner, than by my own behaviour; and lose much of the pleasure I ought to reap at my own house from the visitation and assembling of my friends.
eu
Bere etxean, aitorenseme baten molderik ergelena bere etxeko gobernuaz behaztopaturik ikustea da, nerabe baten belarrira mintzatuz eta beste bat begiez mehatxatuz;
es
El continente m?s torpe de un gentilhombre en sus dominios es el verle atareado dando ?rdenes, andando de aqu? para all?, hablando al o?do a un criado o dirigiendo a otro una mirada furibunda;
fr
La plus sotte contenance d'un gentil-homme en sa maison, c'est de le voir empesch? du train de sa police ; parler ? l'oreille d'un valet, en menacer un autre des yeux.
en
The most ridiculous carriage of a gentleman in his own house, is to see him bustling about the business of the place, whispering one servant, and looking an angry look at another:
eu
oharkabean joan behar da eta ibilbide arrunt bat erakutsi.
es
debe el porte del amo caminar insensiblemente y representar siempre el ordinario:
fr
Elle doit couler insensiblement, et representer un cours ordinaire.
en
it ought insensibly to slide along, and to represent an ordinary current;
eu
Eta itsusi aurkitzen dut arrotzei mintzatzea egiten zaien tratamenduaz, bai desenkusatzeko nola goresteko.
es
yo encuentro desastroso que se hable a los hu?spedes del tratamiento que reciben ni para excusarlo ni para ensalzarlo.
fr
Et treuve laid, qu'on entretienne ses hostes, du traictement qu'on leur fait, autant ? l'excuser qu'? le vanter.
en
and I think it unhandsome to talk much to our guests of their entertainment, whether by way of bragging or excuse.
eu
Antolamendua eta garbitasuna maite dut,
es
Compl?cenme el buen orden y la precisi?n,
fr
J'ayme l'ordre et la nettet?,
en
I love order and cleanliness -
eu
et cantharus et lanx Ostendunt mihi me,
es
Et cantharus et lanx ostendunt mihi me,
fr
et cantharus et lanx, Ostendunt mihi me,
en
"Et cantharus et lanx Ostendunt mihi me" -
eu
ugaritasuna baino gehiago; eta neure etxean beharrari begira nago, erakuspenari guti.
es
m?s que la abundancia, y miro en mi hogar puntualmente lo necesario, poco a la ostentaci?n.
fr
au prix de l'abondance : et regarde chez moy exactement ? la necessit?, peu ? la parade.
en
more than abundance; and at home have an exact regard to necessity, little to outward show.
eu
Nerabe bat joka aritzen bada besteren etxean, plater bat isurtzen bada, irriz baizik ez duzu egiten;
es
Si un criado ri?e en casa ajena, si un plato se vierte, vosotros re?s solamente o dormit?is mientras el se?or arregla las cosas con un maestresala en honor de vuestro recibimiento del d?a siguiente.
fr
Si un valet se bat chez autruy, si un plat se verse, vous n'en faites que rire : vous dormez ce pendant que monsieur renge avec son maistre d'hostel, son faict, pour vostre traictement du lendemain.
en
If a footman falls to cuffs at another man's house, or stumble and throw a dish before him as he is carrying it up, you only laugh and make a jest on't; you sleep whilst the master of the house is arranging a bill of fare with his steward for your morrow's entertainment.
eu
lotan zaude, nagusiak bere sukaldariarekin zure biharamuneko tratamendua antolatzen duen artean.
es
Hablo de estos pormenores seg?n mi entender, no dejando por ello de considerar, en general, cu?n grato es a ciertas naturalezas una vivienda sosegada y pr?spera, dirigida con orden esmerado;
fr
J'en parle selon moy : Ne laissant pas en general d'estimer, combien c'est un doux amusement ? certaines natures, qu'un mesnage paisible, prospere, conduict par un ordre regl?.
en
I speak according as I do myself; quite appreciating, nevertheless, good husbandry in general, and how pleasant quiet and prosperous household management, carried regularly on, is to some natures;
eu
Neure arabera mintzatzen naiz, ororki onesten beti ere zein iharduera atsegingarria zaien izaera batzuei etxemodu baketsu, faboragarria, antolamendu arautu batez zuzendua, eta gauzari estekatu nahi gabe neure hutsak eta eragozpenak, ez eta Platon gezurtatu, uste baitu bakoitzaren ariketarik zoriontsuena zuzengaitzik gabe bere eginkizunen egitea dela.
es
y no quiero achacar a ello mis propios errores y rarezas, ni contradecir a Plat?n, quien juzga la m?s dichosa labor de cada cual el manejo de sus propios negocios sin menoscabo ajeno.
fr
Et ne voulant attacher ? la chose, mes propres erreurs et inconvenients. Ny desdire Platon, qui estime la plus heureuse occupation ? chascun, faire ses particuliers affaires sans injustice.
en
and not wishing to fasten my own errors and inconveniences to the thing; nor to give Plato the lie, who looks upon it as the most pleasant employment to every one to do his particular affairs without wrong to another.
eu
Bidaian naizelarik, ez dut neure burua eta neure diruaren erabilpena baino gehiago gogoan eduki behar;
es
Cuando viajo, no tengo que pensar sino en m? y en el empleo de mi dinero;
fr
Quand je voyage, je n'ay ? penser qu'? moy, et ? l'emploicte de mon argent :
en
When I travel I have nothing to care for but myself, and the laying out my money;
eu
hori arau bakar batez zuzentzen da.
es
 
fr
cela se dispose d'un seul precepte.
en
 
eu
Zati gehiegi behar dira biltzeko:
es
esto se compone de un solo precepto:
fr
Il est requis trop de parties ? amasser :
en
which is disposed of by one single precept;
eu
orduan ez dut ezer aditzen.
es
si son menester varios, todo lo ignoro y me quedo en ayunas.
fr
A despendre, je m'y entens un peu, et ? donner jour ? ma despence : qui est de vray son principal usage.
en
in spending, I understand a little, and how to give some show to my expense, which is indeed its principal use;
eu
Gastuan zerbait aditzen dut, eta neure gastuari erakustaldiaren ematean, bere erabilpen nagusia baita. Baina handinahi soberaz jokatzen naiz eta horrek ezberdin eta molderik gabe bilakatzen du, eta gainera neurririk gabe alde batetik eta bestetik.
es
En el gastar, algo me conozco, lo mismo que en la manera de hacerlo, que es a decir verdad su destino principal, mas yo me aplico sobrado ambiciosamente, lo cual lo trueca en deforme y desigual, y a m?s en inmoderado en uno u otro respecto.
fr
et en outre immoderee en l'un et l'autre visage. Si elle paroist, si elle sert, je m'y laisse indiscretement aller :
en
but I rely too ambitiously upon it, which renders it unequal and difform, and, moreover, immoderate in both the one and the other aspect; if it makes a show, if it serve the turn, I indiscreetly let it run;
eu
Erakusgarria bada, erabiltzen bada, neurririk gabe uzten dut neure buruaren joatera, eta neurririk gabe ere hertsatzen naiz argitzen ez bada eta graziarik egiten ez badit.
es
Cuando luce y sirve me dejo llevar sin ning?n discernimiento, me contraigo con igual indiscreci?n cuando no luce, y la idea de gastar no me sonr?e.
fr
et me resserre autant indiscretement, si elle ne luyt, et si elle ne me rit.
en
and as indiscreetly tie up my purse-strings, if it does not shine, and does not please me.
eu
Zernahi ere den, ohitura ala natura, besteren arabera bizitzeko baldintza inprimatzen digunak ongi baino askoz ere gaizki gehiago egiten digu.
es
Quienquiera que ses (naturaleza o arte), lo que imprime en nosotros esta condici?n de vida que se gobierna por la relaci?n ajena proc?ranos mayor mal que bien:
fr
Qui que ce soit, ou art, ou nature, qui nous imprime cette condition de vivre, par la relation ? autruy, nous fait beaucoup plus de mal que de bien.
en
Whatever it be, whether art or nature, that imprints in us the condition of living by reference to others, it does us much more harm than good;
eu
Geure erabilgarritasunez gabetzen gara omen orokorrari dagozkion itxuren egiteko.
es
defraud?monos as? a par de nuestras propias ventajas para mostrarlas apariencias seg?n la opini?n general.
fr
Nous nous defraudons de nos propres utilitez, pour former les apparences ? l'opinion commune.
en
we deprive ourselves of our own utilities, to accommodate appearances to the common opinion:
eu
Ez zaigu hainbat axola gure izatea zer den geure baitan eta egian, nola axolatzen baitzaigu zer den ezagutza publikoan.
es
No nos importa tanto cu?l sea nuestro ser en nosotros y en realidad como lo que de ?l aparece al p?blico conocimiento:
fr
Il ne nous chaut pas tant, quel soit nostre estre, en nous, et en effect, comme quel il soit, en la cognoissance publique.
en
we care not so much what our being is, as to us and in reality, as what it is to the public observation.
eu
Gogoaren ontasunak eta zuhurtzia fruiturik gabeak iruditzen zazkigu, gutaz beste inor haietaz gozatzen ez bada, ikusmen eta onespen arrotzaren aurrean gertatzen ez badira.
es
los bienes mismos del esp?ritu y de la sabidur?a nos parecen est?riles cuando s?lo por nosotros son conocidos, cuando no se producen ante la vista y aprobaci?n extra?as.
fr
Les biens mesmes de l'esprit, et la sagesse, nous semblent sans fruict, si elle n'est jouye que de nous : si elle ne se produict ? la veu? et approbation estrangere.
en
Even the properties of the mind, and wisdom itself, seem fruitless to us, if only enjoyed by ourselves, and if it produce not itself to the view and approbation of others.
eu
Batzuei urrea darie borborka lurrazpiko lekuetarik, ohartu gabe;
es
Hay individuos cuyo oro corre a gruesos borbotones por lugares subterr?neos, imperceptiblemente;
fr
Il y en a, de qui l'or coulle ? gros bouillons, par des lieux sousterreins, imperceptiblement : d'autres l'estendent tout en lames et en feuilles :
en
There is a sort of men whose gold runs in streams underground imperceptibly; others expose it all in plates and branches;
eu
beste batzuek xafletan eta hostoetan hedatzen dute; batzuei sos xeheek eskutuak balio dizkiete, besteei alderantziz, jendeak erabilpena eta balioa erakuspenaren arabera dela uste izanez.
es
otros lo extienden todo en l?minas y en hojas, de tal suerte que en los unos los maravedises valen escudos y en los otros los escudos maravedises, puesto que el mundo juzga del empleo y del valor seg?n las apariencias.
fr
Si qu'aux uns les liars valent escuz, aux autres le contraire : le monde estimant l'emploite et la valeur, selon la montre.
en
so that to the one a liard is worth a crown, and to the others the inverse: the world esteeming its use and value, according to the show.
eu
Aberastasunen inguruko axola orok zikoizkeriaren urrina du, xahupenak berak eta eskuzabaltasun aratuegi eta artifizialegi batek ere bai: ez dute oharpen eta axola nekagarri batek balio.
es
Todo exceso de celo en torno de las riquezas huele a avaricia, su distribuci?n misma y la liberalidad demasiado ordenada y artificial no son acreedoras a un cuidado y solicitud tan penosos:
fr
Tout soing curieux autour des richesses sent ? l'avarice : Leur dispensation mesme, et la liberalit? trop ordonnee et artificielle : elles ne valent pas une advertance et sollicitude penible.
en
All over-nice solicitude about riches smells of avarice: even the very disposing of it, with a too systematic and artificial liberality, is not worth a painful superintendence and solicitude:
eu
Bere xahupena zuzena egin nahi duenak hertsia eta behartua egiten du.
es
quien pretende gastar lo equitativo anda siempre con estrechuras y limitaciones.
fr
Qui veut faire sa despense juste, la fait estroitte et contrainte.
en
he, that will order his expense to just so much, makes it too pinched and narrow.
aurrekoa | 137 / 67 orrialdea | hurrengoa

Nodoa: liferay1.lgp.ehu.eus