Bilaketa aurreratua

Ogi apurrak

Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)


Mundua nahimen eta errepresentazio gisa, Arthur Schopenhauer / Xabier Mendiguren Bereziartu (Klasikoak, 1999 )
aurrekoa | 138 / 97 orrialdea | hurrengoa
eu
Horren arabera egite partikularraren askatasunari, liberum arbitrium indifferentiae-ari buruzko polemika hura nahimena denboran dagoen ala ez auziaren inguruan mugitzen da.
es
Por consiguiente, aquella disputa acerca de la libertad del actuar individual, del liberum arbitrium indifferentiae, en realidad gira en torno a la cuesti?n de si la voluntad est? o no en el tiempo.
fr
Le fond de la question de la libert? dans les actes, du liberum arbitrium indifferentiae, c'est ainsi la question de savoir si la volont? r?side dans le temps, ou non.
en
Accordingly the dispute as to the freedom of the particular action, the liberum arbitrium indifferenti?, really turns on the question whether the will lies in time or not.
eu
Baldin eta, bai Kanten doktrinak eta bai nire aurkezpen osoak beharrezko egiten duenez, berbaitango gauza denboraz eta arrazoiaren printzipioaren forma oroz kanpo badago; orduan norbanakoak egoera berean ez bakarrik beti era berean jokatu beharko eta ez bakarrik egite txar bakoitzak bermatzaile finkoa izan beharko du beste ezin zenbatu ahalentzat, zeinak burutu egin beharko baitira eta ezin egin gabe utzi; baizik eta, Kantek dioenez, baldin eta karakter enpirikoa eta motiboak perfektuki emango balira, gizaki baten jokaera etorkizunean eguzki-edo ilargi-eklipse bat bezala kalkulatu egin ahal izan beharko litzateke.
es
Si, tal y como resulta forzoso en la teor?a de Kant y en mi propia exposici?n, en cuanto cosa en s? se halla fuera del tiempo y de cualquier forma del principio de raz?n, entonces no solo el individuo en la misma situaci?n obrar? siempre del mismo modo y cualquier mala acci?n es un s?lido aval de innumerables otras que tiene que realizar y de las que no puede desistir; sino que, como dice Kant, solo con conocer plenamente el car?cter emp?rico y los motivos podr?amos calcular el comportamiento del hombre en el futuro como un eclipse de sol o de luna.
fr
Si donc, comme il est n?cessaire de le croire dans la doctrine de Kant, et aussi dans mon explication des choses, la volont? est la chose en soi, ?trang?re au temps, ? toutes les formes du principe de raison suffisante, alors d'abord l'individu doit, dans des cas identiques, agir toujours identiquement, et une seule mauvaise action est le gage infaillible d'une infinit? d'autres que l'individu devra accomplir et ne pourra pas ne pas accomplir ; et de plus, comme le dit encore Kant, pour qui saurait ? fond le caract?re empirique et les motifs d'un homme, la pr?vision de toute sa conduite ? venir serait un probl?me du m?me ordre que le calcul d'une ?clipse de soleil ou de lune.
en
If, as both Kant's doctrine and the whole of my system necessitates, the will is the thing-in-itself outside time and outside every form of the principle of sufficient reason, not only must the individual act in the same way in the same circumstances, and not only must every bad action be the sure warrant of innumerable others, which the individual must perform and cannot leave, but, as Kant said, if only the empirical character and the motives were completely given, it would be possible to calculate the future conduct of a man just as we can calculate an eclipse of the sun or moon.
eu
Natura kontsekuentea den bezala, karakterra ere horrelakoxea da:
es
Como es consecuente la naturaleza, tambi?n lo es el car?cter:
fr
Si la nature est cons?quente, le caract?re l'est aussi :
en
As Nature is consistent, so is the character;
eu
horren arabera gertatu behar du egintza partikular bakoitzak, fenomeno oro natur legearen arabera gertatzen den bezala:
es
conforme a ?l ha de resultar cada acci?n individual, al igual que todo fen?meno resulta conforme a la ley natural:
fr
nulle action ne doit arriver, sinon conform?ment ? ce qu'exige le caract?re, de m?me que tout ph?nom?ne est conforme ? une loi de la nature ;
en
every action must take place in accordance with it, just as every phenomenon takes place according to a law of Nature:
eu
kausa azken kasuan eta motiboa lehenean abagune-kausal besterik ez dira, bigarren liburuan erakutsi denez.
es
la causa en el ?ltimo caso y el motivo en el primero, son simples causas ocasionales, tal y como en el segundo libro se mostr?.
fr
la cause, ici, et le motif, l?, ne sont que les causes occasionnelles, je l'ai fait voir dans la seconde partie de cet ouvrage.
en
the causes in the latter case and the motives in the former are merely the occasional causes, as was shown in the Second Book.
eu
Nahimena, zeinaren agerpena baita gizakiaren izate eta bizitza osoa, ez dago kasu partikularrean ukatzerik, eta gizakiak oro har nahi duena beti nahiko du partikularrean ere.
es
La voluntad, cuyo fen?meno es todo el ser y la vida del hombre, no puede desmentirse en el caso individual, y lo que el hombre quiere en conjunto lo querr? tambi?n siempre en particular.
fr
La volont?, dont tout l'?tre et toute la vie de l'homme ne sont qu'une manifestation, ne peut se d?mentir dans un cas particulier ; et ce que l'homme veut une fois pour toutes, il le voudra aussi en chaque cas particulier.
en
The will, whose phenomenon is the whole being and life of man, cannot deny itself in the particular case, and what the man wills on the whole, that will he also will in the particular case.
eu
Nahimenaren askapen enpiriko baten, liberi arbitrii indifferentiae baten baieztapena estuki loturik dago gizakiaren esentzia arima batean ezartzeari, zeina jatorriz ezagutzailea, are propioki izaki abstraktuki pentsatzaile bat izango bailitzateke eta ondorioz bakarrik nahieslea, horrela nahimena natura sekundarioko zerbait eginez, egiazki ezagutza delarik horrelakoa.
es
La afirmaci?n de una libertad emp?rica de la voluntad, de un liberum arbitrium indifferentiae, est? estrictamente relacionada con el hecho de poner la esencia del hombre en un alma que originariamente ser?a un ser cognoscente, incluso pensante en abstracto, y solo a consecuencia de eso ser?a tambi?n volente; as? que atribuye a la voluntad una naturaleza secundaria que en realidad es propia del conocimiento.
fr
La croyance en une libert? empirique de la volont?, en une libert? d'indiff?rence, tient de fort pr?s ? la th?orie qui fait r?sider l'essence de l'homme dans une ?me, celle-ci ?tant avant tout, un ?tre capable de connaissance, bien plus, de pens?e abstraite, et ensuite seulement et par suite, capable de volont? : en sorte qu'on rel?gue la volont? ? un rang secondaire, rang qui devrait ?tre r?serv? ? la connaissance.
en
The assertion of an empirical freedom of the will, a liberum arbitrium indifferenti?, agrees precisely with the doctrine that places the inner nature of man in a soul, which is originally a knowing, and indeed really an abstract thinking nature, and only in consequence of this a willing nature-a doctrine which thus regards the will as of a secondary or derivative nature, instead of knowledge which is really so.
eu
Nahimena pentsatze-egintza bat bezala ere kontsideratu zen eta judizioarekin identifikatu ere bai, Cartesio eta Spinozaren baitan.
es
La voluntad ser?a incluso considerada como un acto de pensamiento e identificada con el juicio, en concreto, en Descartes y Spinoza.
fr
M?me on r?duit la volont? ? un acte intellectuel, on l'identifie avec le jugement : c'est ce qui arrive chez Descartes et chez Spinoza.
en
The will indeed came to be regarded as an act of thought, and to be identified with the judgment, especially by Descartes and Spinoza.
eu
Horien arabera, gizaki bakoitza bera den hori bere ezagutzaren ondorioz bihurtuko litzateke:
es
Seg?n ello, cada hombre habr?a llegado a ser lo que es ?nicamente como resultado de su conocimiento:
fr
Ce serait donc par la vertu de son intelligence que chaque homme deviendrait ce qu'il est :
en
According to this doctrine every man must become what he is only through his knowledge;
eu
zero moral bat bezala etorriko litzateke mundura, bertako gauzak ezagutu eta honelakoa edo halakoa izatea erabakiko luke, honela edo bestela jokatzea, ezagutza berriaren ondorioz egintza-era berri bati heldu ahal izango lioke, horrela beste bat izan ahalko litzateke.
es
?l vendr?a como un cero moral al mundo, conocer?a las cosas en ?l y a partir de ah? decidir?a ser este o aquel, obrar de esta o la otra manera; y tambi?n podr?a adoptar una nueva conducta como resultado de un nuevo conocimiento, es decir, convertirse de nuevo en otro.
fr
il arriverait en ce monde ? l'?tat de z?ro moral, se mettrait ? conna?tre les choses, et l?-dessus se d?ciderait ? tourner d?telle ou telle fa?on, ? agir dans un sens ou dans l'autre ; et de m?me dans la suite, gr?ce ? une information nouvelle, il pourrait adopter une nouvelle conduite, devenir un autre homme.
en
he must enter the world as a moral cipher come to know the things in it, and thereupon determine to be this or that, to act thus or thus, and may also through new knowledge achieve a new course of action, that is to say, become another person.
eu
Gainera horren arabera, lehenik gauza bat ontzat berrezagutuko luke eta horren ondorioz nahi izango luke;
es
La voluntad es lo primero y originario, el conocimiento es algo meramente a?adido que pertenece al fen?meno de la voluntad en calidad de instrumento suyo.
fr
son caract?re est en lui primitivement ; car le vouloir est le principe m?me de son ?tre.
en
Will is first and original; knowledge is merely added to it as an instrument belonging to the phenomenon of will.
eu
lehenik nahi izan eta horren ondoren on deitu, egin ordez.
es
Por consiguiente, cada hombre es lo que es por su voluntad y su car?cter es originario, ya que el querer es la base de su ser.
fr
Puis, la connaissance survenant, il apprend, au cours de son exp?rience, ce qu'il est ;
en
Therefore every man is what he is through his will, and his character is original, for willing is the basis of his nature.
eu
Nire oinarrizko iritzi osoaren arabera hori guztia egiazko harremanaren erabateko alderantzikatzea da.
es
A trav?s del conocimiento a?adido y en el curso de la experiencia se entera de lo que es, es decir, llega a conocer su car?cter.
fr
il apprend ? conna?tre son caract?re.
en
Through the knowledge which is added to it he comes to know in the course of experience what he is, i.e., he learns his character.
eu
Nahimena da lehena eta jatorrizkoa, ezagutza gehitua besterik ez da, nahimenaren agerpenari lanabes bat bezala dagokiona.
es
As? pues, ?l se conoce a s? mismo como resultado y en conformidad con la ?ndole de su voluntad, en lugar de querer como resultado y en conformidad con su conocimiento, como supon?a la antigua opini?n.
fr
La connaissance qu'il prend de lui m?me est donc cons?quente et conforme ? la nature de sa volont? ; bien loin qu'il faille croire, selon la vieille doctrine, que sa volont? est cons?quente et conforme ? sa connaissance.
en
Thus he knows himself in consequence of and in accordance with the nature of his will, instead of willing in consequence of and in accordance with his knowing.
eu
Gizaki oro, beraz, den hori nahimenaren bidez da, eta bere karakterra jatorrizkoa da;
es
Seg?n esta, ?l no ten?a m?s que meditar c?mo prefer?a ser, y lo era:
fr
D'apr?s elle, il n'aurait qu'? d?lib?rer sur la fa?on d'?tre qui lui plairait le plus, et celle-l? deviendrait la sienne :
en
According to the latter view, he would only require to consider how he would like best to be, and he would be it;
eu
zeren nahi izatea baita bere esentziaren oinarria.
es
esta es su libertad de la voluntad, consistente, pues, en que el hombre es su propia obra a la luz del conocimiento.
fr
l'homme, gr?ce ? cette libert?, serait son propre ouvrage, fait de ses mains, ? la lumi?re de la connaissance.
en
that is its doctrine of the freedom of the will.
eu
Gehitutako ezagutzaren bitartez jakiten du bere esperientziaren joairan zer den, h.
es
Yo, por el contrario, digo:
fr
Et moi je dis : il est son ?uvre ? lui-m?me, et avant toute connaissance ;
en
Thus it consists really in this, that a man is his own work guided by the light of knowledge.
eu
d.
es
es su propia obra antes de todo conocimiento y este simplemente se a?ade para iluminarle.
fr
la connaissance vient apr?s, ?clairer le travail fait. Il n'a donc point ? d?lib?rer s'il deviendra tel ou tel, et bien mieux s'il deviendra autre qu'il n'est :
en
I, on the contrary, say that he is his own work before all knowledge, and knowledge is merely added to it to enlighten it.
eu
bere karakterra ezagutzen, ikasten du.
es
Por eso no puede decidir ser tal o cual, ni puede tampoco hacerse otro, sino que es de una vez por todas y conoce sucesivamente lo que es.
fr
il est ce qu'il est, une fois pour toutes ; seulement il ne conna?t que peu ? peu ce qu'il est.
en
Therefore he cannot resolve to be this or that, nor can he become other than he is;
eu
Bere burua berrezagutzen du nahimenaren osaeraren ondorioz eta arabera;
es
En aquellas teor?as ?l quiere lo que conoce;
fr
D'apr?s les autres, il conna?t et puis veut ce qu'il conna?t ;
en
but he is once for all, and he knows in the course of experience what he is.
eu
horren ordez, iritzi zaharraren arabera, bere ezagutzaren ondorioz eta arabera nahi du. hori da bere nahimen-askatasuna.
es
en la m?a conoce lo que quiere. Los griegos llamaron al car?cter e???
fr
d'apr?s moi, il veut et puis conna?t ce qu'il veut.
en
According to one doctrine he wills what he knows, and according to the other he knows what he wills.
eu
Iritzi hori, beraz, benetan gizakia bere obra propioa, ezagutzaren argitan delakoan datza.
es
y a sus manifestaciones, es decir, a la moralidad [Sitten], ???;
fr
Les Grecs appelaient le caract?re ????, et les m?urs, ces manifestations du caract?re, ???
en
The Greeks called the character ????, and its expression, i.e., morals, ???.
eu
Aitzitik, nik diot:
es
pero esa palabra viene de e???, costumbre:
fr
; or ce mot vient de e???, habitude :
en
But this word comes from e???, custom;
eu
bere obra propioa da ezagutza ororen aurretik, eta hori gero argitzera bakarrik datorrela.
es
la hab?an elegido para expresar metaf?ricamente la constancia del car?cter a trav?s de la constancia de la costumbre.
fr
ils exprimaient la constance du caract?re par la constance de l'habitude. ?a?
en
they chose it in order to express metaphorically the constancy of character through the constancy of custom. ??
eu
Horregatik ezin du erabaki honelako edo bestelako izatea ezta beste bat izan ere;
es
?? ?a? ????
fr
???? ap?
en
?a? ????
eu
baizik behin betiko da, eta hurrenez hurren berrezagutzen du zer den.
es
ap? t?? e????
fr
t?? e????
en
t?? e????
eu
Haiengan berrezagutzen duena nahi du;
es
e?e? t??
fr
e?e? t??
en
e?e? t??
eu
niregan nahi duena berrezagutzen du.
es
????? ?a?
fr
????e ?a?
en
????e ?a?
eu
Grekoek (---) deitzen zioten karakterrari eta horren kanporatzeei, h.
es
?a?e?ta? d?a t? e???es?a?
fr
?a?e?ta? d?a t?
en
?a?e?ta? d?a t?
eu
d.
es
(A voce e???, i.e.
fr
e???es?a?.
en
e???es?a?
eu
Ohiturei, (---);
es
consuetudo, ????
fr
[C'est de ????
en
(a voce ????, i.e., consuetudo ????
eu
hitz hori (---), azturatik dator:
es
est appellatum:
fr
, habitude, que le caract?re, ????, tire son nom, et l'?thique tire le sien de ap?
en
est appellatum:
eu
hautatu zuten karakterraren konstantzia metaforikoki azturaren konstantziaren bidez adierazteko.
es
ethica ergo dicta est ap? t?
fr
t??
en
ethica ergo dicta est ap? t??
eu
(---) ( A voce (---), i.
es
e???es?a?, sive ab assuescendo), dice Arist?teles (Eth.
fr
e???es?a?, cr?er une habitude]. Cela est d'Aristote (Grande Morale, I, VI,p 1186 ;
en
e???es?a?, sivi ab assuescendo) says Aristotle (Eth.
eu
e.
es
magna, I, 6, p.
fr
Morale ? Eud?me, p.
en
Magna, i. 6, p.
eu
consuetudo, (---) est apellatum:
es
1186, Eth.
fr
et Morale ? Nicomaque, p.
en
1186, and Eth.
eu
ethica ergo dicta est (---) sive ab assuescendo)[Zeren (---) (karakterra) hitzari (---) (ohitura) hitzetik datorkio izendapena, dio Aristotelesek ( 1, 6, p.
es
Eud., p. 1220, y Eth.
fr
1103, ?d.
en
Eud., p. 1220, and Eth.
eu
1186 [a 1] eta p.
es
Nic., p.
fr
de Berlin).
en
Nic., p.
eu
1220, eta p.
es
1103, ed.
fr
Stob?e, de son C?t? :
en
1103, ed.
eu
1103, editio Berolinensis).
es
Ber.).
fr
de ?ata ?????a t??p????;
en
Ber.) Stob?us quotes:
eu
Stobaiosek aipatzen du:
es
Stobeo menciona:
fr
p?a?e??
en
p?a?e??
eu
(---) (Stoici autem Zenonis castra sequentes metaphorice ethos definiunt vitae fontem, e quo singulae manant actiones) [Estoikoek ordea, Zenonen jarraitzaileen ondorioz, mataforikoki ethosa bizitzaren iturri gisa definitzen dute, zeinatik jariatzen baitira egintza partikularrak. ] 2, cap.
es
?e??t? (Stoici autem, Zenonis castra sequentes, metaphorice ethos definiunt vitae fontem, e quo singulae manant actiones) II, cap?tulo 7.
fr
?e??s?. (" Les disciples de Zenon, usant de m?taphore, appellent le caract?re la source de la vie, car c'est de lui qu'une ? une d?coulent les actions. ") [II, chap.
en
?e??s? (Stoici autem, Zenonis castra sequentes, metaphorice ethos definiunt vit? fontem, e quo singul? manant actiones), ii. ch.
aurrekoa | 138 / 97 orrialdea | hurrengoa

Nodoa: liferay1.lgp.ehu.eus