Bilaketa aurreratua

Ogi apurrak

Hizkuntzen arteko Corpusa (HAC)


Bizitzaren sentimendu tragikoaz, Miguel de Unamuno / Xabier Kintana (Klasikoak, 1994 )
aurrekoa | 94 / 85 orrialdea | hurrengoa
eu
Eta bada figura bat, figura komikoki tragikoa, giza komediaren tragikotasun sakona agertzen duena, Don Quixote Gure Jaunaren figura, Kristo espainola, hor ene herri honen arima hilezina mamitzen eta ezkutatzen delarik.
es
Y hay una figura, una figura c?micamente tr?gica, una figura en que se ve todo lo profundamente tr?gico de la comedia humana, la figura de Nuestro Se?or Don Quijote, el Cristo espa?ol en que se cifra y encierra el alma inmortal de este mi pueblo.
fr
Et il y a une figure, une figure comiquement tragique, une figure en laquelle se voit tout le tragique profond de la com?die humaine, ? savoir la figure de Notre-Seigneur Don Quichotte, le Christ espagnol, en qui se r?sume et s'inclut l'?me immortelle de mon peuple.
en
And there is one figure, a comically tragic figure, a figure in which is revealed all that is profoundly tragic in the human comedy, the figure of Our Lord Don Quixote, the Spanish Christ, who resumes and includes in himself the immortal soul of my people.
eu
Beharbada, Figura Tristeko Zaldunaren pasioa eta heriotza espainol herriaren pasioa eta heriotza da. Haren heriotza eta haren biztuera.
es
Acaso la pasi?n y muerte del Caballero de la Triste Figura es la pasi?n y muerte del pueblo espa?ol. Su muerte y su resurrecci?n.
fr
Peut-?tre la passion et la mort du chevalier de la Triste Figure sont-elles la passion et la mort du peuple espagnol. Sa mort et sa r?surrection.
en
Perhaps the passion and death of the Knight of the Sorrowful Countenance is the passion and death of the Spanish people, its death and resurrection.
eu
Eta badago filosofia kixotetarra, eta metafisika bat ere badago, bai eta logika eta etika kixotetarrak ere, eta erlijiotasun-erlijiotasun katoliko espainol-kixotetarra ere bai.
es
Y hay una filosof?a y hasta una metaf?sica quijotesca y una l?gica y una ?tica quijotesca, y una religiosidad-religiosidad cat?lica espa?ola-quijotesca.
fr
Et il y a une philosophie, et jusqu'? une m?taphysique quichottesques, et aussi une logique et une ?thique quichottesques, et une religiosit?-religiosit? catholique espagnole-quichottesque.
en
And there is a Quixotesque philosophy and even a Quixotesque metaphysic, there is a Quixotesque logic, and also a Quixotesque ethic and a Quixotesque religious sense-the religious sense of Spanish Catholicism.
eu
Obra honetan zirriborratzen, eta areago iradokitzen, saiatu naizen filosofia da, logika hori, etika hori, erlijiotasun hori.
es
En la filosof?a, es la l?gica, es la ?tica, es la religiosidad que he tratado de esbozar y m?s de sugerir que de desarrollar en esta obra.
fr
C'est la philosophie, la logique, l'?thique, la religiosit? que l'on a essay? dans cette ?uvre d'?baucher et de sugg?rer, plut?t que de d?velopper :
en
This is the philosophy, this is the logic, this is the ethic, this is the religious sense, that I have endeavoured to outline, to suggest rather than to develop, in this work.
eu
Horiek arrazionalki garatu, hori ez;
es
Desarrollarlas racionalmente no;
fr
non de les d?velopper rationnellement ;
en
To develop it rationally, no;
eu
kixotetar eromenak ez baitu logika zientifikorik onesten.
es
la locura quijotesca no consiente la l?gica cient?fica.
fr
la folie quichottesque ne consent pas ? la logique scientifique.
en
the Quixotesque madness does not submit to scientific logic.
eu
Eta orain, bukatu eta neure irakurleei agur egin baino lehen, europar tragikomedia modernoan Don Quixoteri erreserbaturik dagokion zereginaz mintzatzea geratzen zait.
es
Y ahora, antes de concluir, y despedirme de mis lectores, qu?dame hablar del papel que le est? reservado a Don Quijote en la tragicomedia europea moderna.
fr
Et maintenant, avant de conclure et de prendre cong? de mes lecteurs, il me reste ? parler du r?le r?serv? ? Don Quichotte dans la tragi-com?die europ?enne moderne.
en
And now, before concluding and bidding my readers farewell, it remains for me to speak of the r?le that is reserved for Don Quixote in the modern European tragi-comedy.
eu
Dakusagun hori, bada, entseiu hauetarik azkenean.
es
Vamos a verlo en un ?ltimo ensayo de estos.
fr
Nous allons le voir dans le dernier de ces essais.
en
Let us see, in the next and last essay, what this may be.
eu
ONDORIOA. DON QUIXOTE GAURREGUNGO EUROPAR TRAGIKOMEDIAN
es
CONCLUSI?N. DON QUIJOTE EN LA TRAGICOMEDIA EUROPEA CONTEMPOR?NEA
fr
XII-Conclusion Don Quichotte dans la tragi-com?die europ?enne contemporaine
en
CONCLUSION. DON QUIXOTE IN THE CONTEMPORARY EUROPEAN TRAGI-COMEDY
eu
Desertuan oihuz dagoenaren boza!
es
?Voz que clama en el desierto!
fr
Voix qui crie dans le d?sert !
en
"A voice crying in the wilderness!"-ISA.
eu
Isaia, XL, 3.
es
(Isa?as, XL, 3.)
fr
Isa?e, IX, 3.
en
xl. 3.
eu
Amaitu beharra daukat, oraingoz bederen, saio hauek, behin ere bukatzen ez den ipuina bihurtzeko mehatxua egiten didate eta.
es
Fuerza me es ya concluir, por ahora al menos, estos ensayos que amenazan convert?rseme en el cuento de nunca acabar.
fr
Force m'est de mettre une conclusion pour aujourd'hui tout au moins, ? ces essais qui menacent de devenir " l'histoire sans fin ".
en
Need is that I bring to a conclusion, for the present at any rate, these essays that threaten to become like a tale that has no ending.
eu
Nire eskuetatik moldiztegira ia inprobisazioz irteten aritu dira, urteetan bilduriko oharren gainean, eta saio bakoitza idaztean aurrekoak kontutan izan gabe.
es
Han ido saliendo de mis manos a la imprenta en. una casi improvisaci?n sobre notas recogidas durante a?os, sin haber tenido presentes al escribir cada ensayo los que le precedieron.
fr
Ils sont sortis de mes mains ? l'impression dans une quasi-improvisation sur des notes recueillies durant des ann?es, sans que j'aie eu devant moi, en ?crivant chaque essai, ceux qui l'avaient pr?c?d?.
en
They have gone straight from my hands to the press in the form of a kind of improvization upon notes collected during a number of years, and in writing each essay I have not had before me any of those that preceded it.
eu
Eta honela barne-kontraesanez beterik joango dira-itxurazkoak bederen-bizitza bezala eta neu bezalaxe.
es
Y as? ir?n llenos de contradicciones ?ntimas-al menos aparentes-como la vida y como yo mismo.
fr
Et c'est ainsi qu'ils sont pleins de contradictions intimes-au moins apparentes-comme la vie et comme moi-m?me.
en
And thus they will go forth full of inward contradictions-apparent contradictions, at any rate-like life and like me myself.
eu
Ene bekatua, honelakorik izan bada behintzat, besteren aipamenez gehiegi apaintzea izan da, eta horietako askok nolabaiteko bortxaz ekarriak irudi dezakete.
es
Mi pecado ha sido, si alguno, el haberlos exornado en exceso con citas ajenas, muchas de las cuales parecer?n tra?das con cierta violencia.
fr
Mon p?ch? a ?t?, si c'en est un, de les avoir orn?s ? l'exc?s de citations ?trang?res, dont beaucoup para?tront tir?es par les cheveux.
en
My sin, if any, has been that I have embellished them to excess with foreign quotations, many of which will appear to have been dragged in with a certain degree of violence.
eu
Baina beste behin azalduko dut.
es
Mas yo lo explicar? otra vez.
fr
Mais j'en donnerai une autre fois l'explication.
en
But I will explain this another time.
eu
Gure Jaun Don Quixote Espainian zehar ibili ondoan, urte gutxi geroago, Jakob Boehme-k zioskun (Aurora, XI.
es
Muy pocos a?os despu?s de haber andado Nuestro Se?or Don Quijote por Espa?a, dec?anos Jacobo Boehme (Aurora, cap.
fr
Peu d'ann?es apr?s les courses errantes de Notre Seigneur Don Quichotte ? travers l'Espagne, Jacob Bohme nous disait (Aurora, chap. XI, ? 75) qu'il n'?crivait pas une histoire que d'autres lui auraient racont?e, mais qu'il fallait qu'il f?t lui-m?me dans la bataille, s'y battant ferme, et y subissant souvent la d?faite comme tous les hommes ;
en
A few years after Our Lord Don Quixote had journeyed through Spain, Jacob B?hme declared in his Aurora (chap xi., ? 142) that he did not write a story or history related to him by others, but that he himself had had to stand in the battle, which he found to be full of heavy strivings, and wherein he was often struck down to the ground like all other men;
eu
kap., 75. ?), ez zuela idazten bestek kontaturiko istorio bat, aitzitik, berberak batailan izan behar zuela, eta hartan borroka handian, maiz, gizon guztien antzera, bera ere garaitu beharko zutelarik, eta geroago (83. ?) gaineratzen zuen ezen, munduaren eta deabruaren ikuskizun bilakatu behar bazuen ere, etorkizuneko bizitzaz Jainkoaren esperantza geratzen zitzaiola, eta harengan arriskatu nahi zuela, Izpirituari erresistitu gabe.
es
XI, ? 75), que no escrib?a una historia que le hubiesen contado otros, sino que ten?a que estar ?l mismo en la batalla, y en ella en gran pelea, donde a menudo ten?a que ser vencido como todos los hombres, y m?s adelante (? 83) a?ade que aunque tenga que hacerse espect?culo del mundo y del demonio, le queda la esperanza en Dios sobre la vida futura, en quien quiere arriesgarla y no resistir al Esp?ritu.
fr
et plus loin (? 83) il ajoute que, d?t-on se donner en spectacle le monde et le d?mon, il reste l'esp?rance en Dieu touchant la vie future, ? quiconque veut la risquer et ne pas r?sister ? l'Esprit.
en
and a little further on (? 152) he adds: "Although I must become a spectacle of scorn to the world and the devil, yet my hope is in God concerning the life to come;
eu
Amen.
es
Am?n.
fr
Amen.
en
in Him will I venture to hazard it and not resist or strive against the Spirit.
eu
Eta neuk ere, aleman pentsaeraren Quixote horren antzera, ez diot Izpirituari erresistitu nahi.
es
Y tampoco yo, como este Quijote del pensamiento alem?n, quiero resistir al Esp?ritu.
fr
Moi non plus, comme ce Don Quichotte de la pens?e allemande, je ne veux pas r?sister ? l'Esprit.
en
And like this Quixote of the German intellectual world, neither will I resist the Spirit.
eu
Eta horrexegatik jaurtikitzen dut neure boza, desertuan oihuz dagokeena eta, jaurtiki, Salamancako Unibertsitate honetatik egiten dut, bere buruari harrokeriaz omnium scientiarium princeps deritzona, eta Carlyle-k ezjakintasunaren gotorlekua deitu zuena, eta frantses literato batek, duela gutxi, Unibertsitate fantasma;
es
Y por eso lanzo mi voz que clamar? en el desierto, y la lanzo desde esta Universidad de Salamanca, que se llam? a s? misma arrogantemente omnium scientiarium princeps, y a la que Carlyle llam? fortaleza de la ignorancia, y un literato franc?s, hace muy poco, Universidad fantasma;
fr
Et voil? pourquoi je lance ma voix qui criera dans le d?sert, et je la lance de cette Universit? de Salamanque qui s'appelait elle-m?me avec arrogance omnium scientiarum princeps, que Carlyle appela forteresse de l'ignorance, et un litt?rateur fran?ais, derni?rement, Universit?-fant?me ;
en
And therefore I cry with the voice of one crying in the wilderness, and I send forth my cry from this University of Salamanca, a University that arrogantly styled itself omnium scientiarum princeps, and which Carlyle called a stronghold of ignorance and which a French man of letters recently called a phantom University;
eu
Espainia honetatik, "errealitate bilakatzen diren ametsen herria, Europaren defendatzailea, zalduntza idealaren etxea"-honela ziostan gutunez arestian mister Archer M. Huntington-ek, poetak-; XVI. mendean Kontrarreformaren buru izandako Espainia honetatik.
es
desde esta Espa?a, "tierra de los ensue?os que se hacen realidades, defensora de Europa, hogar del ideal caballeresco", as? me dec?a en carta no ha mucho Mr. Archer M. Huntington, poeta; desde esta Espa?a, cabeza de la Contrarreforma en el siglo xvi.
fr
de cette Espagne, " terre des r?veries qui se font r?alit?s, boulevard de l'Europe, foyer de l'id?al chevaleresque "-comme m'?crivait il y a quelque temps dans une lettre M. Archer M. Huntington, po?te ; -de cette Espagne, t?te de la Contre-R?forme au XVIe si?cle.
en
I send it forth from this Spain-"the land of dreams that become realities, the rampart of Europe, the home of the knightly ideal," to quote from a letter which the American poet Archer M. Huntington sent me the other day-from this Spain which was the head and front of the Counter-Reformation in the sixteenth century.
eu
Eta hori ongi ezkutatzen dute!
es
?Y bien se lo guardan!
fr
Attention !
en
And well they repay her for it!
eu
Saio hauetarik laugarrenean katolikotasunaren esentziaz mintzatu nintzaizuen.
es
En el cuarto de estos ensayos os habl? de la esencia del catolicismo.
fr
Dans le quatri?me de ces essais je vous ai parl? de l'essence du catholicisme.
en
In the fourth of these essays I spoke of the essence of Catholicism.
eu
Eta desesentziatzera, hau da, Europa deskatolikotzera, Ernazimenduak, Erreformak eta Iraultzak lagundu dute, mundu honez bestaldeko bizitza betikorraren ideal haren ordez, aurrerapenaren, arrazoimenaren eta zientziaren ideala jarriz.
es
Y a desesenciarlo, esto es, a descatolizar a Europa, han contribuido el Renacimiento, la Reforma y la Revoluci?n, sustituyendo aquel ideal de una vida eterna ultraterrena por el ideal del progreso, de la raz?n, de la ciencia.
fr
Et c'est ? lui enlever son essence, c'est-?-dire ? d?catholiciser l'Europe qu'ont contribu? la Renaissance, la R?forme et la R?volution, en substituant ? cet id?al d'une vie ?ternelle ultraterrestre l'id?al du progr?s, de la raison, de la science. Ou plut?t de la Science, avec une majuscule.
en
And the chief factors in de-essentializing it-that is, in de-Catholicizing Europe-have been the Renaissance, the Reformation, and the Revolution, which for the ideal of an eternal, ultra-terrestrial life, have substituted the ideal of progress, of reason, of science, or, rather, of Science with the capital letter.
eu
Edo hobeki esan, Zientziarena, letra larriaz.
es
O mejor de la Ciencia, con letra may?scula.
fr
Et le dernier cri, ce qui se porte le plus aujourd'hui, c'est la Culture.
en
And last of all, the dominant ideal of to-day, comes Culture.
eu
Eta azkena, gaur gehien ageri dena, Kultura da. Eta XIX. mendearen bigarren erdian, garai ezfilosofiko eta teknizista, berezilaritza miopearen eta materialismo historikoaren menpe, ideal hori bulgarizazio ez baizik arruntkeria zientifikoaren obra batean mamitu zen-edo, hobesanez, sasizientifiko-, biblioteka demokratiko merke eta alderdikoietan asaskatzen zen batean.
es
Y lo ?ltimo, lo que hoy m?s se lleva, es la cultura. Y en la segunda mitad del pasado siglo XIX, ?poca infilos?fica y tecnicista, dominada por especialismo miope y por el materialismo hist?rico, ese ideal se tradujo en una obra no ya de vulgarizaci?n sino de avulgaramiento cient?fico-o m?s bien seudocient?fico-que se desahogaba en democr?ticas bibliotecas baratas y sectarias.
fr
Et dans la seconde moiti? du XIXe si?cle, ?poque imphilosophique et technicienne domin?e par la sp?cialit? myope et par le mat?rialisme historique, cet id?al s'est traduit par une ?uvre de vulgarisation dans tous les sens du mot-scientifique, ou plut?t pseudoscientifique, qui s'?talait dans les biblioth?ques d?mocratiques ? bon march? et sectaires.
en
And in the second half of the nineteenth century, an age essentially unphilosophical and technical, dominated by a myopic specialism and by historical materialism, this ideal took a practical form, not so much in the popularization as in the vulgarization of science-or, rather, of pseudo-science-venting itself in a flood of cheap, popular, and propagandist literature.
eu
Horrela zientzia herritartu nahi zen, hark herriagana jaitsi eta haren grinak zerbitzatu behar balitu bezala, herriak harengana igon eta, harengatik, are gorago, irrika berri eta sakonagoetara joan beharrean.
es
Quer?a as? popularizarse la ciencia, como si hubiese de ser esta la que haya de bajar al pueblo y servir sus pasiones, y no el pueblo el que debe subir a ella y por ella m?s arriba a?n, a nuevos y m?s profundos anhelos.
fr
La science voulait ainsi se populariser comme si c'?tait ? elle de s'abaisser au peuple et de servir ses passions, et non au peuple de s'?lever ? elle et par elle plus haut encore, ? de nouvelles et plus profondes aspirations.
en
Science sought to popularize itself as if it were its function to come down to the people and subserve their passions, and not the duty of the people to rise to science and through science to rise to higher heights, to new and profounder aspirations.
eu
Honek guztionek bultzatu zuen Bruneti?re zientziaren porrota aldarrikatzera, eta zientzia horrek, edo dena delakoak, izan ere, porrot egin zuen.
es
Todo esto llev? a Bruneti?re a proclamar la bancarrota de la ciencia, y esa ciencia o lo que fuere, bancarrote?, en efecto.
fr
Tout cela conduisit Bruneti?re ? proclamer la banqueroute de la science, et cette science-qu'on lui donne un autre nom si on veut-fit en effet banqueroute.
en
All this led Bruneti?re to proclaim the bankruptcy of science, and this science-if you like to call it science-did in effect become bankrupt.
eu
Eta hark esebetetzen ez zuenez gero, etengabe zorionaren bila ari zen; eta ez zuen hura aurkitzen ez aberastasunean, ez jakiturian, ez boterean, ez gozamenean, ez etsipenean, ez kontzientzia moral onean, ez eta kulturan ere.
es
Y como ella no satisfac?a, no dejaba de buscarse la felicidad; sin encontrarla en la riqueza, ni en el saber, ni en el poder?o, ni en el goce; ni en la resignaci?n, ni en la buena conciencia moral, ni en la cultura.
fr
Et comme elle ne satisfaisait plus, on ne cessait pas de chercher le bonheur, sans le trouver ni dans la richesse, ni dans le savoir, ni dans le pouvoir, ni dans la jouissance, ni dans la r?signation, ni dans la bonne conscience morale, ni dans la culture.
en
And as it failed to satisfy, men continued their quest for happiness, but without finding it, either in wealth, or in knowledge, or in power, or in pleasure, or in resignation, or in a good conscience, or in culture.
eu
Eta ezkortasuna heldu zen.
es
Y vino el pesimismo.
fr
Alors vint le pessimisme.
en
And the result was pessimism.
eu
Aurrerazaletasunak, halaber, ez zuen asebetetzen.
es
El progresismo no satisfac?a tampoco.
fr
Le progressisme ne satisfaisait pas davantage.
en
Neither did the gospel of progress satisfy.
eu
Aurrera egin, zertarako?
es
Progresar, ?para qu??
fr
Progresser, pourquoi ?
en
What end did progress serve?
eu
Gizonak ez zuen arrazionala askiesten, Kulturkampf ez zuen nahikoa;
es
El hombre no se conformaba con lo racional, el Kulturkampf no le bastaba;
fr
L'homme ne se contentait pas du rationnel, le Kulturkampf ne lui suffisait pas ;
en
Man would not accommodate himself to rationalism; the Kulturkampf did not suffice him;
eu
bizitzari azken zertarakoa eman nahi zion, azken zertarakoa deitzen dudan hau egiazko ?[??????[? da eta.
es
quer?a dar finalidad final a la vida, que esta que llamo la invalidad final es el verdadero ?viws ?v.
fr
il voulait donner une finalit? finale ? la vie, car ce que j'appelle la finalit? finale est le v?ritable ??t??
en
he sought to give a final finality to life, and what I call the final finality is the real hont?s hon.
eu
Eta maladie du si?cle zorionekoa, Rousseau-rengan jadanik iragartzen zena, eta S?nancour-en Oberman-ek inork baino nabariago duena, ez zen eta ez da arimaren hilezintasunean, Unibertsoaren giza zertarakoan fedea galtzea besterik.
es
Y la famosa maladie du si?cle, que se anuncia en Rousseau, y acusa m?s claramente que nadie el Obermann de S?nancour, no era ni es otra cosa que la p?rdida de la fe en la inmortalidad del alma, en la finalidad humana del Universo.
fr
??. Et la fameuse " maladie du si?cle ", qui s'annonce d?j? dans Rousseau, et qu'accuse plus clairement que personne l'Obermann de Senancour, n'?tait et n'est pas autre chose que la perte de la foi en l'immortalit? de l'?me, en la finalit? humaine de l'Univers.
en
And the famous maladie du si?cle, which announced itself in Rousseau and was exhibited more plainly in S?nancour's Obermann than in any other character, neither was nor is anything else but the loss of faith in the immortality of the soul, in the human finality of the Universe.
eu
Horren sinboloa, horren benetako sinboloa fikziozko izaki bat da, Faust doktorea.
es
Su s?mbolo, su verdadero s?mbolo, es un ente de ficci?n, el doctor Fausto.
fr
Son symbole, son vrai symbole est un ?tre de fiction, le Dr Faust.
en
The truest symbol of it is to be found in a creation of fiction, Dr. Faustus.
eu
Faust doktore hilezin hau, XVII. mendearen hasieran, 1604ean, Ernazimenduaren eta Erreformaren bitartez eta Christopher Marlowe-ren ministraritzaz jadanik ageri zaiguna, Goethek berraurkituko duena bera da jada, zenbait ikuspegitan berezkoagoa eta freskoagoa izan arren.
es
Este inmortal doctor Fausto que se nos aparece ya a principios del siglo XVII, en 1604, por obra del Renacimiento y de la Reforma y por ministerio de Crist?bal Marlowe, es ya el mismo que volver? a descubrir Goethe, aunque en ciertos respectos m?s espont?neo y m?s fresco.
fr
Cet immortel Dr Faust qui nous appara?t d?j? au commencement du XVIIe si?cle, en 1604, sous l'influence de la Renaissance et de la r?forme et par le minist?re de Christopher Marlowe, est le m?me que red?couvrira G?the, bien qu'? certains points de vue, plus spontan? et plus frais.
en
This immortal Dr. Faustus, the product of the Renaissance and the Reformation, first comes into our ken at the beginning of the seventeenth century, when in 1604 he is introduced to us by Christopher Marlowe.
eu
Eta haren ondoan Mephistophilis ageri da, eta horri Faustek honako hau galdetzen dio: "Zer onik eginen dio ene arimak hire jaunari?" Eta erantzunez diotso:
es
Y junto a ?l aparece Mefist?feles, a quien pregunta Fausto aquello de "?qu? bien har? mi alma a tu se?or?" Y le contesta:
fr
Et ? c?t? de lui appara?t M?phistoph?l?s, ? qui Faust demande :
en
And side by side with him Mephistopheles appears, of whom Faust asks:
eu
"Bere erresuma hedatzea".
es
"Ensanchar su reino."
fr
" Et il lui r?pond : " ?tendre son royaume.
en
"What good will my soul do thy lord?" "Enlarge his kingdom," Mephistopheles replies.
eu
"Eta hori al da gu honela tentatzeko arrazoia?" galdetzen dio berriro doktoreak, eta izpiritu gaiztoak erantzun:
es
"?Y es esa la raz?n por la que nos tienta as??", vuelve a preguntar el doctor, y el esp?ritu maligno responde:
fr
" " Est-ce l? la raison pourquoi il nous tente ainsi ? " r?plique le Docteur, et l'Esprit malin r?pond :
en
"Is that the reason why he tempts us thus?" the Doctor asks again, and the evil spirit answers:
eu
Solamen miseris socios habuisse doloris, gaizki itzulirik, gaztelaniaz honela esaten duguna bera: "Askoren gaitza, ergelen kontsolamendua".
es
"Solamen miseris socios habuisse doloris", que es lo que mal traducido en romance, decimos: mal de muchos, consuelo de tontos.
fr
" Solamen miseris socios habuisse doloris ", ce qui, plus ou moins bien traduit en romance, ?quivaut ? ce que nous chantons ainsi : un mal pour beaucoup, une consolation pour les fous.
en
"Solamen miseris socios habuisse doloris," which, mistranslated into Romance, is the equivalent of our proverb-"The misfortune of many is the consolation of fools."
eu
"Gu non garen, hortxe da infernua, eta infernua den lekuan, hantxe izan behar dugu beti", gehitzen du Mephistophilisek; eta horri Faustek horrelako infernua bere ustez alegia besterik ez dela gaineratzen dio, eta mundua zeinek egin zuen galdetzen dio.
es
"Donde estamos, all? est? el infierno, y donde est? el infierno, all? tenemos que estar siempre", a?ade Mefist?feles, a lo que Fausto agrega que cree ser una f?bula tal infierno, y le pregunta qui?n hizo el mundo.
fr
" L? o? nous sommes, l? est l'enfer ; et l? o? est l'enfer, l? nous devons ?tre toujours ", ajoute M?phistoph?l?s ; ? quoi r?plique Faust qu'il tient un tel enfer pour une fable, et il lui demande qui fit le monde.
en
"Where we are is hell, and where hell is there must we ever be," Mephistopheles continues, to which Faust answers that he thinks hell's a fable and asks him who made the world.
eu
Eta doktore tragiko honek, gure torturaz torturatuak, azkenean Helena aurkitzen du, berori, Marlowek agian susmatzen ez bazuen ere, birjaiotzen ari zen Kultura besterik ez zena.
es
Y este tr?gico doctor, torturado por nuestra tortura, acaba encontrando a Helena, que no es otra, aunque Marlowe acaso no lo sospechase, que la Cultura renaciente.
fr
Et ce tragique Docteur, tortur? de notre torture, finit par rencontrer H?l?ne, qui n'est autre, quand m?me Marlowe ne l'e?t pas soup?onn?, que la Culture renaissante.
en
And finally this tragic Doctor, tortured with our torture, meets Helen, who, although no doubt Marlowe never suspected it, is none other than renascent Culture.
eu
Eta bada hemen, Marloweren Faust honetan, eskena bat Goetheren Faust-en bigarren zatia osoak beste balio duena.
es
Y hay aqu? en este Faust de Marlowe una escena que vale por toda la segunda parte del Faust de Goethe.
fr
Et il y a l? dans ce Faust de Marlowe une sc?ne qui vaut toute la seconde partie de celui de G?the.
en
And in Marlowe's Faust there is a scene that is worth the whole of the second part of the Faust of Goethe.
eu
Faustek Helenari honela diotso:
es
Le dice a Helena Fausto:
fr
Faust dit ? H?l?ne :
en
Faust says to Helen:
eu
"Helena gozoa, egin nazan hilezin mosu batez (eta mosu ematen dio).
es
"Dulce Helena, hazme inmortal con un beso-y le besa-.
fr
" Douce H?l?ne, fais-moi immortel avec un baiser ", et elle le baise :
en
"Sweet Helen, make me immortal with a kiss"-and he kisses her -
eu
Honen ezpainek arima zurrupatzen didate;
es
Sus labios me chupan el alma;
fr
" Ses l?vres me sucent l'?me ;
en
Her lips suck forth my soul;
aurrekoa | 94 / 85 orrialdea | hurrengoa

Nodoa: liferay1.lgp.ehu.eus