XSLaren edukia

Girotze Sistemak I

Ikastegia
Arkitektura Goi Eskola Teknikoa
Titulazioa
Arkitekturaren Oinarrietako Gradua
Ikasturtea
2020/21
Maila
4
Kreditu kopurua
3.5
Hizkuntzak
Gaztelania
Euskara
Ingelesa

IrakaskuntzaToggle Navigation

Orduen banaketa irakaskuntza motaren arabera
Irakaskuntza motaIkasgelako eskola-orduakIkaslearen ikasgelaz kanpoko jardueren orduak
Magistrala3020
Tailerra1522.5

Irakaskuntza-gidaToggle Navigation

HelburuakToggle Navigation

Eraikinen atondurari dagozkion oinarrizko kontzeptuak aztertuko dira ikasgai honetan, hau da, elektrizitatea, iluminazioa, eta atondura akustikoa.



Ikasturteko helburua derrigorrezkoa den Araudiaren ikuspegi orokor bat edukitzea izango da lehenago aipatu diren instalazioen proiektuak egiteko gai izanez. Era berean Kode Tekniko(CTE) Araudiak jasotzen duena azalduko da gaur egunean ditugun araudietan aldatzen dena agertuz.



Ikasgaiaren edukia teorikoa eta praktikoa izango da. Gai bakoitza aztertzen den neurrian lan praktikoa egingo da dimentsionamendua eta instalaziaren kalkuloa ere sakondu eta eginez.



Ikasturtean zehar hainbat gai zabal aztertuko dira, Arkitekturan gero eta zerikusi (tekniko, legedi, ekonomiko, eta estetikoak) handiagoa dutelako, hau da, Girotze Sistemak eta Instalazioak. Hauen oinarrietan sakonduko da, diseinua, dimentsionamendua, sistemak, osagaiak eta materialak ikusiz, eta bere erabileraren arabera espazio jakin bat segurua, osasungarri-bizigarria izan dadin, eta dituen ezaugarrie esker diseinatu den espazio hori erosoa izan dadin. Guzi hau arkitekturan ditugun atal guzien barne, hau da, diseinu formala eta teknikoa bat izanez.



Laburki gai hauei buruz hitzegingo dugu

- Sare desberdinen antolaketa orokorrak eta mota desberdinak: zentralizatuak, banakakoak, mistoak

- Eraikin eta erabilera mota desberdinak: bizitzak, lokalak, aparkalekuan, lan espazioak, asimilazioak elkarguneak etb…

- Sistema energetikoak: elektrizitatea, natur gasa, propano eta butanoa.

- Instalazioek behar duten lekua eta bete beharreko baldintzak.

- Diseinurako irizpide orokorrak; tipologi desberdinen altuera, forma, malda, bolumena: konpaktoak, isolatuak, sakabanatuak, etxadiak etb.

- Baldintza klimatikoak: haizea, brisa, ura, eguzkimendua, landaretza.

- Kanpoan ditugun eragileak: euria, haizea, tximista, sua, hezetasuna etb.

- Inguratzaile desberdinak: permeabilitatea, estankotasuna, isolamendu termiko eta akustikoa.

- Espazioaren eta erabiltzaileen babesak, iluminazioa.

- Berreskuratze energetikoa eta ingurumen baloreak.

- Eraikuntza azokak, enpresak eta agenteak.

- Eraikuntza eta egiturak.

- Eraikinak sortzen dituen hondakinak eta kutsadura.

Eta batez ere:

- Elektroteknia eta iluminazio artifiziala.

- Atondura akustikoa.



Ikuspegi orokor honen barne helburu hauek lortu nahi ditugu:

1.- Atondura eta instalazioak proiektu arkitektonikoaren barne izatea, banandu ezin den atal bat bezala ulertuz. Diseinuan, hortaz, haseratik kontutan hartu beharko ditugu espazio edo eraikinak behar dituen beharrak eta ezaugarriak. Guzi honen gehiketak, bai alde formalak bai alde teknikoak, OSOTASUN bat bezala ulertuko den diseinu bat sortuko digu.

2.- Instalazioak eta heuren lekuaren beharrak bereganatzea diseinu arkitektonikoan ditugun irizpideetan, eta honekin batera instalazioen ezaugarriak ezagutu eraikuntza eta egiturarekin dituzten harremanak landuz.

3.- Instalazio bakoitzaren ezaugarriak eta osagaiak ezagutu. Indarrean dauden legedia ezagutu eta justifikatu.

4.- Instalazio bakoitzaren definizio teknikoa, dimentsionamendu eta kalkuloa.

Irakasgai-zerrendaToggle Navigation

4. PROGRAMA TEORIKOA





SARRERA



1go Astea: Sarrera. Eraikina eta beharrezko instalazio eta atondura. CTE eta beste araudiak.



ELEKTRIZITATEA



2. Astea: Energia elektrikoari buruzko kontzeptu orokorrak.

Oro-hartzekoak eta araudia (REBT) (ITC) (CTE).

4. Astea: Sare elektrikoaren osagaiak.

5. Astea: Instalazio elektrikoaren dimentsionamendua.

CTE DB-HE 5 Elektrizitatearen laguntza panel fotoboltaikoen bitartez.

1.- Oro-hartzekoak.

2.- Eskakizun eta ezaugarriak.

3.- Dimentsionamendua.

4.- Eraikuntza produktoak.

5.- Mantenimendua.



ELEKTRIZITATEAREN BABESA



7. Astea: Oro-hartzekoak eta araudia (REBT) (ITC).

Pertsona eta eraikinaren babesa.

Tximisten kontrako babes instalazioa.

CTE DB-SU-8.

1.- Eskakizun ezaugarriak eta kopuruak.

2.- Instalazio motak.

3.- Anejoak.

Babes instalazioaren dimentsionamendua.



ILUMINAZIOA



8. Astea: Oro hartzekoak eta araudia (CTE) (RD 486/1997).

Mota desberdinak eta oinarrizko datuak. Iluminazio Sistemak.

10. Astea: Barruko iluminazioa.

Dimentsionamendua.

11. Astea: Real Decreto 486/1997, de 14 abril, disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

CTE DB SU-4 Iluminazio egokia ez den arriskuaren aurreko seguritatea.

1.- Iluminazio arrunta.

2.- Larrialdi iluminazioa.

CTE DB-HE 3 Iluminazio instalazioen energi etekina.

1.- Oro-hartzekoak.

2.- Eskakizun eta ezaugarriak.

3.- Dimentsionamendua.

4.- Eraikuntza produktoak.

5.- Mantenimendua.



ATONDURA AKUSTIKOA



13. Astea: Oro hartzekoak. Akustikari buruzko kontzeptu orokorrak.

14. Astea: CTE DB-HR.

1.- Oro hartzekoak.

2.- Eskakizun eta ezaugarriak.

3.- Diseinua eta dimentsionamendua.

4.- Eraikuntza produktoak.

5.- Eraikuntza.

6.- Mantenimendua.

7.- Anejoak.

5. PROGRAMA PRAKTIKOA



5.1.- LAN PRAKTIKOAK



Praktiken helburua ikasleak, hainbat lan egin ondoren, diseinuarekin zerikusia duten irizpideen nahikotasuna lortzea da, eta honekin bat eginez instalazioen garapena, neurrien ezarpena eta kalkuloa ezagutzea eta jakitea.



Praktikek jaso behar duten edukia proiektu arkitektoniko batek instalazioekin zerikusia duen guzia izango da, eta era berean instalazioaren memoria, instalazio hauek behar duten lekua, eskema orokorrak, neurriak ezartzea, indarrean dagoen arauaren justifikazioa, instalazioekin zerikusia duten xehetasun kontruktiboak eta eraikinaren egitura, garatuko dira.



Tailer Bateratuan egingo den praktika, Donostian ezarri den esparruan, garatuko da ikasgaian ere. Irakasgaian ikusiko diran instalazio eta zerbitzuak aztertuko dira.



Egingo diren lanak Tailer Bateratuan eta Ikasgaiaren Berariazko Praktiketan landuko dira. Irakasgaian ikusiko den instalazio bakoitzaren praktika bat egingo da.



Tailer Bateratuko lana eraikinaren diseinuarekin zerikusia duten elementuen azterketan oinarrituko da, eta honekin batera, instalazioek bai eraikuntzarekin bai lekuaren beharrarekin dituzten harremanak landu eta garatuko dira.



Ikasgaiaren Berariazko Praktiketan berriz, eraikin berdina landuko da baina proiektu arkitektonikoak behar dituen, eta instalazioekin zerikusia duten atal guziak osatuko dira, hau da, araudiaren justifikazioa, instalazioaren diseinua, kalkuloa, neurriak ezartzea etb.



Lauhilekoaren bukaeran instalazio bakoitzeko PRAKTIKA BAKARRA aurkeztuko da nahiz eta emate partzialak ere eduki. Taldeka egingo dira nahiz eta banakako gehigarriak eduki.



Egingo diren lanen ematea ondoko hau izango da eta ez da onartuko beranduago aurkeztea (emate guziak ezarri diren ordutegian egingo dira):



(IBP): IKASGAIAREN BERARIAZKO PRAKTIKA

(TB): TAILER BATERATURA



Girotze Sistemak I



3. Astea (IBP): instalazioen osagai eta elementuen analisia, eraikinaren beharren arabera.



6. Astea (IBP): Elektrizitate instalazioaren praktika.



9. Astea (IBP): Elektrizitate instalazioaren praktika.

9. Astea(TB): 3. TAILER BATERATUAREN EMATEA.



10. Astea (IBP): Elektrizitate instalazioaren praktikaren EMATEA.



12. Astea (IBP): Iluminazio artifizialaren instalazioaren praktika.

12. Astea(TB): 4. TAILER BATERATUAREN EMATEA.



15. Astea (IBP): Iluminazio artifizialaren instalazioaren praktikaren EMATEA.

15. Astea: Tailer Bateratuan egindako praktikaren BEHIN BETIKO LAN EMATEA

MetodologiaToggle Navigation

PBL: APRENDIZAJE BASADO EN PROYECTOS

La asignatura se desarrollará según la metodología PBL (Project Based Learning), de aprendizaje cooperativo basado en proyectos, dentro del Programa ERAGIN de UPV/EHU.

Se trata de un método de enseñanza-aprendizaje en el que el estudiante es el protagonista de su propio aprendizaje. Consiste en que los alumnos, organizados en grupos, desarrollen proyectos basados en situaciones reales. En esta metodología, el camino seguido es el inverso al del aprendizaje convencional basado en clases magistrales por parte del profesor/a en el que primero se expone la información y posteriormente se busca su aplicación en la resolución de un problema. En el PBL, primero se presenta el problema, se hace un diagnóstico de las necesidades de aprendizaje, se busca la información necesaria y finalmente se regresa al problema.

Partiendo de una pregunta motriz y la presentación de un escenario, se recurrirá a diversos tipos de actividades para la resolución del Proyecto. La relación de actividades coherentes con la metodología PBL que se utilizarán durante el curso serán: encuestas de conocimientos previos, autovaloración de los grupos, elaboración del portafolio personal, el brainstorming, preparación de posters, presentaciones y exposiciones públicas, charlas técnicas por parte de profesionales invitados, contrastes entre pares, discusiones dirigidas y coloquios-debate, actividades cooperativas como puzles y ejercicios, foros colaborativos en la plataforma virtual eGela, pruebas de evaluación individual de conocimientos mínimos y elaboración de entregables.



CARGA DE TRABAJO

La carga de trabajo del PBL prevista para cada estudiante es la siguiente:

- 45 horas presenciales:

- 42.5 horas no presenciales

El PBL equivale a un 90% de la carga de trabajo de la asignatura. Esta asignatura participa en el Taller Integrado del primer cuatrimestre del cuarto curso. El trabajo desarrollado en el Taller Integrado suma un 10% del total de la asignatura.

Es posible la realización del curso sin la asistencia a las clases (Ver EVALUACIÓN Y CRITERIOS DE CALIFICACIÓN).



TAMAÑO DE LOS GRUPOS Y CRITERIOS PARA FORMARLOS

Se prevé organizar grupos de 3 estudiantes, ya que a priori, se considera el número apropiado para llevar a cabo proyectos de este tipo y estructurar la interdependencia positiva y la exigibilidad individual.

La forma de estudiarlas y desarrollarlas en un Proyecto de Ejecución real es muy similar en todos los casos:

- Estudio de la normativa a aplicar.

- Análisis de los sistemas, materiales y soluciones existentes.

- Elección y definición de la solución definitiva.

- Redacción de planos y memoria en el documento de Proyecto.

Así, se plantea que cada alumno se responsabilice de una de las cuatro partes en cada uno de los temas y que de la cuarta parte se encarguen los tres a la vez. Al tratarse de tres temas (iluminación natural, iluminación artificial y electricidad), cada alumno va a poder encargarse de un aspecto diferente en cada tema.

Ejemplo:

ILUMINACIÓN ARTIFICIAL:

- Estudio de la Normativa específica: Alumno/a 1

- Análisis de sistemas y soluciones: Alumno/a 2

- Cálculo: Alumno/a 3

- Elección de la solución definitiva: Entre los tres alumnos/as

- Memoria: Alumno/a 1

- Planos: Alumno/a 2

- Desarrollo del cálculo: Alumno/a 3

- Montaje final del documento: Entre los tres alumnos/as

Este es un ejemplo básico, pero la experiencia dice que la implicación y coordinación entre los tres alumnos es fundamental para poder realizar prácticas completas. Es decir, la mera adición de las partes realizadas por cada alumno no va a dar un buen resultado, ya que todas las partes son dependientes de las otras. Es necesaria pues una coordinación efectiva entre los alumnos del grupo, transmitiéndose el conocimiento adquirido por cada alumno al resto de componentes del grupo. Para ello es fundamental reservar uno o dos días a la semana (como mínimo) en los que haya un contacto físico entre los componentes del grupo para una toma adecuada de decisiones.

Con todo esto, se debe meditar la formación del grupo profundamente, buscando alumnos compatibles en cuanto a disponibilidad horaria e implicación con las prácticas.

Ebaluazio-sistemakToggle Navigation

La evaluación de esta asignatura será continua y se realizará a través de la entrega de las siguientes tareas:



Tarea 1: Iluminación Natural : 10%

Tarea 2: Iluminación Artificial Diseño: 10%.

Tarea 3: Iluminación Artificial Dimensionamiento 10%

Tarea 4: Electricidad (Diseño y Dimensionamiento): 20%

Tarea 5: Trabajo Individual 40%

Tarea 6 :proyecto del taller integrado 10%

La calificación se obtendrá de la suma de las calificaciones previas pero es necesario realizar el 100% de las actividades, ejercicios y proyectos para poder aprobar la asignatura.



CRITERIOS DE EVALUACIÓN DE LOS RESULTADOS DE APRENDIZAJE:



Se indican a continuación los aspectos más relevantes que serán evaluados. La lista completa de aspectos a evaluar, y el nivel de desempeño de los mismos, junto con la calificación que recibirán, se aportarán mediante rubricas en la Guía docente.



-RA01 (Identifica hábilmente los conceptos…):Calidad del a revisión sobre publicaciones y herramientas que permitan identificar los aspectos.



-RA02 (Recopila adecuadamente referencias…): Calidad de la información, organización, diagramas e ilustraciones, expresiones gráficas y textuales, presentación, contenido…



-RA03 (Diseña con detalle la estructura y los cerramientos opacos…): Presentación y contenido, calidad de la información, expresiones gráficas y textuales, metacognición…



-RA04 (Desarrolla el proyecto de instalaciones…) Comprensión del tema y los objetivos, calidad de la resolución, calidad de la representación y redacción, relevancia de la propuesta, participación, actitud...



-RA05 (Describe con precisión y rigor técnico…): Calidad, redacción, organización, diagramas e ilustraciones…



-RA06 (Expone ante todo el grupo…): Preparación, interés, voz, postura, tiempo, material de apoyo…



En caso de docencia no presencial, la evaluación prevista se mantendrá siguiendo los mismos criterios utilizados para la docencia presencial y utilizando los medios aportados por la UPV/EHU para tal fin.

Nahitaez erabili beharreko materialaToggle Navigation

HERRAMIENTAS
La asignatura utiliza la plataforma EGELA del Campus Virtual de la UPV-EHU, en la que se albergan: el programa de la asignatura y las guías para la realización de las tareas correspondientes a los ejercicios y al proyecto, el material de estudio de cada tema, foros de debate, glosario, wikis, cuestionarios de lectura y cuestionarios de evaluación

BibliografiaToggle Navigation

Oinarrizko bibliografia

- Cálculo y Normativa de las Instalaciones de los Edificios (Septima edición renovada), Ed. EUNSA, del Profesor y Catedrático de esta nuestra escuela, D. Luis Jesús Arizmendi Barnés.

- Código Técnico de la Edificación (Parte I y II. Documentos Básicos HS, HE, HR, SU y SI).



- Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales (RIGLO 1993, 2006) R.D. 1853/1993, 919/2006.

- Reglamento sobre Instalaciones de Almacenamiento de Gases Licuados del Petróleo (GLP) en depósitos fijos para instalaciones receptoras. O 46/1986.

- Reglamento de aparatos elevadores (RAE 1988,1997) R.D. 474/1988 y R.D. 1314/1997.

- Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE 2007) R.D. 1027/2007.

- Reglamento Eléctrico de Baja Tensión (REBT 2002). R.D. 842/2002

- Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, R.D. 401/2003.

- Normativas especificas de compañías, eléctricas y de gas.



Gehiago sakontzeko bibliografia

- Transmisión del Calor: Alan J. Chapman, Madrid : Bellisco, D.L. 1990.
- Aire acondicionado, Carrier.
- Mecánica de fluidos, Streeter, Editorial McGraw-Hill.
- Energia Fotovoltaica, Manuales del Arquitecto, proyectista e instalador, Junta de Castilla y Leon.
- Instalaciones eléctricas de Baja Tensión Comerciales industriales, Cálculos eléctricos y esquemas unifilares. Angel Lagunas Marqués. Thomson , Paraninfo, 6º Edición, año 2005.
- Manual Práctico de iluminación. Franco Martín, A. Madrid Vicente Ediciones, año 2005.
- Apuntes de Instalaciones eléctricas, audiovisuales y de protección del profesor D. Jesus Feijó Muñoz, Catedrático de instalaciones de la ETSA Valladolid.
- Manual del cerramiento opaco, Casariego Rozas, Miguel, CSCAE.

5., 6. eta salbuespenezko deialdien epaimahaiaToggle Navigation

  • OREGI ISASI, XABAT
  • RODRIGUEZ VIDAL, IÑIGO
  • SAROBE GABIRONDO, MARIA ASUNCION

TaldeakToggle Navigation

16 Teoriakoa (Gaztelania - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
1-2

15:00-18:00

4-5

15:00-18:00

8-9

15:00-18:00

11-12

15:00-18:00

14-15

15:00-18:00

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.

16 Tailerra-1 (Gaztelania - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
3-3

15:00-17:30

6-6

15:00-17:30

7-7

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

10-10

15:00-17:30

13-13

15:00-17:30

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.2 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.

46 Teoriakoa (Euskara - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
1-2

15:00-18:00

4-5

15:00-18:00

8-9

15:00-18:00

11-12

15:00-18:00

14-15

15:00-18:00

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.

46 Tailerra-1 (Euskara - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
3-3

15:00-17:30

6-6

15:00-17:30

7-7

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

10-10

15:00-17:30

13-13

15:00-17:30

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 2.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.

66 Teoriakoa (Ingelesa - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
1-2

15:00-18:00

4-5

15:00-18:00

8-9

15:00-18:00

11-12

15:00-18:00

14-15

15:00-18:00

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.

66 Tailerra-1 (Ingelesa - Arratsaldez)Erakutsi/izkutatu azpiorriak

Egutegia
AsteakAstelehenaAstearteaAsteazkenaOstegunaOstirala
3-3

15:00-17:30

6-6

15:00-17:30

7-7

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

17:00-18:00

10-10

15:00-17:30

13-13

15:00-17:30

Irakasleak

Ikasgela(k)

  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.
  • A 0.1 - ARKITEKTURARAKO G.E.T.